Dijous, 28 de Març de 2024

Rosa Pagès: ‘Cultura lliure no vol dir cultura gratis’

17 d'Abril de 2014, per Enrique Canovaca
  • Rosa Pagès

    Cedida

Què l’ha portat a plantejar-se un projecte d’aquesta mena i durada?

Venia d’escriure una novel·la històrica i volia fer una cosa molt diferent, i que anés més enllà del text: jugar amb imatges, amb sons, i que em servís d’excusa per endinsar-me en les xarxes socials. I així va sortir la idea: una historieta de ciència-ficció i un breu espai de temps per explicar-la, que era una manera d’imposar-me una disciplina de treball.

Com ha estat el seguiment mitjançant la xarxa de la seva novel·la?

Sobretot, m’han seguit els amics, que sempre són incondicionals en aquestes coses. La xarxa és molt gran, i encara que puguis arribar a molta gent en realitat el teu espai és comparable al d’un granet de sorra enmig del desert.

Les possibilitats que dóna internet per realitzar un projecte així són molt grans, quina diferència hi ha trobat respecte a una novel·la convencional?

La diferència per mi ha estat sobretot la manera de treballar, que ja era l’objectiu: imposar-me l’obligació de publicar cada dia un post o un tuit. I també la llibertat d’escriure textos o de penjar fotografies o altres materials. És allò del “fes-t’ho tu mateix” que és sempre una aventura, i el resultat final, que és una mica d’anar per casa, m’agrada força. I m’agrada sobretot escriure amb retalls: un tuit, paràgrafs escrits, una imatge... Escriure tota una història amb continuïtat del començament al final de vegades se’m fa molt pesat.

Hi hagut aportacions del lector en l’evolució de la història?

No gaires: això sí que ho he trobat a faltar, esperava més interacció. Però suposo que és el que passa sempre, amb els llibres impresos també: que ens sembla que tothom està esperant a llegir el que hem escrit, que quan ho facin hi posaran els cinc sentits i després ens en faran una crònica detalladíssima. I no és mai així.

Quina és la principal temàtica tractada?

És una historieta de ciència-ficció, amb el referent d’obres com 1984 o qualsevol altra del que es coneix com a literatura distòpica: un món futur marcat per un desastre que ha canviat les regles i ha donat lloc a una societat tancada i opressora on els individus estan vigilats i envoltats de secrets. En el meu cas, hi he volgut barrejar també un component fantàstic.

Pensa repetir experiència?

Repetir sempre fa mandra, la gràcia és fer coses diferents. Però el gènere fantàstic cada cop m’interessa més i això de barrejar textos amb imatges també.

La seva obra es troba disponible per a descarregar des de la xarxa, què en pensa de la distribució lliure de la cultura?

La xarxa ens ofereix la possibilitat de compartir sense intermediaris, i això s’ha d’aprofitar. Però lliure no vol dir gratis, hi ha molts matisos entre una paraula i l’altra, i molts temes entremig. Jo, a banda dels premis literaris, amb el que he guanyat en concepte de drets d’autor per qualsevol llibre que he publicat amb prou feines m’arribaria per pagar els folis i la tinta d’impressora que he fet servir per escriure’ls, i crec que això és habitual en la majoria d’autors poc coneguts; en canvi, cap dels editors que han publicat aquests llibres ho ha fet de franc i els lectors els han pagat a preu de mercat. O sigui, que la majoria d’autors fem cultura gratis, però amb el llibre imprès els lectors la paguen i els guanys, si n’hi ha, són per a això que en diuen “les indústries culturals”, o sigui, els editors i els distribuïdors. Si fa no fa, és el mateix que passa amb la fruita i amb la verdura. La xarxa pot ser un espai per aplicar a la cultura conceptes com el de “comerç just”, “consum de proximitat” o “producte amb denominació d’origen protegida”.    

Què s’ha de fer per promocionar la lectura entre els joves?

Convidar-los a llegir obrint-los l’expectativa de passar una bona estona i descobrir mons interessants, igual que quan els proposem veure una pel·lícula. No he entès mai per què llegir ha de ser una obligació i anar al cinema un premi si als dos llocs trobem històries, de vegades la mateixa.

Què en pensa del moment que es viu a nivell cultural al Camp de Tarragona?

Ignoro massa coses de les que es fan i de les que passen per fer-ne una valoració, però no crec que sigui massa diferent de la resta del país. Amb les retallades i la crisi, moltes opcions culturals que abans eren habituals han quedat fora de l’abast de la majoria o s’han convertit en excepcionals. Comprar llibres, per exemple. Afortunadament, encara hi ha biblioteques públiques i entitats i associacions culturals, i també hi ha noves maneres d’accedir a la cultura que hem d’aprofitar i fins i tot inventar. Però hi ha un sector de la població molt gran que s’ha quedat fora dels circuits culturals, i això ho pagarem molts i molts anys, sobretot en el cas dels més joves. Per la banda dels creadors, que ningú no vulgui o no pugui córrer riscos és sempre un mal escenari per treballar, però tot i així és un escenari, i de coses per dir i al voltant de les que reflexionar no en falten.

Com i on passarà la diada?

Al matí passaré una estona pel Mercadal i a la tarda aniré amb els meus fills a buscar un llibre a la parada d’Almoster, que és on visc. Regalaré llibres, me’n regalaré i espero que me’n regalin, amb roses incloses. 

Quin llibre recomana per Sant Jordi?

Més que recomanar, us diré quin he triat per mi, que no és novetat d’enguany però hi he ensopegat fa poc: El dimoni a cada pas, de Donald Ray Pollock. Promet.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics