-
Una de les mostres de 'