-
L'actuació de Queralt Lahoz al Morell
Cedida
Queralt Lahoz va deixar els estudis per a dedicar-se a cantar i ara passa examen a cada concert. Deixa un duo amb Daniel Felices per cantar en solitari envoltada de gent. No puc amb tantes contradiccions. Queralt és de Santa Coloma de Gramenet, sort d'això, si arriba a ser de Santa Coloma de Queralt, m'hauria sortit una redundància de bon començament i llavors feina rai! Anem a pams.
La perifèria de Barcelona, poblada de migrants andalusos, conserva en la memòria RAM un repertori de cobles transmeses per tradició oral de pares a fills, específicament de mares a filles en aquest cas, però és que ella és la tercera generació. La seva àvia va migrar a Catalunya procedent de Guadix, potser la seva mare conservava el gust per la cançó andalusa i l'art de Juanito Valderrama, però a ella no me la imagino de petita cantant mentre que regava els geranis com en una pel·lícula de Marisol, amb uns melismes que reverberaven de bloc en bloc entre la roba estesa. A ella l'atreien més aquelles ràfegues de ritme màquina que travessaven el barri a tota velocitat dins d'un "buga" personalitzat. Les úniques raperes de soca-rel que jo he vist han estat Elena Andújar i Rosario, que ho portava de sèrie perquè en els dos casos eren recitats de Lola Flores. Qualsevol intèrpret, de qualsevol gènere pot recitar i trobar improvisadament sense necessitat de moure les mans com fan en el Bronx. Si fa hip-hop és que la història va començar d'una altra manera.
El hip-hop és un estil de vida sorgit en els setanta que, a causa de la seva llarga trajectòria, ha acumulat una nodrida representació de bandes bàsiques com Run DMC, Wu-Tang Clan, Fugees, Public Enemy i així fins a centenars de grups de barri on, cada cert temps, despunten figures com Eminem, Kanye West, Childish Gambino o Ice Cube, que neixen en un ambient marginal i en pocs anys són multimilionaris; la majoria són homes de color encara que no falten dones meravelloses com MC Lyte o Nicki Minaj. L'actuació d'una figura de hip-hop nacional és un reclam prometedor que augura una vetllada d'intensa càrrega rítmica oferta per artistes amb una personalitat interessant com CTangana, Lola Índigo, Green Valley (que no és una altra cosa que el cognom Valverde de conya) i cal incloure a Nathy Peluso encara que és argentina, ja que es va establir a Barcelona fa anys, la seva presentació en el Primavera Sound ens va oferir un concert d'alta intensitat.
A Catalunya el hip-hop es manifesta en grafitis, alguns discjòqueis, en el trap de Pawn Gang, estil que esquitxa a Reus pel trapero Elegvngster, ens banya de sensualitat amb el dance hall de Bad Gyal, parida a Vilassar de Mar i ens inunda amb una generació de productors de so de baix pressupost des que hi ha equips casolans amb unes grans prestacions. Hi ha diferents interpretacions segons la capacitat i cultura musical de cadascun dels artistes, entre tanta diversitat ens hem de centrar en els que tenen un component flamenc, com ara Ojos de Brujo, Rosalía i Queralt Lahoz.
Tots sabíem que l'esforç titànic de Rosalía per arribar al cim obriria el camí a joves cantants, ho estàvem desitjant, la seva capacitat d'empoderament no pot ser més que objecte d'admiració. Ningú espera que es gravin discos com El Mal Querer perquè això no ho aconseguirà ni ella mateixa; cada persona és un món. Queralt Lahoz té diversos enregistraments per poder valorar-la pels seus propis mèrits, l'EP titulat 1917, l'LP Puresa i alguns vídeos distribuïts per la xarxa. Sobre aquesta base, comentarem el seu pas pel Centre Cultural del Morell, on va actuar programada conjuntament pel cicle teatral Deprop d'aquesta localitat i el Festival Accents.
Un cop a dins, la breu introducció instrumental ens va permetre tastar la banda, en el centre de l'escenari Fede Jahzzmvn contribuïa al so fent veus i detalls de percussió en directe mentre controlava les programacions d'estil minimal que regalimen modernitat. Va estar flanquejat per dos instrumentistes, a l'esquerra Pau García s'encarrega dels teclats en sintonia amb el disjòquei, la qual cosa els converteix en una banda de "syhnt pop" força interessant, reforçada pel bateria analògic Marc Soto, rodat en les files de la Sra. Tomasa que no és una parenta de la Blasa ni de donya Rogelia sinó una banda caracteritzada precisament per la seva percussió. Va causar bona impressió en la seva comesa de reforçar els ritmes creats amb seqüenciador.
La vocalista va irrompre en escena fent gala d'una empatia que va anar creixent durant el concert. Si recorda a la Mala Rodríguez no és pel seu caràcter, ja que és més càlida, entranyable, simpàtica i afectuosa, és la "Bona Rodríguez". Van començar per l'EP, que va sonar complet al llarg del concert amb les seves cobles d'ús tòpic com "una madre no se encuentra y a ti te encontré en la calle" El primer tema extret de l'LP va ser l'encertadíssim funk Con poco enriquit amb un recitat inèdit on va fer la primera declaració de principis en record a la malmesa rapera cordovesa Gata Cattana. El seu estil és hip-hop amb arrels i un passaport flamenc per a canviar d'aires fàcilment, portant-nos a Cuba en la línia 18 amb la clau de rumba i la guajira "Me gusta por la mañana después del café bebío pasearme por La Habana con el cigarro encendido" per a retornar-nos tot seguit a l'Alameda sevillana amb la cobla del fandango "Tu cara en la mía se vio al doblar una esquina, tuve intenciones de hablarte pero Dios me dio el valor para poder despreciarte". El nexe de tot plegat era la Niña de los Peines, de les tres cobles transcrites, la primera era del Pinto, el seu marit, la guajira d'Escacena, el seu amant i el fandango seu. Coses del duende que fa de les seves.
Ja completament afermada en l'escenari, va interpretar el tema dedicat a la seva àvia María la molinera en emotiu record als seus ancestres i especialment al seu oncle Fernando. Va ser amb aquesta composició que Queralt Lahoz va debutar en solitari el 2018 en format de vídeo, no ha entrat en cap dels seus discos perquè portava un arranjament clàssic de cordes, però ha estat remodelada de tal forma que no s'endevina la seva procedència, tot el que va cantar sembla del mateix disc si no coneixes els enregistraments. En la cobla "Dice la gente que tiene veinticuatro horas el día, si tuviera veintisiete tres horas más te querría" s'endevina el compàs de tangos, segurament perquè l'aprengué en la versió que va gravar Carmen Linares del Zorongo gitano de Federico García Lorca, el poeta va donar peu a Campanita de la Vela i un seguit de poemes lorquians, el tema El tiroteo que conté la famosa tonada de l'Anda jaleo els va permetre aconseguir un clímax vibrant fins que va despuntar l'Aurora de Nova York, fent que el record de Morente acabés per arrodonir la suite granadina.
Després va venir Si la luna quiere que incorpora uns tangos arrumbats molt bonics amb la lletra Agua fresca, ha d'anar amb compte, si triomfa amb Dame doblones tot el guany és net perquè és una expressió que ve en les plaques de pissarra del prolífic cantaor el Mochuelo, que ni ell sabia a qui li va prendre, però si triomfa amb aquesta, ja és una altra cosa perquè conté una composició original de Luís de Córdoba que va tenir molt d'èxit el 92 amb l'acompanyament de Vicente Amigo, tant és així que encara es versiona en el darrer disc del Barrio sense anar més lluny. Això Queralt no ho ha heretat de la tradició, això és un cover i ha de repartir els doblones que guanyi. Rosalía va triomfar cantant el testament de la tia Norica que és una marioneta del temps de Maria Castanya, a ella podíem defensar-la quan l'acusaven d'apropiació cultural perquè era una discussió de taverna, però l'autor d'Agua fresca encara viu i l'acusació de plagi la substància el jutjat de guàrdia. Cal aprofundir més, té col·laboradors, banda i condicions suficients per a triomfar en aquesta empresa si escolta el consell que li dóna Mayte Martin en la intro del disc.
Van passar moltes més coses, va haver-hi un canvi de vestuari que va permetre a la banda tornar a lluir uns instants i d'ençà de guanyar protagonisme perquè el repertori es va fer més ballable de cara a barraca, encadenant dance hall, funk, salsa, una mena de bellydance i rumba, tot molt sui generis, combinant efectius dels dos discos. Va haver-hi un cant a cappella amb la complicitat del públic quan ens va demanar que cantéssim junts el bolero Sabor a mi, com a record de la seva etapa en De la Carmela. El concert va finalitzar amb els versos de Ya no que donen nom a l'àlbum Pureza sense haver donat nom al tema. I em sembla molt bé, la puresa no és patrimoni de ningú, Queralt Lahoz la té en la passió amb què llença a l'aire els melismes característics del flamenc.
