En els pròxims mesos, fins a les eleccions municipals del maig que ve, els partits polítics faran moltes propostes. Des d’un punt de vista personal, estaré especialment pendent de les propostes relacionades amb la comunicació local que puguin incorporar els partits. Si bé és cert que d’entrada no és un dels aspectes cabdals, com poden ser per exemple l’ensenyament, l’ocupació, la salut o l’habitatge, coincidiran amb mi que la comunicació local, la de proximitat, és un servei imprescindible en l’organització i el desenvolupament municipal, que les formacions polítiques haurien de contemplar en el seu marc d’actuacions que pretenen fer.
En aquest sentit, em centro en aquest text en el servei que els mitjans de comunicació local poden oferir des del municipi i pel municipi. Sempre hi he estat implicat i he estat un ferm defensor d’aquest model de comunicació, pels seus grans avantatges com a instrument vertebrador, democràtic i dinamitzador social de la comunitat on es desplega. Un municipi també és saludable per l’ampli batec comunicatiu que acull i em remeto als excel·lents resultats que el fenomen de la comunicació local, en tota la seva varietat de mitjans, ha tingut i té actualment a Catalunya. A més, una ciutat amb una comunicació local potent i diversa és més líder i influent al conjunt del territori que l’envolta.
Cal que els polítics locals tinguin una major consciència d’aquest fenomen a la nostra ciutat, més enllà dels actuals acords publicitaris institucionals amb els mitjans, del treball informatiu que ofereix el servei de premsa de l’ajuntament i dels cafès dels polítics amb els periodistes. Soc molt conscient que no són temps fàcils, però és necessari que des de l’àmbit polític s’impulsin nous objectius per revitalitzar l’actual panorama comunicatiu, que correspongui a una ciutat de la dimensió de Reus, dimensió pel que fa al nombre d’habitants, de prop de 110.000, amb la notable rellevància que comporta al territori i al país. Tal i com es fa en altres àmbits, en què s’impulsen accions com ara en el sector del comerç o l’empresa, fora bo que també s’intervingués en la realitat comunicativa local per impulsar-la, això sí, sempre en benefici de l’interès general i la pluralitat.
S’equivoquen els polítics i assessors que identifiquen només el concepte de comunicació local en la lògica de les xarxes socials. Són molt necessàries però hi ha altres escenaris que cal tenir en compte. Aconsello –si no ho han fet- que facin –o encarreguin als seus assessors- una radiografia actual d’aquest panorama i coneguin les seves debilitats i el seu potencial. Percebrien el bon treball que el col·lectiu de periodistes està exercint, encara que algun contingut no els afavoreixi. També copsarien la tasca de mitjans dignes i professionals, alguns dels quals progressen i es mantenen superant sovint força obstacles.
En l’apartat de les debilitats, la pèrdua del batec radiofònic local a Reus és, per a mi, un tema inquietant i requereix revifar-lo amb fórmules publico-privades. Enyoro millors moments de la ràdio local, ja que als anys noranta, a Reus, van arribar a funcionar un total de sis emissores (entre privades i associatives) en un mateix període i amb “bon rotllo” entre elles. Com també enyoro premsa de paper amb DO Reus de més periodicitat, com ara el Reus Diari, Nou Diari o les pàgines reusenques d’El Punt Avui, tot i que també és cert que ara no és bon moment per a la premsa de paper. També és inquietant veure que periodistes deixin la seva feina per anar a treballar a d’altres sectors o la insuficient presència de Reus en el mapa informatiu català, de la qual responsabilitzo, sobretot, a operadors informatius del país.
La incorporació d’un regidor o regidora de Comunicació (que podria compartir aquest àmbit amb altres àrees) en el cartipàs municipal podria contribuir, per exemple, a explorar la captació del compromís del sector privat (empreses, gremis i associacions) per enfortir el nostre teixit comunicatiu. És important la seva complicitat. Cal que els empresaris reusencs es facin càrrec també de la importància de la comunicació local i que la progressió de la ciutat rau, en bona part, en la seva bona salut. Tothom hi surt guanyant amb això.
Disposar de més i millors mitjans locals ha de comportar una millor situació dels seus professionals i del periodisme, de manera que aquests mitjans puguin arribar a cobrir més bé i amb més facilitat els fets, les convocatòries i la realitat diària de la nostra ciutat. O em diran que no patim tots, amb raó, pel nombre de periodistes que assistiran a qualsevol convocatòria de premsa?
Marià Arbonès és director de Reusdigital.cat
