A tres anys del canvi de govern municipal i a un any de les properes eleccions municipals, podem plantejar-nos, des del punt de vista individual o col·lectiu, i com a ciutadans de Cambrils, realitzar una activitat de memòria i de repàs d’aquelles qüestions relacionades amb la projecció de la ciutat, amb el seu estat de salut i, amb la perspectiva que ens donen els fets i la realitat actual, i preguntar-nos on érem i on som.
Se m’acut fer un exercici comparatiu, a la manera d’un qüestionari, d’un llistat o sèrie de preguntes, deixant les respostes al lector. En algun cas, en faré el comentari. Potser també, en faré una mescla excessivament heterogènia, sense seguir cap ordre. Penso que l’important és la visió de conjunt, la globalitat davant el fet individual i concret. Que un núvol no ens impedeixi de veure el cel.
El títol de l’article, ho reconec, potser és una frivolitat. Que Kant, tant idealista i crític ell, em perdoni.
1-Comencem per l’evidència. Com ens informem del que passa a la ciutat? Només ho podem fer a través del digital de Revista Cambrils, de les notícies dels diaris (poques i, majoritàriament, derivades dels comunicats oficials de premsa de l’ajuntament) i de TV Reus, una hora setmanal. Abans teníem un mitjà estrictament local d’informació diària, RTV Cambrils, que, a més, donava servei al territori de les comarques de l’entorn. Cambrils era el centre de comunicació via TV del territori. Teníem també, la Revista Ciutat, editada per l’ajuntament cada tres mesos. Ens queda l’edició mensual de Revista Cambrils. De ser el centre de notícies hem passat a no tenir quasi notícies. Al Govern Municipal ho prefereix. Imagineu-vos la imatge que donarien.
2-On anem i com fem els tràmits administratius que no depenen directament de l’ajuntament? L’anterior Govern va implantar diversos serveis d’aquest tipus: Registre de la Propietat, Servei d’Ocupació (SOC), DNI, Secomsa recollida i neteja viària, i tenim la seu de Comaigua (abans Secomsa Aigües). Hem perdut l’OMIC i altres serveis d’atenció. Per temes relacionats amb les empreses de serveis, la cosa es complica. Per qüestions relacionades amb Fecsa, per exemple, hem d’anar a Salou. Si teniu Canal +, també a Salou. I així un darrera l’altre. Mentre les ciutats veïnes s’espavilen, aquí vivim de renda.
3-I els Serveis Sanitaris? Menys mal que tenim l’Hospital. Recordeu que fèiem abans? A pesar d’això, tres anys després, encara no s’ha posat en marxa el servei de quiròfan per a cirurgia menor. L’hem pagat i l’hauríem de tenir, però, al nostre Govern actual li costa reclamar als seus amos de la Generalitat o de l’Estat. Del CAP Vilafortuny, a pesar dels terrenys cedits, res de res.
4-I si volem seguir estudis universitaris? Doncs haurem d’anar a Tarragona, Reus, Tortosa, Amposta, Salou o Vila-seca. Aquí, a pesar de les promeses, ni parlar-ne. El tema INEFC, com a públic o privat, ha passat al somni dels justos. El poc que teníem, les Aules d’Extensió, també han desaparegut. I el que és més trist, la UNED, el centre de referència de la Universitat a Distància i la seva extensió a Cambrils, ha estat esborrada per “manca de pressupost”. El que valen un parell de viatges a l’Est, pagava la subvenció. Molt trist. Tema apart són els altres estudis no obligatoris, però, molt necessaris per mantenir un nivell d’educació i cultura adequat a les necessitats dels nostres ciutadans. L’Escola Municipal de Música (EMMC) i l’Escola d’Adults s’han salvat pels pèls. No hi ha notícies respecte la implantació de nous ensenyaments, com Idiomes, per exemple.
5-Com ha evolucionat l’oferta cultural i patrimonial de la ciutat? L’impuls que va convertir a Cambrils un espai de referència en activitats culturals, festives, tradicionals i d’oci ha reculat. Al tancament de diversos espais culturals (Centre Cultural, Sala Àgora,...), cal sumar-hi la desaparició de nombrosos serveis i activitats (FEC, Cambrirock, Premis,...). Sort de la voluntat de participació de les Entitats i Associacions locals, que mantenen vigents molts actes de caire popular i festiu (Nit del Foc, Reis, Homenatge a la Vellesa, Trobades de Gegants, Bastoners, Diables, Puntaires,...). Us imagineu què seria de les Festes de Cambrils sense elles? Menció especial mereix el Festival de Música, adjudicat directament a una empresa privada i sense control per part de ningú. A més, l’espai emblemàtic tradicional del Festival, el Parc Samà, ha estat eliminat per decret.
En l’àmbit patrimonial, la resposta a la qüestió “què passa amb el Patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat” (Torre del Llimó, Forn del Tallero, Poblat Neolític, Museu d’Història,...) és: “no se sap no es contesta”. I mira que ho tenien fàcil amb el conjunt d’espais construïts i recuperats el Mandat passat (Muralles, Refugi, Rutes Històriques, Torre Port i Ermita, Molí de les Tres Eres, Ermita, Museïtzació Runes de La Llosa,...).
Certament, hi ha temes de més difícil resolució, com és el cas del Teatre Auditori i Centre de Convencions. La realitat és que, més enllà dels problemes de finançament, no s’han volgut valorar les fórmules alternatives per al seu acabament. Ha estat més còmode dir que eren “obres faraòniques”.
6-Com ens comuniquem amb el Món i amb l’entorn? És cert que aquestes qüestions són de competència supramunicipal, però, cal reclamar a les administracions responsables la resolució de les diverses problemàtiques. Aquest és el cas de la Nova Estació de FFCC, la Nova Estació de Bus, la carretera de Misericòrdia o el projecte Tramcamp (o en el seu defecte, la desafecció de l’actual traçat ferroviari). El Govern anterior va aconseguir algunes fites molt importants: Vial Cavet, variant A7, carretera Montbrió, actual Estació Bus, Transport Urbà,...).
7-I finalment, en què ha quedat la gran aposta, el gran objectiu programàtic per aquest Mandat, l’ajut i l’impuls a l’Emprenedoria? Doncs, ja ho veieu, en paraules buides. Una mísera Ordenança d’ajut econòmica la implantació de nous espais comercials i la promoció de la Restauració amb diverses Jornades Gastronòmiques. El tema Polígon Industrial ha resolt la connexió amb el subministrament d’aigua i res més. Les noves superfícies comercials d’alimentació les instal·len a Vinyols. I més enllà de la possibilitat de construir algun Hotel per promoció i interès privat, què passa amb l’oferta de sòl industrial, amb la promoció de Cambrils com a ciutat comercial, amb la construcció d’illes comercials i de vianants, amb les ordenances, amb el Viver d’Empreses,... Ja ho diuen, prometre fa de senyor.
Un altre dia, parlarem dels projectes pendents de la Generalitat i de l’Estat. També de l’Ètica i la Moral.
Robert Benaiges és exalcalde de Cambrils i portaveu del grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Cambrils.
