Tres anys és el període màxim en què es faria el desplegament complet d'una hipotètica hisenda pròpia catalana. Així ho ha posat sobre la taula Heribert Padrol, el qual ha posat com a requisit bàsic la seva eficiència i ha suggerit la necessitat de construir-la des de zero. "És molt poc probable que l'Estat espanyol s'avingui a col·laborar amb el traspàs d'infraestructures i informacions i, en tot cas, si això es produís, hauríem de tenir en compte de no heretar coses perilloses". En aquest punt, ha assenyalat com un dels perills el fet d'heretar el personal de l'Agència Tributària estatal, perquè aquest "podria estar influenciat per la manera de fer d'un organisme ineficient".
Segons Padrol, la nova hisenda catalana no hauria de cometre les "errades" de l'espanyola, un fet que no passaria si el sistema tributari fos estable i previsible -"no pot ser que es canviïn els impostos directes sistemàticament", si hi hagués un millor compliment voluntari –"no generar la sensació que no hi haurà impunitat a qui s'escapi de pagar els impostos"-, i si es garantís una seguretat jurídica tributària.
"S'han de fer interpretacions globals i vàlides per a tothom, no pot ser que actualment es contestin consultes que fan els ciutadans amb respostes que canvien en funció de les interpretacions que fan en cada cas", ha assegurat Padrol. Sense oblidar-se d'una major celeritat en el cas dels plets tributaris: "És inadmissible que a Espanya puguin durar de quinze a disset anys, quan a Portugal, per exemple, és de dos anys".
En què milloraria una hisenda pròpia catalana?
D'altra banda, Artadi ha xifrat els beneficis d'un sistema de recaptació executat des de Catalunya, argumentant que si el país es quedés els impostos que es generessin al seu propi territori, Catalunya tindria uns guanys nets del 7,1% del PIB, els quals vindrien de restar uns ingressos del 25%, a unes despeses addicionals del 18%. Com el seu company de conferència, la directora general de Tributs ha esmerçat part del seu discurs en posar de relleu "el dèficit fiscal que pateix Catalunya vers Espanya", des de diverses vessants.
"Som la tercera comunitat autònoma que més ingressos genera i la desena a l'hora de rebre; els nostres diners van a parar a altres llocs com Extremadura, que són els catorzens en aportar i els segons en rebre. Nosaltres, per cada euro que aportem, quaranta-dos cèntims no tornen", ha assegurat. En aquest punt, Artadi ho ha exemplificat amb diversos casos.
En primer lloc, la inversió pública, "Foment deu 5.748 milions d'euros a infraestructures que no es fan a Catalunya"; en segon, els deutes que l'Estat arrossega amb Catalunya pel que fa a la disposició addicional tercera de l'Estatut "en el període 2008-2013 s'han deixat de pagar 3.529 milions d'euros" i, en tercer lloc, el fet que Catalunya hagi sustentat la seguretat social espanyola: "Si nosaltres no haguéssim tingut un saldo positiu des de 1997 fins al 2003, any en què Espanya esclata la bombolla i canvia durant uns anys la tendència negativa, ara tindria 110.000 milions de dèficit".
Segons Artadi, el dèficit fiscal que prové del sistema de finançament ha repercutit en el desenvolupament de sistema del benestar català: "La nostra riquesa ha creat benestar en altres llocs, mentre aquí, històricament, hem hagut d'invertir menys del que voldríem en educació, salut, i hem hagut de sostenir els peatges", ha assegurat.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics