Lluís Capdevila: 'Si no hi poses passió, a la música no hi tens res a fer'

Decidit a ampliar la seva formació i "viure noves experiències", el músic falsetà Lluís Capdevila va fer maletes i va deixar el Priorat per provar sort a Nova York. A la ciutat dels gratacels s'hi va estar vuit anys, prou temps per fer-se un lloc al circuit de sales i clubs de jazz de la gran poma i per enregistrar el seu disc de debut, 'Diaspora'. Publicat mesos enrere, el pianista i compositor fa balanç de la seva nova etapa a Reusdigital.cat ara que ha tornat a casa i que presentarà la seva proposta al Keyboard de Reus, aquest dissabte, 5 de novembre, al vespre.

D'on sorgeix el projecte de 'Diaspora'?

Me'n vaig anar els Estats Units farà 10 anys amb una beca per estudiar música. La meva passió sempre ha estat al jazz i mentre em formava i treballava vaig anar escrivint cançons. Va arribar un moment en què en tenia una bona colla i vaig decidir que havia de gravar-les.

I el nom de 'Diaspora'?

Ve de la gent de la meva generació que ha de deixar el seu país a la recerca d'un futur millor. Jo vaig ser afortunat perquè anava a estudiar-hi, però mentre era ellà sempre vaig tenir cert sentiment de no ser ben bé al meu lloc i vaig enyorar molt casa meva.

Llençar-se a treure un disc és heroic, actualment.

És difícil, sí. Molt difícil. És més, no és cap sorpresa que la gent no tregui discos. Jo ho tenia clar, era el que volia i ho he lluitat fins que ha estat una realitat. Hi ha moltíssimes despeses i s'ha de pensar en la difusió posterior, i per tant si no tens la passió necessària, no ho faràs. La passió és clau. Si no n'hi poses, no tens res a fer.

Quina rebuda ha tingut el disc?

Per Tots Sants ha sortit una crítica de l'àlbum a The New York City Jazz Record, un mitjà especialitzat, que ha estat molt bona. El disc es va presentar a Noya York el passat 11 de març amb força èxit, vam omplir la sala. Després vam tocar pels Estats Units i, aquí a casa, a l'Auditori Pau Casals i al Conservatori de Tarragona.

T'estimes més els espais reduïts, com els clubs de jazz, o els teatres?

S'acostuma a dir que els músics ens estimem més el contacte directe amb el públic que hi ha als clubs, i de fet es diu que el so del jazz ve d'aquí, d'aquestes sales. A mi m'agraden tots els espais, francament.

Tenim un bon circuit, però, per tocar i veure jazz en directe?

A Reus sou uns privilegiats perquè hi teniu el Keyboard, un club que podria competir amb qualsevol d'Amèrica. Per desgràcia no hi ha gaire cosa més. Hi ha propietaris d'altres espais que volen apostar per la música directe, però són pocs.

Podem parlar de l'existència d'un jazz català?

A Barcelona hi ha gent boníssima, però el problema l'hem comentat abans. No hi ha sales per poder rodar-se i tocar i costa molt fer-se un petit lloc. 

Quins han estat els referents de Lluís Capdevila?

Escolto de tot, i quan escric miro de reflectir-hi tot el que he viscut. Sóc exigent, tot el que vull és que la meva música sigui bona i que estigui ben tocada.

De cara al futur, quins són els plans?

Vull fer més concerts. La meva intenció és presentar el disc en festivals d'estius i altres esdeveniments similars. Ara per ara aquest és el meu dia dia, fer les gestions per moure el meu producte i poder mostrar-lo.

Què en podem esperar, del concert de Reus?

Fa cosa d'una setmana vaig escriure una cançó i vull presentar-la al concert de Reus. A més, farem versions de temes actuals i estàndards de jazz. Hi actuaré amb el contrabaixista amb qui vaig gravar 'Diaspora', Petros Klampanis. Ha estat la meva mà dreta i el meu mentor, perquè té molta experiència i ha gravat amb gent molt important. Està de gira i ens ho hem fet venir bé perquè té una nit lliure i la passarem plegats al Keyboard.

Vegeu el clip en viu del tema 'Leaving Spain', inclòs a 'Diaspora':