Cookie control
Diumenge, 15 de Setembre de 2019

Nuet al·lega davant del TSJC que la Mesa no ha de limitar el 'necessari' debat parlamentari sobre la independència

El diputat al Congrés recorda que es va oposar a diverses iniciatives que considerava il·legals

09 de Setembre de 2019, per ACN
  • Nuet, en una imatge d'arxiu

    Reusdigital.cat

L'exmembre de la Mesa del Parlament en representació de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), Joan Josep Nuet, ha demanat la seva absolució pel delicte de desobediència pel qual serà previsiblement jutjat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) juntament amb altres exmembres de l'òrgan parlamentari. Segons el reusenc, la Mesa no pot limitar la iniciativa parlamentària, que calia prioritzar el debat parlamentari i que aquest debat era "necessari". No obstant, també recorda que ell va votar contra diverses iniciatives parlamentàries que considerava que anaven contra les resolucions del Tribunal Constitucional.

L'escrit explica que CSQP deia en el seu programa electoral del 2015 que es necessitaven els mecanismes legals per conèixer la voluntat dels catalans a través d'un referèndum o consulta amb garanties i acordat. L'escrit recorda que la creació d'una comissió d'estudi sobre el procés constituent, el gener del 2016, va ser avalada pel lletrat major del Parlament i va ser portada al ple de la cambra per la Junta de Portaveus, no pas per la Mesa. A la comissió hi va participar el PP que el juliol del 2016 també va portar a votació diverses propostes de conclusions. CSQP, amb Nuet com a representant a la comissió, va votar contra les conclusions de la CUP i JxSí, i les conclusions es van portar al ple a través d'una alteració de l'ordre del dia sol·licitada pels grups independentistes.

L'octubre del 2016, després del debat de política general, Nuet es va oposar a vetar la votació de les resolucions independentistes, ja que considerava que havia de prioritzar-se el dret a la iniciativa política i la Mesa no hi havia d'interferir. Arran d'això, es va portar les resolucions aprovades per la CUP i JxSí al Tribunal Constitucional (TC), que la va suspendre, i la fiscalia es va querellar contra alguns membres de la Mesa, però no contra Nuet, en considerar que no pretenia incomplir anteriors resolucions del TC, i que hauria actuat per "l'errònia creença que el control de la Mesa era merament formal".

Però la magistrada instructora sí que el va citar com a investigat. La defensa de Nuet també recorda que CSQP va presentar una esmena als pressupostos del 2017 per adequar una partida per convocar referèndums a la legalitat establerta per un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que considerava que el referèndum unilateral era inconstitucional. CSQP va votar contra el pressupost. En el ple del 6 i 7 de setembre del 2017, Nuet va votar a favor d'admetre a tràmit la proposició de llei per fer un referèndum d'autodeterminació però es va abstenir en l'admissió de la Llei de Transitorietat Jurídica. El vot a favor de la llei del referèndum es va prendre dins del grup parlamentari de CSQP per unanimitat en "previsió d'un debat llarg i substanciós en seu parlamentària, necessari i que podia permetre la transacció o la introducció d'esmenes" per portar la llei cap a la reforma constitucional.

En canvi, la Llei de Transitorietat Jurídica sí que la van considerar subordinada a una "realitat material i jurídica hipotètica i inexistent". A més, l'escrit de defensa recorda que Nuet i CSQP es van oposar a les dues proposicions de llei i van denunciar les presses de la CUP i JxSí per fer les votacions. Així, Nuet va votar contra l'alteració de l' ordre del dia, la tramitació per via urgent i el nomenament de la sindicatura electoral. El grup es va abstenir en la llei del referèndum i es va oposar a la Llei de Transitorietat.

Nuet també va reclamar que el ple se suspengués fins que el Consell de Garanties Estatutàries es pronunciés i que s'admetessin les esmenes a la totalitat, així que com que es reconsideressin diverses decisions. Després de l'1-O, el 4 d'octubre va votar contra la compareixença del president Carles Puigdemont el 9 d'octubre i el 27 d'octubre es va oposar també a la votació de la declaració d'independència. Per tot això, el lletrat defensor demana l'absolució de Nuet.

L'advocat de Nuet demana que declarin com a testimonis els membres de la Mesa d'aleshores José María Espejo Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC), l'exlletrat major de la cambra Antoni Bayona i el secretari general del Parlament, Xavier Muro. Per a la prova documental, la defensa de Nuet reclama les actes de la Junta de Portaveus del 15 de gener del 2016, de la Mesa del 26 de juliol del 2016, un informe jurídic per a la Junta de Portaveus de l'endemà, el diari de sessions d'aquell dia, les actes de la Mesa del 5 i 6 d'octubre del 2016, la Junta del 6 d'octubre, les actes del 6 i 7 de setembre del 2017, del 4 d'octubre i del 27 d'octubre del 2017. També aporta el programa electoral de CSQP del 27 de setembre del 2015, un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, entre altres.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Ganxet  09 de Setembre de 2019

O

sigui, debatre un cop d estat es normal?