Enric Curto: 'He usat el franquisme com a context per explicar una història de relacions humanes'

Enginyer de professió, Enric Curto (Reus, 1965) debuta al món literari amb 'Cuques de llum. Retalls d'una vida' (Pagès Editors, 2016). "És una història de personatges i de relacions humanes", exposa l'autor en una entrevista concedida a Reusdigital.cat. La història narra les vivències d'una família reusenca a l'exili durant el franquisme, vistes a partir d'un nen que recorda la vida del seu avi. "Volia escriure aquesta història, la duia dins", revela l'escriptor novell, que presentarà el seu treball al Centre de Lectura el proper 10 de març a dos quarts de 8 de la tarda.

Ha volgut fer justícia, amb la novel·la?

No ha estat aquesta, la intenció. He estat crític amb uns i altres. Carrego contra els que no van defensar com calia la República i els que van manar després. Si s'hagués aturat els sublevats enlloc de fer la revolució, com apunta Josep Recasens a 'Pobra Espanya!', potser no s'hauria perdut la guerra. En tot cas, el franquisme és més aviat el context de la història. No he volgut pas donar lliçons a ningú. Diria fins i tot que abans té una finalitat didàctica, perquè hi ha gent jove que ni tan sols sap qui va ser Franco. 'Cuques de llum. Retalls d'una vida' és una història de personatges i de relacions humanes.

Tot plegat es narra des del punt de vista d'un nen.

Sí, això ho vaig tenir clar abans de començar a escriure el llibre. Per al nen és dur haver de deixar casa seva, on és feliç i se sent protegit, per anar-se'n a una altra banda que no coneix. Volia que la història tingués aquell punt d'innocència de la infància, fins i tot en un context tan dur com va ser el del franquisme. D'alguna manera, la novel·la parla del fet de sentir-se lluny de la llar i de les arrels.

Ha optat per un llenguatge planer, simple i directe.

És la meva manera d'expressar-me, en realitat. Volia connectar amb els lectors d'aquesta manera, explicant les coses de manera senzilla.

Hi ha passatges realment tendres, però. Els estius que la família passa al mas abans de la guerra en són un exemple.

De fet, la idea que tenia al cap va sorgir a partir del mas on vaig passar alguns estius. En guardo grans records i volia construir la novel·la a partir d'això, però vaig decidir que per fer-la més atractiva havia de farcir-la amb altres elements, i d'aquí ve el component dramàtic amb la fugida de la família a Xile i altres episodis, com ara l'estada a Carcassona del nen quan ja és un home.

A quin tipus de públic s'adreça la seva proposta?

Quan escrivia el llibre no hi pensava, per ser sincer. Tampoc em vaig fixar en cap autor que hagi escrit novel·les de temàtica similar a la meva, sinó que vaig escriure la novel·la que duia a dins, que havia de deixar anar. Espero i desitjo que agradi a tot tipus de gent, però en tot cas suposo que podria dir-se que he escrit la novel·la que m'agradaria poder gaudir com a lector.

Hi ha moltes referències a la ciutat de Reus, i vostè la va deixar sent un nen per anar-se'n a Barcelona. Com s'ha documentat?

És cert, vaig traslladar-me a Barcelona per estudiar i tot i que miro de tornar a casa tan sovint com puc no sempre és fàcil. El meu avi estava vinculat a l'Associació d'Amics de Reus i les seves publicacions han estat una gran font d'informació per ambientar la ciutat de manera adequada en relació a l'època en què la novel·la està situada. Ara bé, Recasens potser sí que ha suposat certa inspiració.

L'experiència, per tant, ha estat molt bona.

Molt. He escrit la novel·la per afició, i haig d'admetre que si bé m'encanta llegir mai abans havia escrit res. L'he escrita a estones lliures, durant uns sis mesos, i tan sols espero que agradi.

Quina acollida està tenint, per ara?

El meu entorn m'ha felicitat, però més enllà d'això m'ha fet molt feliç que hi hagi lectors que hagin recomanat el llibre a altra gent. N'hi ha, fins i tot, que m'han dit que la novel·la els ha fet plorar, que els ha recordat coses viscudes de tots aquells anys.

Hi haurà més novel·les?

Això espero. He fet una novel·la i me l'han publicada, i això ja és un gran premi per a mi. Si funciona, podré seguir publicant. En tot cas, estic preparant un recull de relats breus que espero pugui veure la llum.