El judici de l'1-O, vist per a sentència després de quatre mesos

El president del tribunal que jutja l'1-O al Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha deixat el judici vist per a sentència a les 7 de la tarda d'aquest dimecres. Marchena ha posat fi així a un judici que ha durat un total de 52 sessions i que ha acabat amb els torns d'última paraula dels 12 acusats. Ho ha fet sense fer cap intervenció final, simplement amb un "vist per a sentència". A la sala, l'ambient en aquest moment ha estat de silenci i salutacions efusives. En total, han passat pel tribunal un total de 422 testimonis, que juntament amb les declaracions dels acusats, els pèrits i les proves documentals hauran de servir als set membres del tribunal per dictar sentència.

La sentència, possiblement a la tardor

No es preveu que la decisió arribi fins a la tardor i, mentrestant, els nou acusats que estan en presó preventiva podrien tornar a ser traslladats a presons catalanes. El tribunal haurà de resoldre també si atén les peticions de les defenses i els deixa en llibertat abans de fer pública la sentència. Un cop ha acabat la sessió, pocs minuts després de les 7 de la tarda, tant els advocats com els acusats han anat a acomiadar-se dels set membres del tribunal. Els quatre mesos de judici no han servit perquè les acusacions facin cap canvi en les seves peticions de pena.

La fiscalia manté la rebel·lió i la pena més alta que demana són els 25 anys de presó per a l'expresident Oriol Junqueras. Mentrestant, l'advocacia de l'Estat manté la seva discrepància amb la fiscalia i acusa per sedició, amb penes que arriben fins als 12 anys de presó, i l'acusació popular de Vox eleva les peticions de penes fins als 74 anys de presó, acusant de delictes com la rebel·lió i l'organització criminal.

En l'última sessió el judici hi han estat presents diversos membres del govern, com ara el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de la Presidència i portaveu Meritxell Budó. També el president del Parlament, Roger Torrent, el vicepresident primer de la cambra, Josep Costa, i diversos diputats d'ERC i JxCat al Congrés.

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha defensat el dret de continuar protestant i de lluitar pel dret d'autodeterminació. "Si la violència policial no va poder amb milers de persones l'1-O, algú creu que una sentència farà que els catalans deixin de lluitar pel dret d'autodeterminació?", s'ha preguntat Cuixart, que creu que els catalans ho "tornarem a fer, serenament i pacíficament". A més, ha alertat que de la sentència en depèn "la qualitat democràtica de l'Estat" perquè, segons Cuixart, es jutgen drets fonamentals que són igual "a Barcelona que a Madrid".

Cuixart crida a la 'mobilització permanent'

Per això, ha fet una crida a "la mobilització permanent" i al dret a protestar, un retret que durant tot el judici li ha fet la fiscalia per haver-ho fet també el 20-S. Cuixart ha reconegut que no es penedeix de res i que ho tornaria a fer. Com ja va fer en l'interrogatori inicial, ha dit que la seva prioritat no és sortir de la presó sinó "lluitar per avançar en la resolució del conflicte polític". "No renuncio a la meva condició de pres polític", ha dit. Però ha enviat un missatge d'esperança, i ha dit que està convençut que Catalunya "no caurà en la frustració". "No renunciaré mai a ser feliç", ha dit

L'exconsellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa, ha dit aquest dimecres a la tarda als magistrats del Tribunal Suprem que de la seva sentència "depenen les generacions que venen", perquè "pot ser el principi d'una solució per a moltes persones". En el seu últim torn de paraula, ha dit que el govern de la Generalitat "no podia ignorar la demanda del 80% de la ciutadania" que volia un referèndum, i considera que el que hauria estat una desobediència hagués sigut presentar-se amb un programa electoral i no complir-lo.

Bassa ha explicat que durant el judici sovint s'ha indignat i escandalitzat, però "la majoria de vegades, entristit" per l'argumentació de les acusacions que han parlat de la intensitat o intencionalitat dels fets, però "mai han parlat de drets ni vulneració de drets". No ha volgut afirmar si s'ha tractat d'un judici polític, però creu que l'acusació sí que té un rerefons polític.

L'exconsellera ha dit que les seves conviccions republicanes, feministes, independentistes i demòcrates, a més del seu pas pel sindicat UGT, les manté intactes, però assegura amb "veu alta i clara" que és "innocent". Segons ella, no hi ha cap prova contra ella, sinó "errors o falsedats comprovables" per part de les acusacions, i ha sostingut que sempre ha rebutjat la violència. "No trobaran cap missatge meu que promogui res més que el diàleg i la democràcia", ha assegurat. Per això, ha dit que la sentència serà important pels acusats, però encara més per les futures generacions.

L'exconseller de Presidència, Jordi Turull, ha dit aquest dimecres a la tarda al Tribunal Suprem que "decapitant" els acusats per rebel·lió "no es decapitarà l'independentisme ni la voluntat de ser i decidir del poble de Catalunya". A més, creu que on alguns van veure "mirades d'odi" i "muralles humanes", ell hi va veure "milers d'ulls brillants d'emoció" i "muntanyes de dignitat democràtica". En el seu últim torn de paraula, Turull ha dit que acaba el judici encara més compromès amb les seves idees, i creu que està en presó preventiva perquè no va renunciar a la seva carrera i idees polítiques.

L'exconseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha pres la paraula al final del judici per defensar la possibilitat que Catalunya esdevingui una república "on sigui impossible que ningú estigui a la presó per defensar pacíficament els ideals". "Després de nosaltres sempre en vindran més, no hi ha suficients presons per tancar l'anhel de llibertat d'un poble, així de simple i així de transcendent", ha afirmat. Rull ha defensat el dret d'autodeterminació de Catalunya i ha posat l'exemple d'altres democràcies on sí s'ha permès un referèndum pactat. "Aquesta és la idea, els forts pacten i els dèbils imposen; votar no és cap amenaça", ha afirmat. Rull ha dit que té la "consciència tranquil·la" i ha lamentat que estigui empresonat i acusat per rebel·lió per no haver abandonat la política. També ha apel·lat directament el tribunal i els ha retret que li estan "impedint veure créixer" els seus dos fills.

Forn destaca el 'caràcter pacífic' del referèndum

L'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, ha fet ús de l'últim torn de paraula per defensar que no ha comès cap delicte i també per negar que hi hagués cap ordre als Mossos. "Puc haver comès errors però mai he obrat comprometent la seguretat dels ciutadans", ha afegit. També ha criticat la "falta de diàleg" de l'Estat. "Si avui estem aquí és pel fracàs de la política i com a càstig pel desafiament polític que va ser el referèndum", ha manifestat davant del tribunal, recordant que el referèndum "comptava amb l'aval de la majoria del Parlament i de la societat".

I confiats que podia servir per trobar una "sortida dialogada" amb l'Estat. "No votàvem en contra de ningú sinó en favor de les llibertats i el dret a decidir", ha manifestat. Forn també ha dit que manté "ferms" els seus ideals i que això no és delicte. I ha fet una crida al diàleg. "Només amb el diàleg serem capaços de resoldre el conflicte polític", ha afegit. En la seva intervenció, ha negat rotundament que la seva actuació tingués com a objectiu "liquidar la Constitució per la via de la violència". I ha dit que hi va haver "inumerables" intents de diàleg amb el govern espanyol.

També ha insistit en el "caràcter pacífic" del referèndum i ha dit que només hi va haver incidents en una vintena de punts de votació de més de 2.000 col·legis. "L'1-O va ser més que un referèndum, va ser una manifestació de valors democràtics, civisme, ciutadania i dignitat, el tribunal ha escoltat els testimonis que així ho han explicat", ha manifestat l'exconseller, que ha negat que la gent anés "abduïda pel govern" a votar l'1-O. Forn ha negat haver donat ordres polítiques als Mossos i ha circumscrit les seves declaracions en favor del referèndum "com un compromís polític amb el govern".

Per tot plegat, ha dit que "dubta" de l'afirmació de la fiscalia, que manté que no es persegueixen idees polítiques en aquest judici. I ha critica que no es busqués la sortida acordada i dialogada al conflicte a Catalunya. "Els governants responsables no haurien de judicialitzar un conflicte polític sinó buscar solucions polítiques", ha dit. L'exconseller també ha refermat que sempre ha col·laborat amb la justícia i que el 2 de novembre va tornar de Brussel·les per declarar tot i conèixer el contingut de la querella de la fiscalia. "Vaig tornar convençut que era la meva obligació, convençut que no he comès cap delicte i assumint la meva responsabilitat en els meus actes", ha afirmat.

'Avui som nosaltres, demà pot ser qualsevol', alerta Romeva

L'exconseller d'Exteriors, Raül Romeva, ha apel·lat aquest dimecres a la tarda durant el seu últim torn de paraula a "tots els demòcrates" a construir una realitat on "no hi hagi judicis polítics". "Avui som nosaltres, demà pot ser qualsevol", ha advertit. Per això, espera que la sentència del Tribunal Suprem sigui una "magnífica oportunitat pel bé de tots" que es podria "convertir en una resposta per seguir avançant des de la confiança, el respecte i el reconeixement de cadascú".

L'exvicepresident del govern, Oriol Junqueras, ha fet ús del darrer torn de paraula per demanar que la crisi catalana retorni "al terreny de la bona poítica, d'on mai hauria d'haver sortit". "Carl retornar l'assumpte al diàleg i a la negociació i l'acord, mentrestant jo contribuiré a la democràcia, la convivència i el bé comú", ha manifestat Junqueras. També s'ha presentat davant del tribunal com a "pare de família i professor" i ha dit que es dedica a la política de manera "tardana i per conviccions de contribuir a ser útil per a un món més just". I ha assegurat que continuarà defensat les seves "conviccions cristianes i republicanes".

'Cal evitar la "mala política" que negui el diàleg, la negociació i l'acord', assenyala Junqueras

"Les comparteixo amb els que creuen que votar o defensar la república des d'un parlament no pot ser delicte, la voluntat de diàleg i de respecte als drets humans i la llibertat no hauria de ser delicte", ha defensat. Junqueras ha estat el primer en prendre la paraula i no ha esgotat, ni de llarg, els 15 minuts que li havia donat el tribunal per a l'últim torn de paraula per adreçar-se al tribunal. I ho ha fet per defensar el diàleg.

"Parlar i escoltar és base de qualsevol enteniment", ha afirmat. Junqueras també ha defensat la seva trajectòria i ha dit que tots els seus articles i accions "demostren compromís amb la bondat i el respecte a la dignitat humana". Tot i reconèixer que tot polític pot cometre errors, ha dit que cal evitar la "mala política" que negui el diàleg, la negociació i l'acord. I ha retret que hagi estat la classe política la que ha traspassat la responsabilitat" al món judicial i s'ha adreçat directament als set magistrats que han de dictar la sentència.

L'advocat de Santi Vila, Juan Segarra, ha assegurat en el seu informe final al Tribunal Suprem que si el seu client no va dimitir abans del Govern va ser perquè "se senti més útil dins que a fora" i perquè estava "convençut" de trobar una "solució dialogada" i evitar l'aplicació del 155. I ha negat que Vila desobeís argumentant que "l'únic que estava en les seves mans per atendre els requeriments del TC i intentar aturar aquelles iniciatives que pretenien aprovar la DUI".

Segarra ha adduït "discrepàncies internes" al govern i, per exemple, ha dit que l'aprovació de l'acord de Govern del 6 de setembre per assumir col·legiadament les despeses va ser un "acord polític" que va servir per "escenificar un consens que realment no existia" i que havia de "tranquil·litzar" aquells que, com Vila, "actuaven amb la creença que tot es finançava amb recursos privats". Per Segarra, la fiscalia "desconeix obertament la realitat" quan parla d'una acció conjunta dels acusats.

Forcadell creu que se l'acusa per 'ser qui és'

L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha criticat que li demanin 17 anys de presó per rebel·lió mentre que els seus companys de Mesa estan processats per desobediència, i ha dit que va actuar sempre en els mateixos termes que ells. Per això, creu que se l'acusa per "ser qui és". "Estic jutjada per la meva trajectòria política i no pels fets, però espero que aquesta situació es repararà", ha dit al tribunal en la seva última intervenció. Forcadell també ha criticat durament la fiscalia per voler-la "situar" en els fets i connectar-la amb el Govern. "Ha fet un esforç extraordinari per incriminar-me", ha lamentat.

Segons Forcadell, han volgut "visibilitzar-la" durant el judici, però sense tenir "proves" per a fer-ho. En l'al·legat final, ha defensat la inviolabilitat parlamentària. "L'invoco, perquè és la base de la llibertat per parlar de tot i la base de la separació de poders, ho continuaré defensat", ha subratllat. "Avui després de 447 dies de presó injusta i després de quatre mesos de judici en que hem vist totes les proves i hem escoltat els testimonis resulta totalment incomprensible que estigui acusada per rebel·lió", ha lamentat Forcadell davant del tribunal.

I ha defensat que la seva actuació no es diferencia de la que va fer la resta dels membres de la Mesa. "Tal com han demostrat les proves documentals i testificals, la meva conducta ha estat la mateixa que els meus companys de mesa, no existeix cap declaració, cap fet, que difereixi de la dels meus companys, tant dins com fora de la mesa", ha remarcat. També ha volgut aprofitar per desmentir l'acusació de la fiscalia, que diu que "es va negar" a anar a una reunió el 28 de setembre convocada per Trapero. "És fals, em vaig assabentar de la reunió en aquesta sala", ha manifesta Forcadell, que assegura que prova que no estava "connectada" amb el govern és que ningú la va convocar.