-
Una imatge del periodista i novel·lista de Montbrió Pere Francesch Rom
ACN
Pere Francesch Rom (Montbrió del Camp, 1981) debuta com a novel·lista amb El silenci dels altres (Columna), una autoficció on el periodista de l'ACN indaga en la història familiar. Francesch reconstrueix la fugida de Montbrió dels seus besavis materns, l'any 39, i el seu pas per Cercs, on es perd per sempre el rastre del besavi.
La narració "trenca els silencis" que pesaven sobre el periple dels seus avantpassats, diu l'autor, a través d'un protagonista (alter ego de Francesch) que es troba immers en una crisi personal després de trencar amb la seva parella. Ficció i realitat es donen la mà, doncs, en una història "sobre el dol, sobre poder acomiadar-se i un homenatge als que van marxar el 39, però també als que es van quedar", resumeix.
El silenci dels altres està protagonitzada per un periodista que frega la quarantena i que es troba immers en una crisi personal. Ha trencat una relació amb la seva parella i no té clar per on tirar. En la recerca del seu camí, el periodista farà un viatge al passat familiar des de Cercs (Berguedà), l'últim poble on sap que hi va passar el seu besavi Ramon Rom Castellví en el seu èxode per fugir del règim franquista fins a França.
La novel·la comença amb una trobada entre el protagonista i una sanadora, que el convida a cercar la resposta del present en el seu passat. És a partir de llavors que el periodista deixa Barcelona i la narració es trasllada cap al Berguedà, a la recerca de respostes. A partir de llavors, la narració retrocedeix i avança consecutivament les vuit dècades que separen el present del protagonista i la història del seu avantpassat, incloent-hi la reconstrucció novel·lada de la marxa del seu besavi de Montbrió del Camp que l'autor va escriure fa anys.
Trufat de referències musicals, de videojocs, superherois i pel·lícules, Francesch Rom alterna el passat i el present per teixir una història "sobre el perdó", el record i el repte de mirar el futur cara a cara.
Concretament, a principis de 2020, l'any que es va decidir a anar fins a Cercs per saber més sobre el seu passat familiar. "Entenc els silencis que hi va haver tants anys, però jo volia saber on era el meu besavi", recorda el periodista de l'ACN sobre la decisió d'investigar la pròpia història familiar. El que Francesch va descobrir (i el que no) al municipi bergatà la novel·la ho desvela.
En tot cas, quan l'autor va començar a escriure sobre la questió, la tercera persona no li "funcionava". És en aquest punt, on va començar a pensar en relatar-ho en primera persona i introduïnt-hi elements de ficció, explica. Amb respecte, remarca, però sense renunciar a "passar pel seu filtre" la història familiar.
Pere Francesch Rom s'ha atrevit a escriure sobre les vivències dels seus avantpassats introduint-hi la ficció. "La trama havia d'avançar", comenta sobre la veu que condueix la narració.
A diferència del seu primer llibre, l'assaig Gainsbourg i Dalí, moi non plus (Edicions Cal·lígraf, 2019), s'ha "deixat" anar molt més. La realitat i les pròpies vivències segueixen sent protagonistes però la ficció li ha donat ales. "Al final soc jo, que he passat pel meu filtre la història familiar". Prudent, diu que en parlar de "gent que ja no hi és s'ha de fer amb estima", però afegeix que cada membre de la família "tindrà la seva" (versió) i que ell no ha volgut "posar-se pals a les rodes" a l'hora d'escriure. El silenci dels altres es va publicar el 7 de setembre.
La narració "trenca els silencis" que pesaven sobre el periple dels seus avantpassats, diu l'autor, a través d'un protagonista (alter ego de Francesch) que es troba immers en una crisi personal després de trencar amb la seva parella. Ficció i realitat es donen la mà, doncs, en una història "sobre el dol, sobre poder acomiadar-se i un homenatge als que van marxar el 39, però també als que es van quedar", resumeix.
El silenci dels altres està protagonitzada per un periodista que frega la quarantena i que es troba immers en una crisi personal. Ha trencat una relació amb la seva parella i no té clar per on tirar. En la recerca del seu camí, el periodista farà un viatge al passat familiar des de Cercs (Berguedà), l'últim poble on sap que hi va passar el seu besavi Ramon Rom Castellví en el seu èxode per fugir del règim franquista fins a França.
La novel·la comença amb una trobada entre el protagonista i una sanadora, que el convida a cercar la resposta del present en el seu passat. És a partir de llavors que el periodista deixa Barcelona i la narració es trasllada cap al Berguedà, a la recerca de respostes. A partir de llavors, la narració retrocedeix i avança consecutivament les vuit dècades que separen el present del protagonista i la història del seu avantpassat, incloent-hi la reconstrucció novel·lada de la marxa del seu besavi de Montbrió del Camp que l'autor va escriure fa anys.
Trufat de referències musicals, de videojocs, superherois i pel·lícules, Francesch Rom alterna el passat i el present per teixir una història "sobre el perdó", el record i el repte de mirar el futur cara a cara.
Viatge a Cercs
Concretament, a principis de 2020, l'any que es va decidir a anar fins a Cercs per saber més sobre el seu passat familiar. "Entenc els silencis que hi va haver tants anys, però jo volia saber on era el meu besavi", recorda el periodista de l'ACN sobre la decisió d'investigar la pròpia història familiar. El que Francesch va descobrir (i el que no) al municipi bergatà la novel·la ho desvela.
En tot cas, quan l'autor va començar a escriure sobre la questió, la tercera persona no li "funcionava". És en aquest punt, on va començar a pensar en relatar-ho en primera persona i introduïnt-hi elements de ficció, explica. Amb respecte, remarca, però sense renunciar a "passar pel seu filtre" la història familiar.
Pere Francesch Rom s'ha atrevit a escriure sobre les vivències dels seus avantpassats introduint-hi la ficció. "La trama havia d'avançar", comenta sobre la veu que condueix la narració.
A diferència del seu primer llibre, l'assaig Gainsbourg i Dalí, moi non plus (Edicions Cal·lígraf, 2019), s'ha "deixat" anar molt més. La realitat i les pròpies vivències segueixen sent protagonistes però la ficció li ha donat ales. "Al final soc jo, que he passat pel meu filtre la història familiar". Prudent, diu que en parlar de "gent que ja no hi és s'ha de fer amb estima", però afegeix que cada membre de la família "tindrà la seva" (versió) i que ell no ha volgut "posar-se pals a les rodes" a l'hora d'escriure. El silenci dels altres es va publicar el 7 de setembre.
Etiquetes:
