Yann Tiersen: 'Estic una mica cansat de la música instrumental'

T'han descrit com un autor 'multiinstrumentista', ja que toques molts instruments. T'agrada aquest títol?

No m'agraden els títols, però és veritat que estic interessat en descobrir nous instruments i innovar. Per exemple, ara estic treballant en el meu nou disc i faig percussió amb portes i cadires sobre el terra. M'agrada provar noves coses. Necessito mantenir-me estimulat i veure fins on em pot portar la cançó.

Has composat sis discos en estudi, tres en directe i has escrit tres bandes sonores. L'última ha estat la del documental basat en la vida del capità de vaixell Eric Tabarly. Com et vas veure involucrat en aquest projecte?

Em va sorprendre molt el projecte. Primer pensava que seria el típic documental amb comentaris, però realment està format de molts arxius i de la veu de l'Eric, sense cap veu en off. Vaig redescobrir el personatge, del qual m'agrada molt la seva honestedat, el seu silenci... Vaig dir que sí al projecte, però al principi va ser difícil perquè havia de posar música a imatges de competició de vaixells, així que al final vaig decidir centrar-me en el personatge i oblidar-me de les imatges. Em vaig sentir molt atret pel seu comportament.

Dius que vas composar un retrat musical de l'home més que de la pel·lícula. Llavors, no vas veure una versió editada de la pel·lícula?

Mai ho faig. No sóc bo fent bandes sonores de forma clàssica, ja que penso que no hi ha connexió entre les imatges i la música, ja que aquesta última és més abstracta. No pots traduir les imatges en música, sinó que es la pròpia música la que encaixa al film.

Estàs preocupat d'haver retornat al món de les bandes sonores després de l'èxit d'Amélie?

La banda sonora d'Amélie es va formar amb treballs previs. Realment, vaig composar tres cançons per la pel·lícula. No faré bandes sonores en un futur, ja que, especialment a França, el món cinematogràfic és molt més complicat que el musical. A vegades hi ha un problema de comunicació. No parlem el mateix llenguatge, cosa que no m'agrada perquè em posa més pressió. La banda sonora de 'Tabarly' l'he fet perquè em va impressionar el personatge. És fantàstic. A més, la pel·lícula és molt bona. Tot i això, no ho tornaria a fer.

En els últims treballs cantes cada cop més. Has trobat la teva veu?

No ho sé. M'agrada descobrir nous camps i ara estic centrat en la veu. En el nou àlbum no hi haurà cançons instrumentals. Les cançons estaran cantades però no de forma clàssica. És una forma de no fer el mateix perquè estic una mica cansat de la música instrumental.

Encara et trobes atret per aquest instrument inusual anomenat 'ondes martenot organ'? Com encaixa amb altres instruments típics del rock and roll?

Quan era jove era un gran fan d'aquest instrument. Hi havia un 'martenot' a les composicions del francès Olivier Messian, a 'Star Trek' i en cançons de Jacques Brel. M'agrada molt perquè és un instrument molt proper a l'electrònica, però que té una superfície molt sensitiva, més que el violí. Amb la mà esquerra tens una expressió molt sensitiva, i amb la dreta dues formes de tocar-ho, amb un timbre i amb un teclat. A més, ho pots fer vibrar. Ara, és un instrument comú, usat per grups com Radiohead.

L'any 2006 vas fer la gira del disc 'On Tour' on deixaves de banda l'estil més intimista, per passar al rock i les guitarres.

De fet quan era un adolescent, vaig començar a fer música a una banda de rock. Quan vaig treure els meus primers discos vaig sentir la necessitat de fugir d'aquest inici per trobar la inspiració en d'altres instruments, ja que estava acostumat a fer música amb guitarres i amb un estil clàssic. Per això vaig intentar fer cançons de rock amb energia, però amb violins i piano. Després va venir el contrari. Necessitava redescobrir l'electrònica treballant també les guitarres. Trobo més inspiració en aquesta mescla, ja que es més difícil tenir noves idees amb la forma clàssica.

Quan te'n vas de gira et centres més en la guitarra que no pas en el violí. Molta gent que s'imagina el compositor d''Amélie' no es deu imaginar com ets a l'escenari. Com et prepares?

Necessito tenir adrenalina i energia de forma constant. Sempre estic fent coses dolentes amb el violí, fins i tot al començament, perquè és un instrument de corda com la guitarra. Pots ser molt bast amb ells. Quan estàvem fent la gira durant el període de la pel·lícula d''Amélie' va ser dur per mi, ja que el públic esperava que cantés les cançons de la banda sonora, quan en realitat em sembla avorrit tocar-les damunt d'un escenari. En acabar la gira vaig estar pensant en no fer-ne més. En aquells moments estava més excitat pels bons moments que vam passar com a banda després de les actuacions.

Al disc 'On Tour' hi ha més missatges polítics, com a la cançó 'Le Rade'. T'has tornat més polititzat?

No sé si sóc més polític que en el passat. Penso que hem de trobar una nova fórmula econòmica més alternativa, entre la pura economia socialista i la capitalista. Aquesta tesi es troba present a la lletra de 'Le Rade'.

En què estàs treballant ara mateix?

Estic treballant en un nou àlbum, però d'una forma diferent. En els discos anteriors tot està basat en el contrast entre cançons electròniques i d'altres més minimalistes. Per aquest nou disc els temes seran més llargs i amb un contrast intern que em permet explorar diverses direccions. El procés de creació és lent i per primera vegada he estat un mes per composar una cançó. Això és perquè vull explorar totes les direccions de les cançons, a través d'un procés excitant i llarg. A més, hi haurà un grapat de cançons amb missatges polítics. Això sí, les paraules abstractes es repetiran.