Carrutxa: 'Les tradicions com Tots Sants van lligades als canvis produïts en el nostre entorn'

 

La festivitat de Tots Sants es va començar a celebrar per recordar que les ànimes dels nostres estimats tornaven a casa o al lloc on havien viscut. Carrutxa explica que el culte als difunts "ha estat una tradició en totes les cultures, de fet, era una part molt important de la religió dels antics celtes". Montserrat Flores comenta que no és estrany que dediquem un dia a les persones que hem estimat, "és una tradició que ve des de sempre perquè és una necessitat humana".

 

Flores explica que "la festa ha canviat molt" i afegeix que, a diferència dels celtes que celebraven una festa per aquestes dates en record als seus difunts, el cristianisme ho celebrava a la primavera ja que ho lligava amb la resurrecció. "Amb els anys, però, el cristianisme instaura dues festes, el dia de Tots Sants i el dia dels difunts" menciona Carrutxa. Tots Sants era el dia per aquells que l'església catòlica reconeixia com a sants, mentre que el 2 de novembre es dedicaria a totes aquelles persones que havien mort. "Amb la reducció dels dies laborals, el dia 2 va desaparèixer com a festiu", explica la historiadora reusenca, Montserrat Flores, mentre afegeix que "les persones que treballen per elles o estan jubilades encara van al cementiri el dia dels difunts i no el de Tots Sants".

 

Un dels costums més característic de Tots Sants és la castanyada. "La castanya és un dels productes per excel·lència de la tardor", detalla Flores. Aquestes es feien preferentment torrades, cosa que permetia escalfar-se i ajudar a passar els primers freds. Per recordar els difunts "la gent feia vetlles i les castanyes els ajudaven a passar les nits de rosari".

 

"Explicar l'origen dels panellets és més complicat" afirma la membre de Carrutxa, ja que "de festes amb dolços n'hi ha moltes". Tot i així, en aquest cas sembla que podrien tenir l'origen en els pans que s'oferien a les tombes dels morts. Una tradició que, al nostre territori, va desaparèixer a final de l'edat mitjana. "Ara, aquest pa no es posa a la tomba i passa a ser un ritual, per això ja no ha de ser de farina i pot ser dolç", comenta. En l'actualitat, la tradició queda reduïda a l'àmbit de la gastronomia festiva.

 

La tradició de rifar els panellets en llocs públics va lligada a les grans ciutats ja que es tracta d'un acte que té la voluntat de ser "col·lectiu". Arriba el que s'anomena "sociabilitat urbana", explica Flores, i "les cafeteries es converteixen en els grans espais de relació i discussió". Al segle XIX, Reus era la segona ciutat de Catalunya i, per tant, no és estrany que s'hi fessin les rifes de panellets: "Els panellets surten de l'àmbit familiar com a excusa per fer un acte col·lectiu", sentencia l'activista cultural. Des d'aleshores, afegeix, aquesta tradició s'ha mantingut a la ciutat de Reus. A principis del segle XX es va pensar en deixar de fer les rifes ja que es veia com una acte antic, però la tradició es va mantenir perquè "molta gent ho esperava cada any".

 

Enguany, l'Agrupament Escolta i Guia Montsant-Cim recupera la tradicional rifa de panellets del seu Cau amb motiu del cinquantè aniversari de l'entitat. "Plantejant-nos les activitats de l'aniverari vam pensar que feia uns anys que s'havia perdut i ens venia de gust recuperar-la", explica Gerard Baiget, membre de l'entitat. Baiget afegeix que "a banda que la canalla aprengui la tradició, l'objectiu és que participin del teixit social de la ciutat i de les activitats tradicionals del nostre entorn". D'aquesta manera, l'agrupament escolta se suma a les entitats que com l'Orfeó reusenc o els Xiquets de Reus celebren la tradicional rifa any rere any.

 

Flores rebla l'explicació afirmant que en aquests dies "no hem d'oblidar la fruita confitada". En aquesta època les fruites s'acaben i s'han de confitar per a què no es podreixin. Per aquest motiu, tampoc és estrany que "també utilitzem la fruita confitada com un element tradicional per aquests dies".