La perifèria de Barcelona, poblada de migrants andalusos, conserva en la memòria RAM un repertori de cobles transmeses per tradició oral de pares a fills, específicament de mares a filles en aquest cas, però és que ella és la tercera generació. La seva àvia va migrar a Catalunya procedent de Guadix, potser la seva mare conservava el gust per la cançó andalusa i l'art de Juanito Valderrama, però a ella no me la imagino de petita cantant mentre que regava els geranis com en una pel·lícula de Marisol, amb uns melismes que reverberaven de bloc en bloc entre la roba estesa. A ella l'atreien més aquelles ràfegues de ritme màquina que travessaven el barri a tota velocitat dins d'un "buga" personalitzat. Les úniques raperes de soca-rel que jo he vist han estat Elena Andújar i Rosario, que ho portava de sèrie perquè en els dos casos eren recitats de Lola Flores. Qualsevol intèrpret, de qualsevol gènere pot recitar i trobar improvisadament sense necessitat de moure les mans com fan en el Bronx. Si fa hip-hop és que la història va començar d'una altra manera.
El hip-hop és un estil de vida sorgit en els setanta que, a causa de la seva llarga trajectòria, ha acumulat una nodrida representació de bandes bàsiques com Run DMC, Wu-Tang Clan, Fugees, Public Enemy i així fins a centenars de grups de barri on, cada cert temps, despunten figures com Eminem, Kanye West, Childish Gambino o Ice Cube, que neixen en un ambient marginal i en pocs anys són multimilionaris; la majoria són homes de color encara que no falten dones meravelloses com MC Lyte o Nicki Minaj. L'actuació d'una figura de hip-hop nacional és un reclam prometedor que augura una vetllada d'intensa càrrega rítmica oferta per artistes amb una personalitat interessant com CTangana, Lola Índigo, Green Valley (que no és una altra cosa que el cognom Valverde de conya) i cal incloure a Nathy Peluso encara que és argentina, ja que es va establir a Barcelona fa anys, la seva presentació en el Primavera Sound ens va oferir un concert d'alta intensitat.
A Catalunya el hip-hop es manifesta en grafitis, alguns discjòqueis, en el trap de Pawn Gang, estil que esquitxa a Reus pel trapero Elegvngster, ens banya de sensualitat amb el dance hall de Bad Gyal, parida a Vilassar de Mar i ens inunda amb una generació de productors de so de baix pressupost des que hi ha equips casolans amb unes grans prestacions. Hi ha diferents interpretacions segons la capacitat i cultura musical de cadascun dels artistes, entre tanta diversitat ens hem de centrar en els que tenen un component flamenc, com ara Ojos de Brujo, Rosalía i Queralt Lahoz.
Tots sabíem que l'esforç titànic de Rosalía per arribar al cim obriria el camí a joves cantants, ho estàvem desitjant, la seva capacitat d'empoderament no pot ser més que objecte d'admiració. Ningú espera que es gravin discos com El Mal Querer perquè això no ho aconseguirà ni ella mateixa; cada persona és un món. Queralt Lahoz té diversos enregistraments per poder valorar-la pels seus propis mèrits, l'EP titulat 1917, l'LP Puresa i alguns vídeos distribuïts per la xarxa. Sobre aquesta base, comentarem el seu pas pel Centre Cultural del Morell, on va actuar programada conjuntament pel cicle teatral Deprop d'aquesta localitat i el Festival Accents.
Un cop a dins, la breu introducció instrumental ens va permetre tastar la banda, en el centre de l'escenari Fede Jahzzmvn contribuïa al so fent veus i detalls de percussió en directe mentre controlava les programacions d'estil minimal que regalimen modernitat. Va estar flanquejat per dos instrumentistes, a l'esquerra Pau García s'encarrega dels teclats en sintonia amb el disjòquei, la qual cosa els converteix en una banda de "syhnt pop" força interessant, reforçada pel bateria analògic Marc Soto, rodat en les files de la Sra. Tomasa que no és una parenta de la Blasa ni de donya Rogelia sinó una banda caracteritzada precisament per la seva percussió. Va causar bona impressió en la seva comesa de reforçar els ritmes creats amb seqüenciador.
La vocalista va irrompre en escena fent gala d'una empatia que va anar creixent durant el concert. Si recorda a la Mala Rodríguez no és pel seu caràcter, ja que és més càlida, entranyable, simpàtica i afectuosa, és la "Bona Rodríguez". Van començar per l'EP, que va sonar complet al llarg del concert amb les seves cobles d'ús tòpic com "una madre no se encuentra y a ti te encontré en la calle" El primer tema extret de l'LP va ser l'encertadíssim funk Con poco enriquit amb un recitat inèdit on va fer la primera declaració de principis en record a la malmesa rapera cordovesa Gata Cattana. El seu estil és hip-hop amb arrels i un passaport flamenc per a canviar d'aires fàcilment, portant-nos a Cuba en la línia 18 amb la clau de rumba i la guajira "Me gusta por la mañana después del café bebío pasearme por La Habana con el cigarro encendido" per a retornar-nos tot seguit a l'Alameda sevillana amb la cobla del fandango "Tu cara en la mía se vio al doblar una esquina, tuve intenciones de hablarte pero Dios me dio el valor para poder despreciarte". El nexe de tot plegat era la Niña de los Peines, de les tres cobles transcrites, la primera era del Pinto, el seu marit, la guajira d'Escacena, el seu amant i el fandango seu. Coses del duende que fa de les seves.
Ja completament afermada en l'escenari, va interpretar el tema dedicat a la seva àvia María la molinera en emotiu record als seus ancestres i especialment al seu oncle Fernando. Va ser amb aquesta composició que Queralt Lahoz va debutar en solitari el 2018 en format de vídeo, no ha entrat en cap dels seus discos perquè portava un arranjament clàssic de cordes, però ha estat remodelada de tal forma que no s'endevina la seva procedència, tot el que va cantar sembla del mateix disc si no coneixes els enregistraments. En la cobla "Dice la gente que tiene veinticuatro horas el día, si tuviera veintisiete tres horas más te querría" s'endevina el compàs de tangos, segurament perquè l'aprengué en la versió que va gravar Carmen Linares del Zorongo gitano de Federico García Lorca, el poeta va donar peu a Campanita de la Vela i un seguit de poemes lorquians, el tema El tiroteo que conté la famosa tonada de l'Anda jaleo els va permetre aconseguir un clímax vibrant fins que va despuntar l'Aurora de Nova York, fent que el record de Morente acabés per arrodonir la suite granadina.
Després va venir Si la luna quiere que incorpora uns tangos arrumbats molt bonics amb la lletra Agua fresca, ha d'anar amb compte, si triomfa amb Dame doblones tot el guany és net perquè és una expressió que ve en les plaques de pissarra del prolífic cantaor el Mochuelo, que ni ell sabia a qui li va prendre, però si triomfa amb aquesta, ja és una altra cosa perquè conté una composició original de Luís de Córdoba que va tenir molt d'èxit el 92 amb l'acompanyament de Vicente Amigo, tant és així que encara es versiona en el darrer disc del Barrio sense anar més lluny. Això Queralt no ho ha heretat de la tradició, això és un cover i ha de repartir els doblones que guanyi. Rosalía va triomfar cantant el testament de la tia Norica que és una marioneta del temps de Maria Castanya, a ella podíem defensar-la quan l'acusaven d'apropiació cultural perquè era una discussió de taverna, però l'autor d'Agua fresca encara viu i l'acusació de plagi la substància el jutjat de guàrdia. Cal aprofundir més, té col·laboradors, banda i condicions suficients per a triomfar en aquesta empresa si escolta el consell que li dóna Mayte Martin en la intro del disc.
Van passar moltes més coses, va haver-hi un canvi de vestuari que va permetre a la banda tornar a lluir uns instants i d'ençà de guanyar protagonisme perquè el repertori es va fer més ballable de cara a barraca, encadenant dance hall, funk, salsa, una mena de bellydance i rumba, tot molt sui generis, combinant efectius dels dos discos. Va haver-hi un cant a cappella amb la complicitat del públic quan ens va demanar que cantéssim junts el bolero Sabor a mi, com a record de la seva etapa en De la Carmela. El concert va finalitzar amb els versos de Ya no que donen nom a l'àlbum Pureza sense haver donat nom al tema. I em sembla molt bé, la puresa no és patrimoni de ningú, Queralt Lahoz la té en la passió amb què llença a l'aire els melismes característics del flamenc.
