Parlava fa unes setmanes del segell discogràfic Windham Hill i de la seva contribució tan favorable a la difusió de la música acústica i instrumental, mal anomenada “new age”. Els fundadors del segell, Will Ackerman i Anne Robinson, sempre van rebutjar l'etiqueta de “new age”, un calaix de sastre que aplegava la producció de músiques basades en l'espiritualitat, l'ambientalisme, l'electrònica suau i el jazz d'arrels folk. Un dels artistes més destacats de Windham Hill ha estat el guitarrista i compositor Steve Erquiaga. Aquest cap de setmana el dedico a ell, a la seva música i, en particular, a la seva interpretació de "Greensleeves".
Originari i resident de San Francisco (EUA) i amb família descendent del País Basc, Steve Erquiaga és un músic de jazz fusió que abasta molts estils i que s'ha prodigat sobretot com a músic acompanyant. Ha gravat i ha actuat amb Bobby McFerrin, Joe Henderson, Lee McCann, John Scofield, David Byrne, Andy Narell o Paul McCandless. Amb una gran tècnica i delicadesa, la seva guitarra presenta un perfecte equilibri entre el virtuosisme i els efectes que produeixen la introspecció i la millora de l'estat d'ànim.
Erquiaga ha enregistrat dos àlbums, 'Erkiology' (1992) i 'Café Paradiso' (1998). També ha participat en un munt d'àlbums col·lectius de Windham Hill i en bandes sonores de pel·lícules, com ara 'The Firm' o 'Forrest Gump'. A més d'això, exerceix de professor de jazz en conservatoris i en els seminaris que dirigeix.
La versió que fa de "Greensleeves" obre l'àlbum recopilatori A 'Winter's Solstice' (2001), publicat per celebrar el 25è aniversari del segell Windham Hill. "Greensleeves" és una cançó tradicional anglesa popularitzada a finals del segle XV i durant tot el segle XVI. La llegenda explica que va ser escrita pel rei Enric VIII per seduir la seva amant i futura reina consort, Anna Bolena, que sembla que el rebutjava. Espero que us agradi.
Bon cap de setmana!
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics