Reusdigital.cat recomana...

Títol: A contracorrent. Des del record fins al present

Autor: Joan Ballester

Edició: Pagès Editors

Repàs autobiogràfic de Joan Ballester, un reusenc de soca-rel que va viure a cavall de dues societats (la del blanc-i-negre i la del color), dos països (les dues Espanyes en un primer moment i les passes cap a la independència més recents en la seva condició de membre de Reus decideix), dues maneres de fer front a la vida (la del detall constumbrista i la institucional, sense anar més lluny). President del Centre de Lectura així com de l'escola Montsant i creador juntament amb dos socis més de l'empresa Copa dedicada als manipulats de paper, el relat àgil i fresc de les seves vivències té l'avantatge d'apostar per un relat sense embuts. I també per rescatar de l'oblit la importància del que en el seu dia es va anomenar societat civil. Entre mecenes i patricis, moviments socials sorgits de la base d'una inquietud cultural i política i referents populars que van des del Bar Mundial fins als agents de la Guàrdia Urbana que pegaven als que no feien la salutació feixista, la Reus dels pares i avis tenen referències clares, nítides i crues.

Perquè Ballester no s'amaga de donar opinions políticament incorrectes, tant del món empresarial local (des de la desmembració dels laboratoris Antoni Serra Pàmies, en els quals va treballar, fins a les problemàtiques laborals de la seva pròpia empresa), com de les institucions culturals. És a dir, del Centre (interessant no només la radiografia de la seva presidència, sinó també les seves opinions sobre algunes fractures internes) però també de la creació i consolidació d'un model educatiu propi i de les experiències poc addictes al règim arran de la creació del Teatre de Cambra de l'Agrupació Pericial. El seu currículum el va permetre posar-se en contacte amb figures de rellevància nacional, com el conseller Laporte a Max Cahner. I estar de pas dins del rovell de l'ou del Consell Social de la URV, una experiència relatada sense amagar critiques al fet que "l'excessiva confiada i l'equivocada estratègia de l'alcalde de Reus Josep Abelló van fer que de moment tots els trumfos anessin a parar a Tarragona".

Amant de la muntanya, amb capítols evocadors de les vivències a Almoster i l'Argentera, Ballester utilitza un llenguatge gairebé oral per descriure tant les seves opinions sobre el present (perquè no vol perdre mai de vista el contacte amb l'actualitat) com les seves experiències passades en un joc constant entre l'actualitat i el record que s'ajuda d'un humor entre sorneguer i irònic. "Sóc com sóc per venir d'on vinc?", es pregunta l'autor al final del seu repàs biogràfic. La resposta acaba invitant al lector a fer-se la mateixa reflexió, i preguntar-se quin és el seu grau de compromís cívic amb tot allò que l'envolta.

Aquest article rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.