-
Cedida
L’excés d’ingesta alimentària i l’increment de pes són reconeguts com a problemes de salut pública a nivell mundial i les dades posen de manifest que, des de l’any 1975, s’ha triplicat el percentatge de persones que tenen obesitat. El perfil psicològic és considerat un factor rellevant en la tria alimentària, i la impulsivitat s’ha considerat una característica molt important que decideix els comportaments alimentaris de les persones, i conseqüentment té una importància cabdal en la capacitat de fer que una persona perdi pes i en el risc que desenvolupi obesitat.
La impulsivitat és definida com una predisposició a reaccionar ràpidament i sense planificació davant d’estímuls externs i interns sense tenir en compte les conseqüències negatives d’aquesta reacció. Ara, un equip investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV-CIBERobn ha realitzat un estudi observacional amb més de 462 voluntaris de quatre centres de recerca estatals seguits durant tres anys per analitzar les associacions existents entre el tret de personalitat impulsiu de les persones i l’adherència a diferents patrons dietètics saludables o no saludables.
Es tracta del primer estudi d’aquestes característiques i els resultats han estat publicat a la revista científica International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity. L’avaluació de la impulsivitat es va mesurar a l’inici de l’estudi mitjançant un qüestionari que avalua el tret de personalitat impulsiu. D’altra banda, es va avaluar l’adherència a vuit patrons dietètics saludables (que estan orientats a la reducció del risc cardiovascular, hipertensió, colesterol, declivi cognitiu i a ser sostenibles amb el planeta) i al mateix temps l’adherència a dos patrons alimentaris no saludables, mitjançant un qüestionari de freqüència de consum d’aliments.
Els resultats de l’estudi van indicar que aquelles persones que tenien una impulsivitat més elevada presentaven, amb el temps, una pitjor adherència a patrons dietètics saludables orientats a la reducció de risc cardiovascular, colesterol i hipertensió. Contràriament, aquelles persones amb alta impulsivitat presentaven amb el temps una adherència més gran a patrons dietètics occidentals relacionats amb un pitjor estat de salut.
Aquests resultats indiquen que les persones més impulsives, les que mostren una gran urgència per respondre ràpidament a les seves emocions i una pitjor planificació, tendeixen a tenir més dificultat per adherir-se a patrons dietètics saludables. Aquests patrons dietètics saludables contenen menys carn vermella i processada, i menys hidrats de carboni refinats, i per aquestes persones més impulsives és més difícil de restringir aquests aliments ja que habitualment són valorats com més desitjables, posant de manifest la seva urgència per ingerir-los.
Aquesta urgència per ingerir-los, conjuntament amb la seva mancança per planificar altres opcions més saludables, és probable que també faci que les persones amb més impulsivitat s’adhereixin millor a patrons dietètics poc saludables.
L'estudi ha estat liderat per l’investigador predoctoral Carlos Gómez-Martínez, sota la direcció de l'equip investigador format per Nancy Babio, el Jordi Júlvez i el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, l'Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV) i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn).
La investigació s’emmarca dins de l’estudi PREDIMED-Plus i ha estat finançada pels projectes europeus Eat2BeNice i PRIME, així com l’Institut de Salut Carlos III a través de diferents projectes.
La impulsivitat és definida com una predisposició a reaccionar ràpidament i sense planificació davant d’estímuls externs i interns sense tenir en compte les conseqüències negatives d’aquesta reacció. Ara, un equip investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV-CIBERobn ha realitzat un estudi observacional amb més de 462 voluntaris de quatre centres de recerca estatals seguits durant tres anys per analitzar les associacions existents entre el tret de personalitat impulsiu de les persones i l’adherència a diferents patrons dietètics saludables o no saludables.
Es tracta del primer estudi d’aquestes característiques i els resultats han estat publicat a la revista científica International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity. L’avaluació de la impulsivitat es va mesurar a l’inici de l’estudi mitjançant un qüestionari que avalua el tret de personalitat impulsiu. D’altra banda, es va avaluar l’adherència a vuit patrons dietètics saludables (que estan orientats a la reducció del risc cardiovascular, hipertensió, colesterol, declivi cognitiu i a ser sostenibles amb el planeta) i al mateix temps l’adherència a dos patrons alimentaris no saludables, mitjançant un qüestionari de freqüència de consum d’aliments.
Els resultats de l’estudi van indicar que aquelles persones que tenien una impulsivitat més elevada presentaven, amb el temps, una pitjor adherència a patrons dietètics saludables orientats a la reducció de risc cardiovascular, colesterol i hipertensió. Contràriament, aquelles persones amb alta impulsivitat presentaven amb el temps una adherència més gran a patrons dietètics occidentals relacionats amb un pitjor estat de salut.
Aquests resultats indiquen que les persones més impulsives, les que mostren una gran urgència per respondre ràpidament a les seves emocions i una pitjor planificació, tendeixen a tenir més dificultat per adherir-se a patrons dietètics saludables. Aquests patrons dietètics saludables contenen menys carn vermella i processada, i menys hidrats de carboni refinats, i per aquestes persones més impulsives és més difícil de restringir aquests aliments ja que habitualment són valorats com més desitjables, posant de manifest la seva urgència per ingerir-los.
Aquesta urgència per ingerir-los, conjuntament amb la seva mancança per planificar altres opcions més saludables, és probable que també faci que les persones amb més impulsivitat s’adhereixin millor a patrons dietètics poc saludables.
L'estudi ha estat liderat per l’investigador predoctoral Carlos Gómez-Martínez, sota la direcció de l'equip investigador format per Nancy Babio, el Jordi Júlvez i el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, l'Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV) i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn).
La investigació s’emmarca dins de l’estudi PREDIMED-Plus i ha estat finançada pels projectes europeus Eat2BeNice i PRIME, així com l’Institut de Salut Carlos III a través de diferents projectes.
Etiquetes:
