Gabriel Ferrater, convertint el desig en realitat

Escenaris relacionats amb la infantesa i l’adolescència de Gabriel Ferrater, presència de quadres pintats per l’autor durant la seva etapa de crític d’art, fons amb documents i llibres del poeta... el potencial de Reus i del seu entorn immediat és ampli en relació a un escriptor del qual el 2022 es complirà el centenari del seu naixement i el 50è de la seva mort. Una efemèride que els ajuntaments de la capital del Baix Camp i de Sant Cugat (on va passar la seva maduresa professional i artística) volen emprar per tal que la Generalitat declari aquesta data com a Any Gabriel Ferrater.

Amb aquest objectiu, el passat mandat municipal l’aleshores regidora de Cultura, Montserrat Caelles, va encetar uns contactes institucionals i tècnics amb el consistori del Vallès Occidental que, en un recent acte públic al Centre de Lectura, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, va jutjar com a "ben encaminats". Unes trobades que el nou regidor de Cultura, Daniel Recasens, té previst continuar tot tenint en compte que el calendari per la commemoració encara és llunyà. “Aquests primers contactes han sigut no només institucionals sinó també amb el sector privat” ha explicat Recasens, malgrat reitera que les reunions inicials només van establir “una primera calendarització oberta, genèrica, sense cap compromís formal establert”.

De fet (subratlla) els treballs per a assolir que el 2022 es commemori l’obra de Ferrater es troba en un punt tan incipient que ni s’han pensat aspectes com “el comissariat”, “els projectes concrets” o “fonts de finançament”, entre d’altres, tot tenint en compte que seran diverses les institucions que es podran integrar en la proposta. Per la banda reusenca, un dels escassos detalls tècnics que ja es coneixen, però, és que l’encarregada de liderar tècnicament el projecte serà la directora del servei de biblioteques, Cristina Garreta. “Té a veure molt amb el llibre i aquest molt amb la bilioteca”, aclareix Recasens, qui expressa la voluntat que actors, per exemple, com el Centre de Lectura en tinguin també un paper en aquesta commemoració literària.

El treball de l’Associació gosar poder

Mentre el treball institucional es reinicia després de l’aturada electoral i estival, el pes del treball públic per visualitzar la figura del poeta reusenc ha correspost fins a la data a col·lectius culturals ja des de la Capitalitat Cultural del 2017 de Reus. És el cas de l’Associació gosar poder, nascuda a Reus la passada primavera a través de la suma de diferents persones interessades en el literat (Biel Ferrer, Fina Masdéu, David Figueres i Antoni Veciana).

Un col·lectiu que fins a la data ha posat en marxa un cicle de xerrades sobre l’autor i la seva obra amb noms de primera línia com el marmessor de Ferrater, Jordi Cornudella. Unes sessions en la darrera de les quals s’ha tractat la figura de l’estudiós i crític (i alhora germà) de Ferrater, Joan Ferrater. Un cicle que prosseguirà aquest dimarts amb una xerrada del filòleg Enric Blanes.

Un logotip de Jordi Romero

“Tornar a fer vigent la figura de Ferrater a Reus”, expressava un dels integrants del col·lectiu Gosar poder la passada primavera durant la presentació pública de la iniciativa cultural destinada a reivindicar l’escriptor. Una associació que tot just acaba de dotar-se d’un logotip creat i cedit gratuïtament a l’associació per Jordi Romero. “Quan penso en ell veig pèl blanc, ulleres fosques i camisa de ratlles tot i que no vaig arribar a posar-la” descriu Romero, qui ha ideat un logotip que es basa en un tractament en blanc i negre.

“Em semblava que el color no era adequat per un personatge com ell”, explica el dissenyador reusenc, qui té dues vinculacions indirectes amb el poeta reusenc i que va respondre de forma entusiasta a la demanda de l’Associació gosar poder. D’una banda, el seu pare era membre de la colla reusenca de l’autor i, de l’altra, té amistat amb el marmessor de l’autor, Jordi Cornudella, a qui, precisament, va mostrar-li la idea prèviament. Després d’aquest procés creatiu, Romero opina que el disseny creat “és prou representatiu, que s’identifica de seguida i que promou la imatge del Gabriel Ferrater sobretot per les ulleres”, explica.

“Gosa poder ser fort i no t’aturis...”, podria dir el poeta, si conegués aquestes primeres iniciatives encaminades a reivindicar una figura important tant de les lletres com de la intel·lectualitat de la segona meitat del segle XX.