-
Imatge d'arxiu d'un cache
Cedida
Avui dia estem perfectament acostumats i acostumades a seguir les indicacions d'un GPS o a recórrer a Google Maps quan no sabem arribar a algun lloc. Però 20 anys enrere, els particulars no podien conèixer les coordenades exactes de les localitzacions des de cap dispositiu, ja que estaven distorsionades per una qüestió de seguretat.
El maig del 2000, el govern estatunidenc va eliminar el que es coneix com la Disponibilitat Selectiva del Sistema de Posicionament Global. Per comprovar si era cert aquest canvi de paradigma, un home d'Oregon va amagar una espècie de bidó enmig del camp i va publicar les coordenades a un grup de notícies d'on era membre, per veure si, seguint-les, algú podria trobar el "tresor". A partir d'aquí, la idea va agradar i la gent va començar a amagar coses i a compartir la seva ubicació.
Un joc mundial
El que va començar com una acció de comprovació tecnològica, ha acabat derivant en un joc d'abast mundial amb centenars d'elements amagats en diferents països. El Geocaching (o Geocerca, en català) consisteix a trobar un objecte col·locat per altres jugadores (anomenat catxe) mitjançant les coordenades indicades. A través d'una aplicació, es pot jugar tant a la natura com a la ciutat, i és una manera de redescobrir l'entorn proper o de conèixer nous espais.
Com en altres indrets, el Geocaching també ha arribat a la ciutat de Reus. Al mes de maig d'aquest any, s'hi podien comptabilitzar fins a 217 catxes "en llocs tan emblemàtics com la plaça Mercadal i la plaça Prim" i que parlen, per exemple, del modernisme, comenta Quico Gómez. Ell fa 14 anys que juga a aquest joc, i constata que a la zona del Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès "hi ha un dels grups de geocatxers més actius de Catalunya i fins i tot de l'Estat Espanyol".
Recorda que, quan va començar, eren només dues o tres persones per aquesta zona, i que ara hi ha molta gent, "més de la que ens pensem", assenyala. Al llarg dels vint anys d'història del joc, Gómez n'ha percebut una evolució a diferents nivells: "S'està passant de la quantitat a la qualitat. Cada vegada hi ha catxes més especials, més complexos.. L'aplicació s'ha sofisticat i permet fer més coses", explica el Quico. Per altra banda, assenyala que també és una qüestió social, ja que tots els jugadors i jugadores fan cada vegada més trobades per conèixer-se i comentar el joc.
De pares a fills
El Geocaching s'arriba a conèixer, sobretot, pel boca orella. Gómez va explicar aquesta iniciativa a la seva colla, i les diferents parelles la van començar a compartir amb els seus fills i filles. "És una activitat molt bonica per fer amb infants", opina.
I un d'ells és Pep Bultó, que recorda que tenia uns sis anys quan els seus pares van proposar d'anar a caminar pels voltants del Pere Mata a buscar un tresor. Durant la seva infància ho feien sovint i, de fet, és una activitat que han mantingut com a família. Bultó explica que dins d'un catxe poden haver-hi objectes intercanviables entre les diferents persones que el troben: "Recordo que jo anava amb alguna joguina meva, la deixava allà i m'emportava algun altre element". Aquesta emoció de no saber què es trobaria, l'incentivava a cercar amb més ganes, rememora.
Un dels aspectes que més li agrada del joc és que aquests objectes intercanviables poden ser rastrejats gràcies a un codi QR. A través de la pàgina web, hi ha la possibilitat de fer un seguiment de l'objecte dipositat i veure en quina part del món es troba. D'aquesta manera, es produeix una mena de circuit d'elements personals que viatgen per diferents catxes.
Quan ha anat creixent, Bultó ha continuat expandint aquesta experiència: "Tots els meus amics coneixen el Geocaching gràcies a que els meus pares m'ho van ensenyar". A més a més, li va dedicar el Treball de Recerca de 2n de Batxillerat, sota el títol "Geocerca, un món desconegut", i la part pràctica consistia a dissenyar un multicache per Castellvell (el poble de la seva família). Concretament, va organitzar una gimcana que proposava diferents enigmes que finalment desvelaven les coordenades del "tresor".
Per part seva, el Quico ha col·locat gairebé 400 catxes: "En tinc moltíssims a Prades, i uns quants per la ciutat de Reus i pels camins del voltant", ressalta. Aquesta passió per descobrir a través de coordenades la porta dins, vagi on vagi: "Si una cosa fem els geocatxers sempre que viatgem, és mirar si allà hi ha algun catxe per fer", ja que "ens pot ensenyar elements o localitzacions especials que segurament sense el Geogaching no veuríem". En aquesta línia, el Pep assegura que el que més li atrapa del joc és el fet de poder "ensenyar i descobrir racons que tenen un significat personal", més enllà que siguin emblemàtics o no de la zona.
Una proposta alternativa
Tot i que, com constata el Quico, hi ha més gent de la que ens pensem que està dins del Geocaching, és una proposta que s'ha mantingut bastant al marge. "És millor que popularment no es conegui gaire, forma part de la seva aura", indica el Quico. Per al Pep també és positiu, ja que "si es massifiqués, perdria el seu encant". Els dos detallen que una de les dinàmiques del joc és que, quan algú està buscant un catxe o ja l'ha trobat, ha de dissimular i intentar que no el vegi ningú, per no descobrir la localització a la resta. "Això és precisament el que li dona vida al joc: que els altres no ho coneguin i tu sí", expressa el Pep, i afegeix: "Hi ha tot un món per explorar dins del mateix Geocaching".
Més enllà de possibles modes puntuals, la tímida popularització del Geocaching recau en la transferència directa de coneixements entre persones. Quan una s'endinsa en el joc, ho explica al seu voltant, des de l'amor i el respecte a les dinàmiques i l'essència d'un joc que permet redescobrir el món d'altres maneres.
El maig del 2000, el govern estatunidenc va eliminar el que es coneix com la Disponibilitat Selectiva del Sistema de Posicionament Global. Per comprovar si era cert aquest canvi de paradigma, un home d'Oregon va amagar una espècie de bidó enmig del camp i va publicar les coordenades a un grup de notícies d'on era membre, per veure si, seguint-les, algú podria trobar el "tresor". A partir d'aquí, la idea va agradar i la gent va començar a amagar coses i a compartir la seva ubicació.
Un joc mundial
El que va començar com una acció de comprovació tecnològica, ha acabat derivant en un joc d'abast mundial amb centenars d'elements amagats en diferents països. El Geocaching (o Geocerca, en català) consisteix a trobar un objecte col·locat per altres jugadores (anomenat catxe) mitjançant les coordenades indicades. A través d'una aplicació, es pot jugar tant a la natura com a la ciutat, i és una manera de redescobrir l'entorn proper o de conèixer nous espais.
Com en altres indrets, el Geocaching també ha arribat a la ciutat de Reus. Al mes de maig d'aquest any, s'hi podien comptabilitzar fins a 217 catxes "en llocs tan emblemàtics com la plaça Mercadal i la plaça Prim" i que parlen, per exemple, del modernisme, comenta Quico Gómez. Ell fa 14 anys que juga a aquest joc, i constata que a la zona del Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès "hi ha un dels grups de geocatxers més actius de Catalunya i fins i tot de l'Estat Espanyol".
Recorda que, quan va començar, eren només dues o tres persones per aquesta zona, i que ara hi ha molta gent, "més de la que ens pensem", assenyala. Al llarg dels vint anys d'història del joc, Gómez n'ha percebut una evolució a diferents nivells: "S'està passant de la quantitat a la qualitat. Cada vegada hi ha catxes més especials, més complexos.. L'aplicació s'ha sofisticat i permet fer més coses", explica el Quico. Per altra banda, assenyala que també és una qüestió social, ja que tots els jugadors i jugadores fan cada vegada més trobades per conèixer-se i comentar el joc.
De pares a fills
El Geocaching s'arriba a conèixer, sobretot, pel boca orella. Gómez va explicar aquesta iniciativa a la seva colla, i les diferents parelles la van començar a compartir amb els seus fills i filles. "És una activitat molt bonica per fer amb infants", opina.
I un d'ells és Pep Bultó, que recorda que tenia uns sis anys quan els seus pares van proposar d'anar a caminar pels voltants del Pere Mata a buscar un tresor. Durant la seva infància ho feien sovint i, de fet, és una activitat que han mantingut com a família. Bultó explica que dins d'un catxe poden haver-hi objectes intercanviables entre les diferents persones que el troben: "Recordo que jo anava amb alguna joguina meva, la deixava allà i m'emportava algun altre element". Aquesta emoció de no saber què es trobaria, l'incentivava a cercar amb més ganes, rememora.
Un dels aspectes que més li agrada del joc és que aquests objectes intercanviables poden ser rastrejats gràcies a un codi QR. A través de la pàgina web, hi ha la possibilitat de fer un seguiment de l'objecte dipositat i veure en quina part del món es troba. D'aquesta manera, es produeix una mena de circuit d'elements personals que viatgen per diferents catxes.
Quan ha anat creixent, Bultó ha continuat expandint aquesta experiència: "Tots els meus amics coneixen el Geocaching gràcies a que els meus pares m'ho van ensenyar". A més a més, li va dedicar el Treball de Recerca de 2n de Batxillerat, sota el títol "Geocerca, un món desconegut", i la part pràctica consistia a dissenyar un multicache per Castellvell (el poble de la seva família). Concretament, va organitzar una gimcana que proposava diferents enigmes que finalment desvelaven les coordenades del "tresor".
Per part seva, el Quico ha col·locat gairebé 400 catxes: "En tinc moltíssims a Prades, i uns quants per la ciutat de Reus i pels camins del voltant", ressalta. Aquesta passió per descobrir a través de coordenades la porta dins, vagi on vagi: "Si una cosa fem els geocatxers sempre que viatgem, és mirar si allà hi ha algun catxe per fer", ja que "ens pot ensenyar elements o localitzacions especials que segurament sense el Geogaching no veuríem". En aquesta línia, el Pep assegura que el que més li atrapa del joc és el fet de poder "ensenyar i descobrir racons que tenen un significat personal", més enllà que siguin emblemàtics o no de la zona.
Una proposta alternativa
Tot i que, com constata el Quico, hi ha més gent de la que ens pensem que està dins del Geocaching, és una proposta que s'ha mantingut bastant al marge. "És millor que popularment no es conegui gaire, forma part de la seva aura", indica el Quico. Per al Pep també és positiu, ja que "si es massifiqués, perdria el seu encant". Els dos detallen que una de les dinàmiques del joc és que, quan algú està buscant un catxe o ja l'ha trobat, ha de dissimular i intentar que no el vegi ningú, per no descobrir la localització a la resta. "Això és precisament el que li dona vida al joc: que els altres no ho coneguin i tu sí", expressa el Pep, i afegeix: "Hi ha tot un món per explorar dins del mateix Geocaching".
Més enllà de possibles modes puntuals, la tímida popularització del Geocaching recau en la transferència directa de coneixements entre persones. Quan una s'endinsa en el joc, ho explica al seu voltant, des de l'amor i el respecte a les dinàmiques i l'essència d'un joc que permet redescobrir el món d'altres maneres.
Etiquetes:
