-
Imatge d'arxiu d'un veí, a la zona de l'enderroc de la casa noucentista, mirant-se les restes
Marc Busquets
L'enderroc de la casa noucentista del carrer de Sant Llorenç de Reus, mesos enrere, va generar un debat sobre el patrimoni local i la seva preservació. Fins i tot el president Quim Torra, a través de Twitter, hi va voler dir la seva. Les entitats, al seu torn, van lamentar els fets i van fer una crida a "pensar i repensar" el valor arquitectònic i fins i tot emocional que poden tenir determinats edificis i espais del terme. Dies després, i entrevistat a Reusdigital.cat, el batlle Carles Pellicer, va assenyalar per tot plegat que "haurem d'obrir-nos a la reflexió; jo he demanat que hi hagi una reflexió sobre el patrimoni municipal malmès".
Més enllà dels detalls concrets que van dur a l'enderroc de la casa (previst al pla urbanístic del Carme), diverses van ser les veus que van demanar un debat col·lectiu i obert a la ciutadania sobre els elements patrimonials de Reus. En aquesta línia, des d'Espais Ocults es va descriure el cas de l'immoble del carrer de Sant Llorenç com una "oportunitat" per abordar una reflexió "allunyada de l'interès polític, constructiva i benintencionada" sobre aquesta qüestió i la seva rellevància en una comunitat.
Des de l'associació consultada es va assenyalar llavors que el desitjable seria disposar d'un "punt de trobada" entre experts i veïns per tal de compartir impressions, o d'establir rutes i itineraris en què precisament s'hi fes valdre tot allò que tenim a l'abast i que no sempre observem. "El patrimoni et diferencia, i en un món global cal que un indret preservi el que fa que sigui millor. Reus té el seu propi patrimoni, també emocional. Si no volem ser un lloc on la gent va a treballar o a dormir, el debat és necessari", va apuntar un representant en declaracions a aquest mitjà.
Aquest agost, i en una entrevista a aquestdiari, la regidora d'Urbanisme, Marina Berasategui, va avançar que des del consistori es treballa ja amb les entitats per tal de segellar un conveni que impulsaria unes jornades dedicades al patrimoni. Aquesta va explicar que ambdues parts s'han reunit perquè "creiem que de debat n'hi ha d'haver, i que ha de ser ampli, i que ha de ser obert i participat. Volem que el debat sigui reflexiu, viscut i experimentat, i que d'aquí se'n derivi un marc de treball". La cooperació amb entitats com Espais Ocults, Carrutxa o altres de similars, per tant, és "clau, fins i tot per tractar allò que ja no tenim, el patrimoni que ja no tenim, i què és el que sí que tenim i el que podem deixar com a llegat a les futures generacions", va exposar.
Si bé no se sap per ara quan es farien les jornades, Berasategui va establir que podrien dur-se a terme de cara a la tardor. Entitats contactades han confirmat a aquest mitjà que s'ha produït una "primera presa de contacte" amb l'Ajuntament de Reus per abordar possibles vies de col·laboració amb les entitats, tot subratllant la "bona predisposició" d'aquestes per generar debat i prendre-hi part. Val a dir que, a banda de la regidoria d'Urbanisme, el projecte compta igualment amb la implicació de la regidoria de Cultura, liderada aquesta per Daniel Recasens.
Més enllà dels detalls concrets que van dur a l'enderroc de la casa (previst al pla urbanístic del Carme), diverses van ser les veus que van demanar un debat col·lectiu i obert a la ciutadania sobre els elements patrimonials de Reus. En aquesta línia, des d'Espais Ocults es va descriure el cas de l'immoble del carrer de Sant Llorenç com una "oportunitat" per abordar una reflexió "allunyada de l'interès polític, constructiva i benintencionada" sobre aquesta qüestió i la seva rellevància en una comunitat.
Des de l'associació consultada es va assenyalar llavors que el desitjable seria disposar d'un "punt de trobada" entre experts i veïns per tal de compartir impressions, o d'establir rutes i itineraris en què precisament s'hi fes valdre tot allò que tenim a l'abast i que no sempre observem. "El patrimoni et diferencia, i en un món global cal que un indret preservi el que fa que sigui millor. Reus té el seu propi patrimoni, també emocional. Si no volem ser un lloc on la gent va a treballar o a dormir, el debat és necessari", va apuntar un representant en declaracions a aquest mitjà.
Aquest agost, i en una entrevista a aquestdiari, la regidora d'Urbanisme, Marina Berasategui, va avançar que des del consistori es treballa ja amb les entitats per tal de segellar un conveni que impulsaria unes jornades dedicades al patrimoni. Aquesta va explicar que ambdues parts s'han reunit perquè "creiem que de debat n'hi ha d'haver, i que ha de ser ampli, i que ha de ser obert i participat. Volem que el debat sigui reflexiu, viscut i experimentat, i que d'aquí se'n derivi un marc de treball". La cooperació amb entitats com Espais Ocults, Carrutxa o altres de similars, per tant, és "clau, fins i tot per tractar allò que ja no tenim, el patrimoni que ja no tenim, i què és el que sí que tenim i el que podem deixar com a llegat a les futures generacions", va exposar.
Si bé no se sap per ara quan es farien les jornades, Berasategui va establir que podrien dur-se a terme de cara a la tardor. Entitats contactades han confirmat a aquest mitjà que s'ha produït una "primera presa de contacte" amb l'Ajuntament de Reus per abordar possibles vies de col·laboració amb les entitats, tot subratllant la "bona predisposició" d'aquestes per generar debat i prendre-hi part. Val a dir que, a banda de la regidoria d'Urbanisme, el projecte compta igualment amb la implicació de la regidoria de Cultura, liderada aquesta per Daniel Recasens.
