Cinema i arquitectura es fusionen a l'Escola d'Art i Disseny de Reus

El cinema té força similituds amb l’arquitectura efímera, almenys si jutgem les pel·lícules com productes de vida comercial molt curta. Aquesta ha estat una de les reflexions del productor Isidre Monreal, involucrat en la pel·lícula ‘Techo y comida’, i que és un dels ponents de les XIII Jornades d’Interiorisme Yazoo de l’Escola d’Art i Disseny de Reus (EADR). La conferència ha girat al voltant del film,  “un drama costumista i realista”, que ha guanyat al voltant de 30 premis des de la seva estrena a Màlaga, i que ha servit al ponent per exposar als assistents la seva experiència al sector. Monreal és també el coordinador dels estudis de comunicació de la URV, a Tarragona.

El cinema és ‘apassionant però cruel’

Monreal ha detallat tots els passos que va seguir per desenvolupar el procés productiu del film, des de l’anàlisi del guió per tal de detectar les necessitats del rodatge fins a les gestions del dia a dia quan estaven rodant a Jérez. El pla de rodatge, les citacions dels actors, la supervisió del càtering. “Tot ha d’estar sota de control”, ha matisat. “Fer cinema és apassionant però molt cruel”, ha admès quan ha valorat les dificultats de mantenir una estrena a les sales i s’ha de competir amb pel·lícules americanes.

Tot i estar feta amb pocs recursos econòmics (dos dels productors van hipotecar les seves residències i es va tirar endavant un projecte de Verkami la pel·lícula va arribar a bon port per “la bona gestió dels pocs recursos que teníem”. “Al cinema és molt fàcil fer coses quan tens diners, però si no en tens hauràs de ser creatiu per seguir rodant”, ha assenyalat més tard. El productor ha anat mostrant diverses imatges del rodatge i ha recordat algunes de les seves anècdotes. “Érem en un barri molt humil. Els veïns ens van explicar que els feia por sentir la moto del carter, perquè podia estar duent notificacions d’embargament, o de talls de llum i aigua”, ha detallat.

Aprofitar els espais residuals

Posteriorment, l’encarregat de prendre la paraula ha estat l’arquitecte Carles Enrich, amb estudi a Barcelona. La seva intervenció s’ha centrat, principalment, en projectes d’habitatge. En funcionament des de 2010 (“en plena crisi”, ha destacat), el seu despatx s’ha basat en intervencions en edificis ja construïts i espais públics. “Es tracta d’aprofitar espais residuals per donar-los usos diferents als concebuts”, ha descrit. D’aquesta manera, ha manifestat, es pot generar una nova interacció entre “les persones i el seu entorn”.

El seu relat ha traslladat l’audiència a Sòria (on l’empenta veïnal va permetre la instal·lació de bancs per gaudir del paisatge castellà) fins a Alpicat (Segrià), on Enrich va dur a terme un dels seus primers projectes professionals per construir una ‘cas jardí’ en què els interiors d’un habitatge estaven comunicats de manera directa amb cinc espais d’esbarjo. En essència, la jornada central de les Jornades Yazoo ha aconseguit establir un diàleg entre dues disciplines que, a priori, poc tenen a veure. No obstant això, si la llengua compartida és l’optimització dels recursos a l’abast, la comunicació sempre és fluïda.

Les XIII Jornades Yazoo d’interiorisme de l’escola d’art i disseny de Reus van començar el passat dimecres i es tancaran aquest divendres. Els arquitectes Xevi Bayona, Josep Bunyesc i els col·lectius MAIO i Domestic Data Streamer són els protagonistes restants del cicle de xerrades que organitza i acull l'EADR.