-
Detall de la coberta del llibre de Bellera
Cedida
Àurea Bellera (Andorra, 1962) presentarà a Reus la seva novel·la L'home i el mirall (Haka books). Ho farà el proper dimecres 25 de maig, a les 7 de la tarda i a la llibreria Galatea, amb Fina Masdéu com a amfitriona. Component del col·lectiu Reusenques de lletres, és llicenciada en Belles Arts i màster en Gestió cultural, a banda d'artista visual i plàstica (de fet, també ha dissenyat la portada del llibre). Polifacètica, es defineix com "una eterna aprenent de la vida".
A L'home i el mirall, segons la sinopsi aportada per Haka books, s'hi explica la història d'una dona convençuda de tenir "memòria d’una vida passada", raó per la qual vol "retrobar-ne unes pistes improbables". La seva recerca la portarà a Praga; en paral·lel, se segueix la vida d'un jove jueu aspirant a escriptor a la mateixa ciutat, a les portes de l’ocupació nazi, a l'inici de "tot allò terrible que és a punt d’esdevenir." En "teixir una misteriosa narració en què passat i present s’entrellacen, se subratlla la importància d’una mirada empàtica envers l’altre", s'assenyala des de l'editorial.
En declaracions a Reusdigital.cat, Bellera apunta igualment que L'home i el mirall "posa de manifest la nostra pròpia vulnerabilitat individual en el destí col·lectiu". L'esciptora descriu la seva proposta com una "novel·la psicològica" que estableix un vincle entre la reencarnació i l'empatia, és a dir, com la idea de viure diferents vides pot suposar, en un altre nivell d'anàlisi, la comprensió de les situacions que abracen aquell qui ens envolta. L'evolució narrativa dels dos personatges, en dues èpoques distintes, serveix per "posar-se davant del mirall" i confrontar anhels i temors de les societats que ens han precedit amb la nostra. En aquest sentit, i per atzar, el context bèl·lic de la novel·la troba un altre paral·lelisme amb l'actual invasió d'Ucraïna per part de Rússia, fa constar.
Bellera assenyala que va començar a escriure el relat cap al 2015, i que durant un temps el va tenir "en un calaix". La lectura de la novel·la Austerlitz, de W. G. Sebald, va suposar certa inspiració "per la temàtica i per l'estructura". Més enllà d'aquest referent, però, l'autora exposa que "no m'he servit d'altres obres" per construir i completar la seva història. Precisament pel seu tractament i per allò que proposa, una reflexió al voltant de la condició humana, creu haver disposat "un final obert" per als seus lectors, de tal manera que "cadascú pugui extreure'n les conclusions i interpretacions que consideri oportunes".
A banda de l'escriptura, Bellera practica altres disciplines artístiques. De fet, s'ha encarregat de dissenyar la coberta del llibre. "Tenia clar que volia usar el simbolisme del mirall, fins i tot per situar la història en un context històric en què una de les corrents culturals principals era el surrealisme", apunta. Instal·lada a la nostra ciutat fa dues dècades, a banda de la presentació a la llibreria Galatea en té una altra de prevista, més endavant, a la seva Andorra natal.
"Una novel·la psicològica"
A L'home i el mirall, segons la sinopsi aportada per Haka books, s'hi explica la història d'una dona convençuda de tenir "memòria d’una vida passada", raó per la qual vol "retrobar-ne unes pistes improbables". La seva recerca la portarà a Praga; en paral·lel, se segueix la vida d'un jove jueu aspirant a escriptor a la mateixa ciutat, a les portes de l’ocupació nazi, a l'inici de "tot allò terrible que és a punt d’esdevenir." En "teixir una misteriosa narració en què passat i present s’entrellacen, se subratlla la importància d’una mirada empàtica envers l’altre", s'assenyala des de l'editorial.
En declaracions a Reusdigital.cat, Bellera apunta igualment que L'home i el mirall "posa de manifest la nostra pròpia vulnerabilitat individual en el destí col·lectiu". L'esciptora descriu la seva proposta com una "novel·la psicològica" que estableix un vincle entre la reencarnació i l'empatia, és a dir, com la idea de viure diferents vides pot suposar, en un altre nivell d'anàlisi, la comprensió de les situacions que abracen aquell qui ens envolta. L'evolució narrativa dels dos personatges, en dues èpoques distintes, serveix per "posar-se davant del mirall" i confrontar anhels i temors de les societats que ens han precedit amb la nostra. En aquest sentit, i per atzar, el context bèl·lic de la novel·la troba un altre paral·lelisme amb l'actual invasió d'Ucraïna per part de Rússia, fa constar.
Reflexions a partir d'un "final obert"
Bellera assenyala que va començar a escriure el relat cap al 2015, i que durant un temps el va tenir "en un calaix". La lectura de la novel·la Austerlitz, de W. G. Sebald, va suposar certa inspiració "per la temàtica i per l'estructura". Més enllà d'aquest referent, però, l'autora exposa que "no m'he servit d'altres obres" per construir i completar la seva història. Precisament pel seu tractament i per allò que proposa, una reflexió al voltant de la condició humana, creu haver disposat "un final obert" per als seus lectors, de tal manera que "cadascú pugui extreure'n les conclusions i interpretacions que consideri oportunes".
A banda de l'escriptura, Bellera practica altres disciplines artístiques. De fet, s'ha encarregat de dissenyar la coberta del llibre. "Tenia clar que volia usar el simbolisme del mirall, fins i tot per situar la història en un context històric en què una de les corrents culturals principals era el surrealisme", apunta. Instal·lada a la nostra ciutat fa dues dècades, a banda de la presentació a la llibreria Galatea en té una altra de prevista, més endavant, a la seva Andorra natal.
La coberta de la novel·la Foto: Cedida
Etiquetes:
