Dilluns, 15 de Juliol de 2024

Un llibre destapa la cara oculta del projecte Castor

'Castor, la bombolla sísmica', de Jordi Marsal, periodista de l'ACN, es presenta aquest dissabte a Alcanar i surt a la venda el 31 de març

27 de Març de 2014, per ACN
  • Jordi Marsal, amb el llibre a les mans

    ACN

"Un gran nyap carregat de trampes al solitari, interessos inconfessables i conseqüències imprevisibles en tots els àmbits". Així és com el periodista ebrenc descriu tot el procés per desenvolupar -i "blindar", afegeix- el projecte Castor. Canvis en els límits marítims per restar pes català en el projecte, concessions administratives sense permisos ambientals, fent cas omís a les advertències dels experts sobre una possible crisi sísmica, l'entrada del sector del totxo, famèlic d'un llaminer negoci energètic, el beneplàcit dels governs espanyols -primer del PSOE i després, del PP-, l'argumentari per desvincular-se del seguit de terratrèmols, i un pressupost desorbitadament disparat fins als 1.700 milions d'euros són algunes de les parts més obscures sobre les quals el periodista intenta posar-hi llum. No se n'amaga que el plantejament és crític.

És el seu primer llibre, fruit d'un encàrrec del Grup de Periodistes Ramon Barnils i d'Edicions Saldonar, dins la col·lecció Periodistes, que anteriorment havia publicat com a primer títol 'Et presento el jutge Garzón', de Sònia Bagudanch. "És un tema molt complex i els periodistes sovint només podem tractar el vessant més superficial i cridaner, jo he intentat arribar més al fons", afirma. Després de quatre mesos d'intens treball d'investigació i desenes d'entrevistes, el resultat final és un llibre de 125 pàgines que toca totes les tecles per respondre els interrogants que planen sobre aquest qüestionat projecte gasista, en el qual s'hi van involucrar més d'un centenar de subcontractes d'arreu del món.

"I encara en quedem molts més per resoldre perquè hi ha molt d'hermetisme en relació al Castor, sobretot per part de l'empresa i el Ministeri d'Indústria", diu Marsal. El govern espanyol i la promotora Escal UGS es van negar a respondre les seves preguntes. L'autor denuncia la manca d'informació entorn aquest projecte previst des de 2002 pel govern espanyol del PP. L'executiu posterior del PSOE i la promotora van iniciar el 2005 el tràmit administratiu d'un projecte que no es començaria a executar fins el passat 2010. El llibre conclou que hi ha una relació directa entre els terratrèmols i les injeccions de gas al subsòl marí, en un jaciment a 22 quilòmetres de la costa i 1.700 metres de profunditat. Els moviments sísmics van començar just en el mateix moment que Escal UGS va incrementar en un 150 per cent el cabal màxim de gas injectat fins aquell moment.

Es tractava de la prova de càrrega al llarg de 48 hores -els passats 5 i 6 de setembre- requerida pel govern espanyol per comprovar si el magatzem suportava els 8 milions de metres cúbics diaris previstos. Geòlegs i experts consultats per l'autor constaten que els cabals màxims introduïts al subsòl tenen una correspondència temporal diferida com a causants dels principals terratrèmols. L'autor desmunta, així, els arguments de la direcció de la filial d'ACS per desvincular-se de la crisi sísmica, amb l'argument que les injeccions només van "avançar" uns terratrèmols que tard o d'hora s'haurien produït al territori.

Van ser les nits i matinades dels dies 1 i 3 d'octubre quan es van registrar els sismes més greus, arribant als 4,2 i 4,1 graus de l'escala de Richter, respectivament. Marsal recorda que "el Ministeri d'Indústria havia aturat l'activitat a la planta el 26 de setembre, fa just sis mesos, arran l'escalada del què primer van anomenar, eufemísticament, "microsismes"". "Tot i això, el govern juga a diverses bandes, demanant estudis, però sense pronunciar-se", critica el periodista. Si tingués una bola de cristall a les mans, Marsal preveu un futur encara més tèrbol per al Castor: la demanda que originalment el va justificar s'ha desplomat i les grans companyies del sector en demanen el seu tancament per evitar incrementar el dèficit tarifari del sistema.

"Era un negoci aparentment perfecte i amb garanties, perquè la concessió de l'any 2008 deixava l'empresa amb les espatlles cobertes ja que, en cas que el negoci no prosperi, i malgrat hagi actuat conscientment de forma negligent, se li haurà de retornar tota la inversió, és a dir, una indemnització de 1.700 milions d'euros, sense incloure el cost de desmantellar-ho", avisa Marsal. "Crec que el projecte s'avortarà i que tot plegat degenerarà en un llarg procés judicial", conclou.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges