Ángel Viñas: 'El govern espanyol és covard, sobretot amb la història'

Salamanca 1936 tracta al voltant de Francisco Serrat Bonastre, un personatge un xic peculiar.

Peculiar i desconegut. No hi ha res escrit sobre ell, el seu nom s'ha perdut en la història. Va tenir un lloc important i els historiadors no l'hem sabut ubicar bé.

És el nom sobre el qual gira el seu nou llibre. Perquè Franco tria a Serrat com a primer ministre d'Afers Internacionals?

Era el número u de l'escalafó de la carrera diplomàtica, ambaixador a Varsòvia. Algú li va donar el nom a Franco, és evident. S'havia unit als sublevats des del primer moment, era un home amb bona fama en la carrera diplomàtica i tenia una bona carrera. Ministre d'Espanya a Tànger, era conservador i anticomunista intractable. Podia haver estat un altre, però Franco necessitava algú que portes el tema de la política exterior i va pensar que Serrat era la persona adequada.

Serrat diu a les seves memòries que hi havia una activitat exterior caòtica.

Sí, sobre el que ell explica de la política exterior i de l'atmòsfera de la caserna de Franco a Salamanca, l'octubre del 1936 a març del 37, no es coneix res. El que s'ha explicat són bajanades. És un període obscur. L'únic testimoni, que jo no valoro tot i que el cito, és el del cosí de Franco, Francisco Franco Salgado Arahujo. Va escriure dos llibres, però sóc dels que pensa que s'han d'agafar amb pinces, perquè es va emportar a la tomba moltes coses, com és lògic. Les memòries de Serrat no estaven destinades a la seva publicació, ell les va escriure el 1937 a l'exili, a Suïssa, amb la idea que fills i néts sabessin el que havia vist a la guerra.

Ell parla de "marxar d'un malson". El van molestar les formes pràctiques?

El va molestar tot: el caos, la desorganització, la improvisació, l'atmosfera, la repressió, la violència, les males formes... No acabaria. Hi ha un catàleg molt ampli de defectes de Serrat cap a Franco. Admet que s'havia de fer la Guerra Civil, però no d'aquesta forma. Serrat era conservador, però no feixista. Hi ha una petita diferència. Va dir que el feixisme no era la solució per Espanya. Ell diu quatre ximpleries sobre la Falange, però per aparentar. Tampoc es refia del talent polític dels militars, li xoca la seva covardia a l'hora de donar la cara, a la rereguarda. Diu que no tenien valentia civil.

Quina és l'opinió de Francisco Franco sobre Serrat?

No la sabem, però es coneix que el persegueix amb odi. Serrat és un home que es plega davant de Franco, però s'havien de donar uns criteris objectius que Franco no donava. No deia ni piu. Mai donava ordres directes, sempre deixava comentaris flotants, i no donava res per escrit. Era com si tingués por al compromís. Això sorprèn Serrat.

I a la inversa?

Franco no li sembla un cap, ni un gran home. És la sensació de Serrat, però també la meva com historiador. I sé que dient això se'm tirarà molta gent al damunt. S'ha de saber tot, no era com deien els prínceps de l'església: enviat per la gràcia de Déu a salvar Espanya. No, això no.

Vostè diu que creixen els obstacles en la investigació d'arxius a l'Estat espanyol, avui en dia.

Costa molt. El govern espanyol actual és covard, amb moltes coses, però sobretot amb la història també. Perquè mirarem els arxius? Normalment hi ha coses que poden ser desagradables, però si no es cremen o es destrueixen en algun moment sortiran a la llum. Quina por hi ha a la història? Perquè n'hem de tenir? És una pregunta que em faig rotundament perquè porto fora d'Espanya 27 anys i estic acostumat a altres formes de fer.

Això demostra que no està tot dit al voltant de la Guerra Civil.

No, ni de bon tros. És el tema de la història d'Espanya que més literatura ha generat. Dir alguna cosa nova sobre la Guerra Civil no és fàcil, però es pot i s'ha de dir. El problema per l'historiador és veure i determinar de totes les afirmacions que s'han fet quines són les veritables, les que són documentables i les que no. Sobre les guerres s'ha dit molta brossa, molt de mite. Sóc dels que penso que un es pot apropar al que va ser la Guerra Civil amb el que alguns historiadors fem, que és anar als arxius. Tot el que jo explico sobre Guerra Civil, Franquisme i República està documentat.

S'han superat les conseqüències?

No. Si fos així, no hi hauria por a la història. A Alemanya s'han superat en un 99% les conseqüències de la Segona Guerra Mundial, per exemple. A Anglaterra i França també. Si a l'Estat espanyol se superessin els traumes de la Guerra Civil, s'obririen els arxius.

Per tant, l'Estat espanyol encara té por del passat.

L'Estat espanyol és diferent, té un passat fosc al qual no s'hi enfronta, sobretot la dreta.

Alguns historiadors i polítics diuen que la sublevació dels militars a la República va ser perquè portava a l'anarquia.

El cop s'havia de justificar amb base a dos arguments: que Espanya anava camí de la revolució, i que el Front Popular havia creat un règim d'anarquia, les dues van connectades. Això és una mentida molt grossa. Espanya no anava directa a cap revolució. El cop no es fa perquè triomfi ràpidament, es confecciona perquè si no triomfa es faci la guerra. La idea de la Guerra Cívil està en la ment dels sublevats des del principi. Es pot deduir simplement veient la còpia de material que fan de la Itàlia de Mussolini: avions, avions i més avions. No es necessitaven, ni molt menys. S'ha de tenir una mica de lògica.