-
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, parlant durant una entrevista amb l'ACN
Jordi Borràs
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha reconegut que hi ha un problema "estructural" del català al camp de la salut, en referència al coneixement i ús de l'idioma per part dels professionals sanitaris. "Hem de trobar una solució estructural a un problema que ara mateix és estructural", ha argumentat en una entrevista a l'ACN, on ha apostat per mesures com ara revisar criteris d'accés a les facultats i oferir més cursos formatius. Segons Vila, cal generar més personal sanitari que sàpiga català ja d'entrada. "No és només resoldre el tema dels que vinguin a última hora, és que de partida hem de ser capaços de fer que els que ja formem nosaltres, tots, surtin amb el C1 sota el braç", ha conclòs.
Vila ha remarcat que la posició que tingui la llengua al camp de la salut i en el camp de l'atenció a les persones en general és "importantíssima", i ha subratllat que cal esmerçar tots els esforços per aconseguir tenir més personal sanitari que sàpiga català ja des d'un inici. "I si això implica més places, revisar els criteris amb què s'entra a les facultats, oferir-hi el màxim de possibilitats per aprendre català, això s'ha de fer", ha reblat.
En aquest sentit, en paral·lel al debat sobre el personal que prové de fora de Catalunya, ha posat el focus en la necessitat que els professionals que es formen aquí ja surtin de la facultat amb una competència demostrada en català. "Això s'ha de fer, perquè el que té poc sentit és que els nostres, els metges que formem aquí, no acabin sabent català. Caldria que tots en sabessin", ha reblat. Igualment, el conseller ha defensat la necessitat d'incrementar molt la formació en competència lingüística de tots els professionals que treballen al sistema sanitari públic, concertat i privat. En aquest punt, Vila ha reivindicat la important oferta de cursos de català.
Ara bé, el conseller també ha recordat que el sistema de salut català està "tensionat", com bona part dels sistemes sanitaris occidentals, pels canvis demogràfics, que impliquen un envelliment de la població. En aquest sentit, ha remarcat que "l'aprenentatge de la llengua s'ha de poder ubicar adequadament perquè sigui una prioritat".
Recentment, el Departament de Salut ha posat en marxa la segona edició del Programa 'Prescriu-te el català', amb un miler de places. L'any passat van oferir-se 2.700 places inicials, que es van veure desbordades per una demanda superior als 3.930 inscrits. Amb tot, només 1.352 participants van completar amb èxit els cursos. També hi ha cursos de formació gratuïta i en horari laboral, una formació virtual de 100 hores –amb tres itineraris: nivell elemental, nivell intermedi i suficiència– que en la primera edició ha tingut 4.000 persones inscrites. El 2024 es van oferir 19 cursos d’acolliment lingüístic per a residents sanitaris i una vintena de tallers de bones pràctiques lingüístiques per a professionals sanitaris.
Més de 200 queixes durant el 2024
En una resposta parlamentària recent a una pregunta per escrit de Junts, la consellera de Salut, Olga Pané, ha explicat que el 2024 es van presentar almenys 206 reclamacions relacionades amb el dret d'opció lingüística en l'àmbit de la salut, tot i que es tracta d'una xifra provisional. El 2023 es van presentar al Departament de Salut un total de 202 queixes per la manca d'atenció en català.
Pané constata que totes i cadascuna de les queixes tenen importància individual en afectar drets lingüístics emparats per la normativa vigent. Quan se'n té coneixement, Salut fa un seguiment de les actuacions iniciades al centre sanitari en qüestió i, si s'escau, activa els circuits d'inspecció sanitària per escatir si aquell fet ha pogut afectar la prestació de l'assistència sanitària.
La consellera assegura que el departament ha reforçat la seva estructura interna per vetllar pel compliment de les clàusules lingüístiques i el pla de gestió lingüística de cada centre, en col·laboració amb el Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i els referents lingüístics dels centres del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat). En aquest sentit, s’ha creat un grup de treball multidisciplinari per millorar els circuits de recollida, gestió, seguiment, resolució i resposta de les queixes lingüístiques.
Justament, la pregunta de Junts venia a tomb d'una queixa concreta a l'Hospital Universitari Dexeus. Plataforma per la Llengua va denunciar que un metge va negar l'atenció a una pacient amb amnèsia perquè la dona li parlava en català i va titllar l'actitud de la dona de "grotesca i xenòfoba". Els fets haurien passat el passat mes de setembre. Finalment, l'hospital hauria atès la dona amb un metge que no parlava català, però que deia que l'entenia, i un traductor al costat.
En la mateixa resposta parlamentària, Pané remarca que la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària va engegar els mecanismes d’inspecció corresponents tan bon punt va tenir coneixement dels fets i de la queixa subsegüent. S’hi va obrir un expedient d’informació prèvia i, arran de la investigació duta a terme, es va concloure que la prestació de l’assistència sanitària va seguir les guies i protocols de pràctica clínica.
