Del material rodat des dels inicis del cinema –1895– fins a l'arribada del cine sonor, als anys trenta del segle passat, s'estima que han desaparegut prop del 85% de tots els films que es van realitzar arreu del món. Els estudis efectuats per la filmoteca espanyola estableixen que s'ha perdut el 95% de la producció de l'Estat espanyol. La indústria cinematogràfica va adoptar des del seu començament tècniques per millorar la seva rendibilitat, com ara la pràctica de l'emulsió de còpies. Mantenir l'equilibri que garanteixi la pervivència de l'obra fílmica és un dels reptes de les filmoteques i institucions culturals. En l'àmbit internacional, la Federació Internacional d'Arxius Fílmics, formada per més de 120 institucions, vetlla per perpetuar les obres cinematogràfiques.
-
Fotograma del monument a Roger de Llúria que apareix al film 'Heroísmos' (Tarragona, 1922)
Infocamp
La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha recuperat la recreació del film Heroísmos, en què es pot veure la construcció d'un hospital de sang per als ferits de la guerra del Marroc, amb la col·laboració de la burgesia de Tarragona. Va ser el 1922 quan es va proposar a la Secció de Dames de Creu Roja i a la Junta Local de Tarragona recollir fons per rodar la pel·lícula. El rodatge es va fer en llocs característics de la ciutat, però cal destacar que el resultat final és una recreació en què van participar els mateixos metges i malalts. Del film original, de cent minuts, s'han pogut recuperar, fins ara, uns 40 minuts.
La trobada s'ha fet gràcies a una dècada de treball de recopilació d'imatges fílmiques de la demarcació de Tarragona a través de la unitat d'investigació del cinema del departament d'història de l'art de la URV. El projecte té un cost de 75.000 euros, que inclou les tasques de restauració, les còpies de qualitat i la projecció posterior. D'aquesta quantitat, la URV n'ha aportat 22.000 euros i la Filmoteca de Catalunya, uns 50.000. Cal destacar que les imatges es projectaran a Canal Reus TV, Més TV i TV3.
Durant la presentació d'ahir a la sala de graus de la URV, el propietari de les pel·lícules, José Banús Barberà, va explicar que “després de la trobada de les tres bobines, el 2014, el primer pas va ser dipositar el material a la Biblioteca de Catalunya”. Barberà va subratllar “el deplorable estat” en què es trobaven els arxius.
