El destí inevitable

La passió i el desig són el motor de l'acció de 'Panorama des del pont', peça d'Arthur Miller que amb la direcció de Georges Lauvadant ha estat representada aquest dimarts al vespre al Teatre Fortuny de Reus. Eduard Fernández és el gran protagonista d'una història que exposa com un home perd el nord per la seva jove neboda. Mercè Pons, ara fa una setmana al mateix escenari per prendre part en 'Estimats, maleïts', i Marina Salas completen l'elenc destacat de la funció.

L'advocat que tot ho sap

Amb tot, cal destacar la presència d'un secundari. L'advocat Alfieri, a qui dóna vida Jordi Martínez, es converteix en testimoni directe dels fets i els exposa al públic. Ell és qui condueix la narració i fins i tot n'avança, d'alguna manera, l'inevitable desenllaç. No es pot lluitar contra el que ens demana el cor. Eddie, l'home a qui encarna Fernández, ho acabarà sabent quan ja sigui massa tard. Finalment, el repartiment el tanquen els germans arribats d'Itàlia Marco i Rodolfo. Aquest últim, interpretat per Bernat Quintana, és qui desencadena l'enveja i la gelosia d'Eddie.

La història està ambientada als anys 50, a la perifèria de Nova York. Fernández és un estibador del port que sent una secreta (i creixent) passió per la seva neboda, una Marina Salas innocent a estones i 'femme fatale' en d'altres. L'arribada dels germans a la recerca d'una vida millor, però, no serà fàcil. D'entrada, el personatge de Fernández no tolera el pretendent de la neboda, Rodolfo. De fet, busca mil i un motius per treure-se'l de sobre, fins i tot anant més enllà de la mentida i mostrant el seu vessant més primari, més visceral.

L'escenografia, simple però efectiva, és un altre dels encerts del muntatge. Els mínims elements decoratius serveixen, malgrat tot, per imprimir dinamisme i rapidesa al conjunt. El ritme intern del quadre, d'altra banda, és cada cop més intens, cada cop més monstruós, Les mirades, els crits, els gestos. Tots sabem què passarà, tots sabem que Eddie serà víctima dels seus sentiments, i que pel camí s'endurà la unió familiar. Però no hi pot fer res, i ningú pot aturar-lo.

La força escènica de Fernández

Cap dels altres intèrprets, en efecte, és capaç de controlar la força escènica de Fernández. Mercè Pons, sempre perfecta, encarna el seny. Els personatges de Salas i Quintana, però, estan presentats de manera gairebé infantil, en ocasions. Si bé el context de l'obra gira al voltant de la immigració il·legal, en aquesta relectura de la peça de Miller s'ha optat per centrar-se en la tensió sexual, quelcom que no sempre es palpa amb la força que hagués estat desitjable.

'Panorama des del pont' planteja altres reflexions. No és només una peça teatral sobre les baixes passions que de vegades poden moure els nostres actes. És també un retrat del peculiar codi d'honor d'algunes comunitats, disposades a tot per la venjança. Quan el personatge de Fernández delata, per gelosia, els germans davant d'immigració amb l'objectiu d'allunyar-los de la neboda, sap que ha signat la seva sentència. Quan Marco, el més íntegre, surt de la presó, sap que no podrà reprimir la seva set de sang. "I és que el destí no es pot evitar", repeteix l'advocat un cop i un altre.