-
L'actual president de l'entitat, Albert Bermúdez
Joel Medina
Al carrer de Sant Llorenç, s’ubica una part de la història cultural de Reus. Una de les entitats icòniques de la ciutat. De les que deixen empremta quan les coneixes, i d’aquelles que han participat en allò que es coneix com “fer ciutat”. L’Orfeó Reusenc, quelcom més que una societat de cant coral o que un grup de teatre. Amb més de 100 anys de vida, és un dels fils claus del teixit reusenc. Ho explica clarament el seu president, Albert Bermúdez: “És una entitat que expressa molt bé el que som els reusencs i el que volem els reusencs, que és cultura popular i Festa Major”.
L’inici del fil de l’Orfeó se situa amb els primers passos del corrent del cant coral a Catalunya, impulsat per Josep Anselm Clavé durant la segona meitat del segle XIX. A la capital del Baix Camp, el cant coral va aparèixer un 14 de novembre de 1860. La creació de la secció coral del Centre de Lectura, dirigida per Florenci Cogul, va significar l’arrencada d’una història que arriba fins als nostres dies.
No va ser, però, fins al 1893 quan l’agrupació es va començar a dir “Orfeó Reusenc del Centre de Lectura”, sota la direcció Estanislau Mateu i Mas. El canvi de nom es va produir perquè el grup va passar de ser una coral a un orfeó de veus masculines. La formació es va constituir com una entitat pròpia quan el Centre de Lectura va aprovar un nou reglament l’any 1908. L’agrupació, encara sense seu pròpia, es va traslladar primer a l’ateneu reusenc El Alba, i després al local del Centre Republicà Autonomista.
L’any 1912, l’Orfeó va incorporar classes de música i solfeig, tot i que l’entitat tal com es coneix avui dia no es va crear fins al 7 de gener de 1918. Amb la direcció d’Estanislau Mateu i Valls, fill del traspassat anterior director, l’entitat va integrar veus femenines i es va convertir en una formació mixta amb uns nous estatuts. “El fet que la dona s’incorporés va significar una revolució molt important en l’àmbit de Reus”, destaca Bermúdez, que remarca també el seu paper a l’entitat: “Hem tingut dues presidentes i, crec que al llarg de la història, l’Orfeó sempre ha valorat les dones”.
Cada generació de persones que han passat per l’entitat han deixat la seva petjada. Durant els anys de la república, es van interpretar obres revolucionàries fins que, l’any 1939, mentre Reus restava ocupada pel franquisme, va haver-hi una reunió per part de la direcció i d’alguns socis, on es va decidir que les activitats continuarien amb el vistiplau de l’alcalde franquista, José Ramón de Amézaga Botet.
Tanmateix, això va provocar l’empresonament del president de l’època, Ramon Amigó, d’Estanislau Mateu i d’altres membres de la direcció. Després que l’entitat fos confiscada pel sindicat vertical franquista, el Govern Civil va passar a dirigir-la a través d’una junta gestora. L’any 50 es va aconseguir escollir una nova direcció de manera democràtica. Encara que l’Orfeó no va quedar fora de les urpes de l’Estat, es va desvincular de l’Organització Sindical Espanyola (OSE).
“El que tenim avui dia és una construcció de tot el que han deixat les generacions passades”, explica Bermúdez. L’entitat del 2022 no és la mateixa que la del 2000, ni la del 2000 era semblant a la dels anys 70. La modernització ha estat un dels pals de paller i, segons el president, les activitats que s’han dut a terme a l’Orfeó han anat canviant en funció de les necessitats dels socis: “Ara els nens fan ukulele, guitarra, piano… i potser això durant el 1918 era impensable”, indica.
L’any 1957, va arribar a la direcció de l’Orfeó Josep Fusté, al capdavant de la formació fins al 1996. Lamentablement, la passada setmana es va conèixer el traspàs del mestre, una de les figures més importants en la història de l’entitat.
En paraules de Bermúdez, “el mestre Fusté va deixar una marca importantíssima, ja que va representar la unió entre el mestre fundador, Estanislau Mateu i Valls, i la modernització”. Afegeix que “és l’etapa més gloriosa i amb més cantaires, sense desmerèixer el que hi ha ara, que és una entitat diferent”. Amb Fusté, l’Orfeó va dur a terme concerts a Sant Pere del Vaticà, a Donostia, Andorra i Madrid, entre d’altres.
És el que va representar la mestra Glòria Estalella, la modernització de l’Orfeó Reusenc. L’any 1999 es va iniciar aquesta gran transformació, tot i que Estalella portava a la direcció del grup des del 1996, i la Coral Infantil va crear-se el 1997’; l’any 2006, va passar a anomenar-se Els Somniadors.
A partir del 2001, Estalella va coincidir amb Mercè Olesti a la presidència. “El fet que dues dones estiguessin al capdavant de l’entitat va ser molt positiu i va demostrar el que ja se sabia, que les dones també poden ocupar aquestes posicions”.
Des de la secció excursionista fins a l’esbart dansaire, la secció de sardanes o la del cineclub, passant per la secció d’escacs o la de biblioteca. L’Orfeó Reusenc ha realitzat un bon grapat d’activitats al llarg de la seva història. Les seccions que avui dia encara continuen actives són la de teatre, creada el 1927, i el ball de bastons, des del 1962 com a part de l’esbart dansaire i des del 2009 com a secció independent. “El teatre, construït el 1926 i remodelat el 1989, és la nostra joia, és el punt on podem arribar al públic i demostrar la nostra cultura i el nostre art”, comenta Bermúdez.
La música continua representant el cos, l’ànima i l’essència de l’Orfeó. S’ofereix un cicle de vida que hi està lligat. Un cicle que dura des del naixement, ja que l’activitat “la capseta de música”, impulsada per una altra entitat, però que es duu a terme a la seu de l’Orfeó, està destinada a infants de 0 a 3 anys i permet que la canalla s’iniciï en aquest món des del principi.
El Cor Jove va néixer el 2019 i engloba l’etapa adolescent fins a prendre part en l’orfeó, que actualment està format per quaranta cantaires i dirigit per Albert Galcerà, a qui Bermúdez considera com “la persona que ha consolidat el canvi posat en marxa per Estalella”. Finalment, l’Encís és una coral d’una vintena de cantaires, nascuda el 2008 i que inclou a totes les persones que, per motius d’edat, ja no poden cantar a l’orfeó. En l’actualitat, també s’ofereixen, per a totes les edats, classes d’ukulele, guitarra i piano.
L’Orfeó també és conegut per la popular rifa de la confitura i panellets, realitzada amb motiu de la diada de Tots Sants des de l’any 1926. Popular és també la representació d’Els Pastorets durant els dies de Nadal des del 1930. Cada any, esdevé un pla ideal per a les setmanes nadalenques.
Més recent és l’espectacle Misericòrdia: de Reus al cel, creat pel mateix Bermúdez conjuntament amb Albert Galcerà. Estrenat el 2017, la rebuda va ser gratificant: “No ens ho esperàvem”, recorda Bermúdez. L’espectacle representa la llegenda de l’aparició de Misericòrdia a Isabel Besora. “A través de cant, dansa i teatre, intentem que la prioral de Sant Pere es traslladi a l’any 1592”, expressa. La voluntat del president va ser la d’unir totes les disciplines que s’han dut a terme a l’Orfeó en un espectacle.
Des de l’any passat, el Bravium és a l'exili, a l’escenari de l’Orfeó. “La relació és fantàstica, com també ho és amb Santa Llúcia, som tres entitats similars”, comenta Bermúdez, que afegeix que treballen de manera conjunta per tal de no trepitjar-se.
“Esperem que la problemàtica que té el Bravium amb la seva seu es pugui resoldre aviat”, indica el president.
Avui, l’Orfeó compta amb més de 300 socis, un nombre que s’ha anat mantenint estable al llarg dels últims anys, tot i que amb la pandèmia es va produir una petita davallada; això sí, menor que l'esperada per la direcció. L’entitat es finança mitjançant la quota dels socis i subvencions provinents del consistori, de la Diputació i de la Generalitat.
Bermúdez, amb 28 anys, és el president més jove de la història de l’Orfeó. El vicepresident, Ramon Tella, en té 24. És un fet que demostra la joventut de la direcció. Segons el president, “els últims anys han estat vitals per rejovenir la massa social, així i tot, hi ha un bon equilibri entre la gent jove i les persones amb més experiència”.
De cara al futur, els reptes són continuar modernitzant l’entitat: “Des que va arribar el centenari, hi ha un interès generalitzat perquè l’Orfeó progressi en aspectes com la digitalització i les xarxes socials”, explica Bermúdez. L’objectiu és donar a entendre que, tot i que és una entitat antiga, tothom hi pot participar.
L’Orfeó Reusenc és un dels pilars de la història popular reusenca, un símbol de la ciutat. És una associació multidisciplinària que, al llarg de la seva vida, ha anat aplegant persones famolenques d’expressar-se mitjançant la cultura. Persones que, cadascuna amb el seu toc, han anat elaborant una entitat que, des del 1918 i fins d’aquí a molts anys, ha estat, és i serà referent.
L’inici del fil de l’Orfeó se situa amb els primers passos del corrent del cant coral a Catalunya, impulsat per Josep Anselm Clavé durant la segona meitat del segle XIX. A la capital del Baix Camp, el cant coral va aparèixer un 14 de novembre de 1860. La creació de la secció coral del Centre de Lectura, dirigida per Florenci Cogul, va significar l’arrencada d’una història que arriba fins als nostres dies.
No va ser, però, fins al 1893 quan l’agrupació es va començar a dir “Orfeó Reusenc del Centre de Lectura”, sota la direcció Estanislau Mateu i Mas. El canvi de nom es va produir perquè el grup va passar de ser una coral a un orfeó de veus masculines. La formació es va constituir com una entitat pròpia quan el Centre de Lectura va aprovar un nou reglament l’any 1908. L’agrupació, encara sense seu pròpia, es va traslladar primer a l’ateneu reusenc El Alba, i després al local del Centre Republicà Autonomista.
L’any 1912, l’Orfeó va incorporar classes de música i solfeig, tot i que l’entitat tal com es coneix avui dia no es va crear fins al 7 de gener de 1918. Amb la direcció d’Estanislau Mateu i Valls, fill del traspassat anterior director, l’entitat va integrar veus femenines i es va convertir en una formació mixta amb uns nous estatuts. “El fet que la dona s’incorporés va significar una revolució molt important en l’àmbit de Reus”, destaca Bermúdez, que remarca també el seu paper a l’entitat: “Hem tingut dues presidentes i, crec que al llarg de la història, l’Orfeó sempre ha valorat les dones”.
Convergir l’essència de cada etapa
Cada generació de persones que han passat per l’entitat han deixat la seva petjada. Durant els anys de la república, es van interpretar obres revolucionàries fins que, l’any 1939, mentre Reus restava ocupada pel franquisme, va haver-hi una reunió per part de la direcció i d’alguns socis, on es va decidir que les activitats continuarien amb el vistiplau de l’alcalde franquista, José Ramón de Amézaga Botet.
Tanmateix, això va provocar l’empresonament del president de l’època, Ramon Amigó, d’Estanislau Mateu i d’altres membres de la direcció. Després que l’entitat fos confiscada pel sindicat vertical franquista, el Govern Civil va passar a dirigir-la a través d’una junta gestora. L’any 50 es va aconseguir escollir una nova direcció de manera democràtica. Encara que l’Orfeó no va quedar fora de les urpes de l’Estat, es va desvincular de l’Organització Sindical Espanyola (OSE).
Tots els presidents en la història de l'Orfeó Reusenc Foto: Joel Medina
“El que tenim avui dia és una construcció de tot el que han deixat les generacions passades”, explica Bermúdez. L’entitat del 2022 no és la mateixa que la del 2000, ni la del 2000 era semblant a la dels anys 70. La modernització ha estat un dels pals de paller i, segons el president, les activitats que s’han dut a terme a l’Orfeó han anat canviant en funció de les necessitats dels socis: “Ara els nens fan ukulele, guitarra, piano… i potser això durant el 1918 era impensable”, indica.
L’època daurada
L’any 1957, va arribar a la direcció de l’Orfeó Josep Fusté, al capdavant de la formació fins al 1996. Lamentablement, la passada setmana es va conèixer el traspàs del mestre, una de les figures més importants en la història de l’entitat.
En paraules de Bermúdez, “el mestre Fusté va deixar una marca importantíssima, ja que va representar la unió entre el mestre fundador, Estanislau Mateu i Valls, i la modernització”. Afegeix que “és l’etapa més gloriosa i amb més cantaires, sense desmerèixer el que hi ha ara, que és una entitat diferent”. Amb Fusté, l’Orfeó va dur a terme concerts a Sant Pere del Vaticà, a Donostia, Andorra i Madrid, entre d’altres.
L’inici del canvi
És el que va representar la mestra Glòria Estalella, la modernització de l’Orfeó Reusenc. L’any 1999 es va iniciar aquesta gran transformació, tot i que Estalella portava a la direcció del grup des del 1996, i la Coral Infantil va crear-se el 1997’; l’any 2006, va passar a anomenar-se Els Somniadors.
A partir del 2001, Estalella va coincidir amb Mercè Olesti a la presidència. “El fet que dues dones estiguessin al capdavant de l’entitat va ser molt positiu i va demostrar el que ja se sabia, que les dones també poden ocupar aquestes posicions”.
Diferents activitats
Des de la secció excursionista fins a l’esbart dansaire, la secció de sardanes o la del cineclub, passant per la secció d’escacs o la de biblioteca. L’Orfeó Reusenc ha realitzat un bon grapat d’activitats al llarg de la seva història. Les seccions que avui dia encara continuen actives són la de teatre, creada el 1927, i el ball de bastons, des del 1962 com a part de l’esbart dansaire i des del 2009 com a secció independent. “El teatre, construït el 1926 i remodelat el 1989, és la nostra joia, és el punt on podem arribar al públic i demostrar la nostra cultura i el nostre art”, comenta Bermúdez.
La música continua representant el cos, l’ànima i l’essència de l’Orfeó. S’ofereix un cicle de vida que hi està lligat. Un cicle que dura des del naixement, ja que l’activitat “la capseta de música”, impulsada per una altra entitat, però que es duu a terme a la seu de l’Orfeó, està destinada a infants de 0 a 3 anys i permet que la canalla s’iniciï en aquest món des del principi.
L'entitat ha impulsat seccions i activitats diverses per als seus socis, al llarg dels anys Foto: Joel Medina
El Cor Jove va néixer el 2019 i engloba l’etapa adolescent fins a prendre part en l’orfeó, que actualment està format per quaranta cantaires i dirigit per Albert Galcerà, a qui Bermúdez considera com “la persona que ha consolidat el canvi posat en marxa per Estalella”. Finalment, l’Encís és una coral d’una vintena de cantaires, nascuda el 2008 i que inclou a totes les persones que, per motius d’edat, ja no poden cantar a l’orfeó. En l’actualitat, també s’ofereixen, per a totes les edats, classes d’ukulele, guitarra i piano.
L’Orfeó també és conegut per la popular rifa de la confitura i panellets, realitzada amb motiu de la diada de Tots Sants des de l’any 1926. Popular és també la representació d’Els Pastorets durant els dies de Nadal des del 1930. Cada any, esdevé un pla ideal per a les setmanes nadalenques.
Més recent és l’espectacle Misericòrdia: de Reus al cel, creat pel mateix Bermúdez conjuntament amb Albert Galcerà. Estrenat el 2017, la rebuda va ser gratificant: “No ens ho esperàvem”, recorda Bermúdez. L’espectacle representa la llegenda de l’aparició de Misericòrdia a Isabel Besora. “A través de cant, dansa i teatre, intentem que la prioral de Sant Pere es traslladi a l’any 1592”, expressa. La voluntat del president va ser la d’unir totes les disciplines que s’han dut a terme a l’Orfeó en un espectacle.
L’acollida al Bravium
Des de l’any passat, el Bravium és a l'exili, a l’escenari de l’Orfeó. “La relació és fantàstica, com també ho és amb Santa Llúcia, som tres entitats similars”, comenta Bermúdez, que afegeix que treballen de manera conjunta per tal de no trepitjar-se.
“Esperem que la problemàtica que té el Bravium amb la seva seu es pugui resoldre aviat”, indica el president.
Futur assegurat
Avui, l’Orfeó compta amb més de 300 socis, un nombre que s’ha anat mantenint estable al llarg dels últims anys, tot i que amb la pandèmia es va produir una petita davallada; això sí, menor que l'esperada per la direcció. L’entitat es finança mitjançant la quota dels socis i subvencions provinents del consistori, de la Diputació i de la Generalitat.
Bermúdez, amb 28 anys, és el president més jove de la història de l’Orfeó. El vicepresident, Ramon Tella, en té 24. És un fet que demostra la joventut de la direcció. Segons el president, “els últims anys han estat vitals per rejovenir la massa social, així i tot, hi ha un bon equilibri entre la gent jove i les persones amb més experiència”.
L'entitat pot presumir d'una trajectòria superior al centenari Foto: Joel Medina
De cara al futur, els reptes són continuar modernitzant l’entitat: “Des que va arribar el centenari, hi ha un interès generalitzat perquè l’Orfeó progressi en aspectes com la digitalització i les xarxes socials”, explica Bermúdez. L’objectiu és donar a entendre que, tot i que és una entitat antiga, tothom hi pot participar.
L’Orfeó Reusenc és un dels pilars de la història popular reusenca, un símbol de la ciutat. És una associació multidisciplinària que, al llarg de la seva vida, ha anat aplegant persones famolenques d’expressar-se mitjançant la cultura. Persones que, cadascuna amb el seu toc, han anat elaborant una entitat que, des del 1918 i fins d’aquí a molts anys, ha estat, és i serà referent.
Etiquetes:
