Diumenge, 16 de Juny de 2024

Setembre del 2014: el 'mes de la independència' a Europa?

Coincidint amb el compte enrere per la consulta a Escòcia, l'ACN parla amb quatre diputats al parlament d'Edimburg sobre els casos català i escocès

18 de Setembre de 2013, per ACN
  • Escòcia decidirà el proper 18 de setembre si es converteix en un país independent

    ACN

El govern britànic, encapçalat pel primer ministre David Cameron, i el govern escocès d'Alex Salmond van acordar el 15 d'octubre del 2012 la celebració d'un referèndum d'independència. El pacte, que fins i tot ha estat reconegut amb el Premi a la Innovació Democràtica de la Political Studies Association del Regne Unit, és el model que defensa la Generalitat en contrast amb la reacció del govern espanyol. El mateix conseller de la Presidència, Francesc Homs, va admetre després de rebre la resposta del president espanyol Mariano Rajoy a la carta d'Artur Mas, que esperaven una reacció "a l'estil Cameron".

El diputat laborista Lewis MacDonald, contrari a la independència, admet en declaracions a l'ACN que l'acord i el referèndum suposen "una gran decisió que té paral·lels a Catalunya i altres parts del món". El debat de la independència, assegura, s'ha allargat durant tota la seva "vida d'adult" i l'any vinent s'arribarà a "la culminació".

L'autorització de la consulta per part de Cameron, admet, es va fer perquè els independentistes van aconseguir la majoria absoluta al parlament. "No ho hauríem fet si no hi hagués hagut prou suport, però hi ha suport per justificar que es faci un referèndum", reconeix el laborista.

El conservador Cameron Buchanan, per la seva banda, creu que igual que es va assolir un pacte entre Londres i Edimburg, se n'hauria de trobar un entre Madrid i Barcelona. Preguntat sobre si Rajoy hauria de seguir l'exemple de Cameron, Buchanan diu: "Sí, ho hauria de fer, perquè un referèndum renova els aires". Segons aquest diputat conservador, la consulta permet resoldre el debat independentista "d'una vegada per totes" i decidir "cap on es vol anar".

La relació entre Londres i Edimburg ha estat sempre "basada en la democràcia", explica James Dornan, diputat de l'SNP per la ciutat de Glasgow. "No ens han agradat algunes de les decisions que han assumit a Londres, però almenys es reconeix que el poble d'Escòcia té el dret a prendre les seves decisions. Desafortunadament, a Espanya encara no han aconseguit entendre que és el poble de Catalunya el que té dret a decidir sobre el seu futur", lamenta.

Londres podria haver vetat la consulta

Per Patrick Harvie, co-líder del partit dels Verds a Escòcia, el sentit democràtic, però també certa confiança per part de Londres en una victòria del 'no' expliquen l'autorització del referèndum del 2014. "Espero que no soni massa cínic, però a vegades els polítics només acorden alguna cosa quan saben que no la poden evitar", assegura Harvie a l'ACN.

"Laboristes, conservadors i liberal demòcrates, que fan campanya pel 'no', van estar en contra del referèndum durant molt de temps", puntualitza, afegint que "hagués estat legalment possible pel govern britànic, a Londres, vetar un referèndum" però "això no interessava a ningú".

Segons Harvie, el govern britànic de Cameron "confiava que guanyarien, i encara hi confia", i per això va dir que sí a la consulta. "Tot i que trobo que aquesta confiança està fora de lloc, se senten així i no estan espantats del referèndum", admet. De fet, el govern de Cameron no només ha autoritzat una consulta a Escòcia. També a les Malvines, les 'Falklands' com es coneixen en anglès, el territori d'ultramar que l'Argentina reclama com a propi igual que Espanya exigeix la sobirania de Gibraltar.

El pacte

Per Lewis MacDonald, era molt important que el referèndum fos "un acord" entre Londres i Edimburg. Segons assegura, una consulta celebrada de forma unilateral no hagués estat "justa ni raonable". Per MacDonald, calia que Londres fos "part de qualsevol discussió i acord". Aquest laborista remarca que el seu partit no forma part ni del govern britànic ni de l'escocès, però que des de l'oposició sempre van "encoratjar" un acord.

Tot i que diu que "li correspon als altres jutjar les seves pròpies circumstàncies", quan se li pregunta per Catalunya i Espanya assegura que el camí escocès va ser "la única manera raonable i creïble de tirar endavant".

Un setembre de referèndums?

Els escocesos aniran a les urnes el 18 de setembre del 2014, i una de les dates que més sona per una consulta a Catalunya, tot i que no hi ha cap confirmació oficial, és precisament la del 14 de setembre, quatre dies abans. Pel diputat de l'SNP James Dornan, fer coincidir els referèndums podria ser "mot positiu".

"Li correspon als catalans decidir, però no m'importaria. Hi veig bons motius, el setembre de l'any vinent podria ser el mes de la independència, amb els pobles buscant l'autogovern. Podria ser molt positiu i crear un efecte contagi", assenyala.

Segons Dornan, a Escòcia han seguit "la passió amb què els catalans volen tenir l'oportunitat" de votar, especialment arran de la cadena de la Diada. "No sé quin impacte tindria en el nostre referèndum, però entenc que els catalans vulguin vincular-se al nostre calendari", remarca.

12 mesos per decidir

Els escocesos, admeten els quatre entrevistats, encara no han decidit si volen la independència o prefereixen quedar-se al Regne Unit. Tot i que cada partit llegeix els sondejos a la seva manera -els últims indiquen un augment del suport pel 'sí'- tots coincideixen que el gruix d'indecisos ho seguirà sent "fins a l'últim moment".

"L'argument de que Escòcia prosperi amb autogovern però com a part del Regne Unit és fort. Tenim indicacions que molts indecisos vénen cap a aquest punt de vista, però un any és molt llarg i hi haurà molt de debat", reconeix el laborista MacDonald.

L'independentista Dornan veu "clarament un canvi en l'actitud política", però precisament cap a l'altra direcció. "Les enquestes recents mostren que la gent comença a canviar, del 'no', a un 'no ho sé', i del 'no ho sé', al 'sí'", assenyala.

Pel conservador Buchanan, en els propers 12 mesos el debat "s'accelerarà". Segons aquest diputat del partit del primer ministre David Cameron, la pregunta a Escòcia no és si un estat independent seria viable o no, sinó si seria millor que la situació actual. "No és tracta de si podem ser un país independent, sinó de si ho volem ser", destaca, recordant que els escocesos van ser independents "fa molt temps" i que podrien tornar a ser-ho si així ho decideixen els seus ciutadans.

"Confio que guanyarem, perquè l'autogovern ens dóna el millor dels dos móns, som part del Regne Unit però tenim el nostre propi parlament escocès", afegeix.

El diputat dels Verds Patrick Harvie considera que "molta gent ha preferit no precipitar-se a l'hora de prendre una decisió". "Està molt clar que hi ha un grup de la població que ja ha decidit votar 'sí', un altre que ja ha decidit votar 'no, però la gent que és al mig no es deixarà persuadir per les banderes o la identitat, ni per si se senten britànics o escocesos, sinó per altres argument", destaca.

Per Harvie, la clau de la victòria està en defensar una "societat més igualitària". "Jo vull dirigir-me a aquesta gent", defensa el co-líder dels Verds, l'únic partit a banda del d'Alex Salmond que advoca per la independència.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges