Divendres, 15 de Desembre de 2017

Agrupació Fotogràfica de Reus, obrers d'una causa difícil

27 de Novembre de 2017, per Isabel Martínez
  • Imatge de l'exposició

    Isabel Martínez

El terme obrer remet a una modèstia que quasi no s’estila en la societat actual. Avui, tot és 2.0., asèptic i –sobretot- molt immediat. Per aquest motiu, sobta localitzar aquesta expressió en la presentació de benvinguda de l’exposició “Reus, retrat fotogràfic d’una centúria” comissariada per Josep Maria Ribas i Prous i que es podrà veure fins el 4 de març al Museu de Reus de la plaça de la Llibertat. Definits, doncs, com a “obrers d’una causa difícil”, la mostra reivindica el paper de l’Agrupació Fotogràfica de Reus que entre finals dels anys 50 i l’any 2000 va realitzar una tasca de descobriment i recuperació del important llegat fotogràfic de molts dels pioners en aquest camp a la ciutat d’ençà del segle XIX i, posteriorment, de la resta d’autors de diferents corrents que s’han desenvolupat al llarg del segle passat. Academicisme, subjectivisme, recerca personal, fotografia social humanista, nova objectivitat,…bona part dels moviments tenen presència a la mostra així com els grans autors d’aquest art: del grup “El Trípode” a Anton Martra o el malaguanyat Estanislau Pedrola, per citar només alguns.

A través de 400 imatges de temàtica i autors diversos, la mostra planteja a l’observador documents gràfics de gran vàlua ja sigui per la seva vessant artística, testimonial, històrica o etnogràfica,…i, alhora, posa en valor la tasca desenvolupada per l’Agrupació Fotogràfica en un temps definits com a “estranys” per l’inefable Xavier Amorós, qui en la seva condició de botiguer de “Les Amèriques” fita al cel des d’una de les imatges en companyia d’uns maniquís. Segons el comissari de l’exposició, la mostra és “la síntesi d’aproximadament 300 exposicions grans i 200 de menors” realitzades per l’entitat en el seu temps i representa “una pinzellada molt petita del que va ser l’Agrupació Fotogràfica” que va estar en actiu fins l’any 2000 i la qual va dipositar els seus fons, materials i maquinària al que avui coneixem com a Centre de la Imatge (CIMIR)

Citant a l’historiador Pere Anguera que va demanar “fer de la fotografia l’ambaixadora cultural de Reus”, Ribas i Prou recorda algunes de les consecucions que va tirar endavant l’Agrupació com ara reivindicar Reus com a ciutat modernista molt abans que aquest moviment artístic visqués l’actual boom turístic i de prestigi o, per exemple, plasmar pel futur un Reus amb botigues singulars que formen ja part d’una mena de “món perdut”, en paraules de la directora del CIMIR, Anna Figueras. Precisament va ser la primera d’aquestes tasques la que va dur a l’Agrupació a exposar a la Hispanic Society de Nova York en base a imatges de la Casa Navàs durant els anys 90, tal i com va recordar Ribas i Prous durant la inauguració de l’exposició. Pel que fa al segon tema, el comissari comenta “la modèstia de carrers antics i foscos i de persones característiques del nostre entorn” que diferents generacions de fotògrafs van retratar en el transcurs de la seva feina.

En aquest sentit, Ribas i Prous no oblida que l’important llegat que ha fet possible la mostra també parteix d’una feina de formigueta. “Es va anar casa per casa a buscar clixés, gent que en tenia, es van dedicar a buscar els arxius especialment” explica sobre la tasca que es va desenvolupar durant anys per aplegar els actuals fons guardats al CIMIR que representen 50.000 obres positivades a les quals cal afegir el mig milió de negatius pendents de positivació dels darrers 20 anys que hi ha a Mas Iglésias. 

Testimoni d’una època o un instant, document amb contingut històric, imatge fruit de l’experimentació,…Els valors que aporta qualsevol imatge fotogràfica són múltiples i representen un llegat imprescindible per al coneixement del passat i, molts cops, per la interpretació de la nostra realitat inmediata, una idea que Figueras, reitera als diferents grups que visiten la mostra al llarg de la jornada mentre aprofita per fer proselitisme cara a possibles donacions d’imatges i destaca el factor humà que ajuda a interpretar qualsevol fotografia. “Si a banda de la imatge tenim informació sobre el lloc i el moment la importància com a document de la fotografia augmenta” explica a membres de l’associació Pas a pas que visiten la mostra. A fora, un nou grup espera per poder entrar i escoltar les explicacions de Figueras. 

 

COMENTARIS (5)

Comentaris

Enric  03 de Desembre de 2017

Señor EPI

Yo que no soy nada del centro de la imagenes cuando lo he necesitamos me han atendido y con una gran amabilidad, me recuerdo señor EPI que no soy ningun corderito, simplement un cidadano normal

Pep  02 de Desembre de 2017

GRacias Corderitos

Gracias al jefe y a los corderitos se ha podido hacer un gran centro de la imagen en Reus, este señor Epi que se esconde no se lo que el ha hecho para sacar adelante un centro de imágenes como el del Mas Iglesias ( que es envidia de muchas ciudades ) todo es criticar, siempre criticar, pero si no es por estos señores nunca tendríamos este centro, de la cara señor Epi para ver quien es

Epi  30 de Novembre de 2017

¿ INVENTORES ?

estos de la agrupacion fotografica, se creen los inventores de la fotografia, siempre han estado viviendo de las subvenciones, por citar una, caixa de tarragona, y ademas se han apoderado del CIMIR. el jefe primero y todos los corderitos detras..... el centre de la imatge es de tota la ciutat y no de unos pelotas..........

Joan Anton Carricondo Oyonate  27 de Novembre de 2017

Molt bona feina!

Qui no valor aquesta tasca de preservar el nostre món, per aquells que vindran, potser caldria que pensessin en els seus antecessors i valorarien tot allò que ens han deixat per intentar millorar el futur. Felicitats.

Ramon Salvat Guarque - Reus  27 de Novembre de 2017

Imprescindibles

Cal recordar-ho sempre i insistir : tota aquesta ingent tasca, tota aquesta meravella local que tenim - de interès nacional i estatal- de poder gaudir d’un enorme, valuós, interessant –i bell- fons fotogràfic, difícilment ho tindríem a no esser per un tipus especial, gran persona, mestre i conseller d’aficionats i professionals de la fotografia, generós fins als límits de la lògica, que s’anomena Josep Maria Ribas i Prous. D’acord, altres han fet i donat també molt, però la seva figura ha estat imprescindible, en la línia del que escrivia Bertolt Brecht com persones imprescindibles.

Reportatges