Dijous, 28 de Març de 2024

Testimonis de testimonis

12 de Novembre de 2013, per Isabel Martínez

La darrera sessió del cicle Testimonis ('Els aplecs de Paretdelgada, 1959-1964'), organitzat conjuntament per l'Arxiu Municipal de Reus i Carrutxa, ha estat una d'aquelles ocasions en què la realitat supera l'expectativa; dit d'una altra manera, la xerrada va aconseguir la quadratura del cercle: la recuperació de la memòria oral d'una part de la història recent de les nostres comarques i mostrar que l'estudi i el coneixement d'aquests fets és especialment interessant per a les generacions més joves, que poden trobar referents en un passat no tan llunyà.

Per als que no coneixíem a fons el tema, la dissertació sempre singular d'Isidre Fonts i les ponències de Joaquim Masdéu, Mireia Massana i Agnès Toda, van ser una immersió en uns fets relativament puntuals i distants en el temps —només sis aplecs anuals celebrats fa més de mig segle—, però que, com es va demostrar amb escreix, van tenir unes arrels més profundes i una transcendència que els van superar, per molts motius: en primer lloc, pel treball col·lectiu de les persones de la Selva, que encara avui ho senten com una tasca conjunta; en segon lloc, per la plèiade de complicitats culturals i nacionals que van sumar, inclosa l'Església més propera a les classes populars; i finalment, per l'homenatge que van representar als que ja no hi eren i per l'esperança que van transmetre a aquella generació que vivia en un gris permanent.

Per aquest motiu, "els mítics aplecs de Paretdelgada", en paraules de Toda, van ser una aportació interessantíssima al coneixement d'aquestes trobades sardanístiques que van tenir lloc a l'ermita selvatana entre 1959 i 1964, quan, malgrat la repressió, la llengua i la cultura catalanes demostraven que estaven ben vives en un món —el de la dècada dels seixanta— que canviava profundament.

Les intervencions, però, van ser sobretot una ocasió excepcional per a fer visible la feina excel·lent que des dels instituts i la universitat s'ha realitzat en favor de la història pròpia i el coneixement del territori. Gràcies a aquesta tasca educativa, el treball de recerca de batxillerat de Mireia Massana sobre els aplecs li va permetre descobrir no només la important contribució familiar a aquestes trobades, sinó també la transcendència col·lectiva que van tenir al seu poble i més enllà.

Quant a Toda, la seva recerca doctoral sobre els aplecs va donar-li un coneixement profund i exacte sobre aquests fets, però també sobre el poble, la llengua i el país que tant s'estima. Així doncs, aquesta trobada em va ratificar la impressió que l'espai educatiu —aquest que precisament avui corre tant de perill— ha tingut l'encert de pal·liar els silencis que es van viure a moltes famílies a causa de l'horror de la guerra i de la ferotge repressió franquista posterior. Gràcies precisament a això, Massana i Toda es van convertir per una nit en 'testimonis de testimonis', fent d'altaveu de moltes persones anònimes que fan possible que les coses rutllin.

I què dir de l'altra part de la quadratura? Tant l'Isidre Fonts com el Quim Masdéu (aquest últim, per cert, repetint en el cicle Testimonis) van destacar pels seus enfocaments. El primer, intentant traduir en paraules tots els anhels i ideals que al seu dia el van moure a treballar des del grup Germanor perquè la resistència a una societat gris i autoritària fos una mica més possible a través de la celebració d'aquestes trobades. Uns ideals que, evidentment, manté intactes. I Masdéu, bastint una narració documentadíssima del moment i l'espai en què els aplecs van poder florir gràcies a la feina de moltes persones. 

Avui, quan els aplecs selvatans formen part de la història d'aquest poble —i, com es va comprovar, també de la seva memòria activa i militant—, resulta gratificant pensar que el monument a Joan XXIII dissenyat per Grau Garriga va quedar inacabat. Penso que potser és una oportunitat perquè entre tots continuem treballant, com diu la cita al seu peu, perquè sigui possible "la pau entre tots els pobles fonamentada en la llibertat, la veritat, l'amor i la justícia".

Isabel Martínez és periodista i membre de Carrutxa

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics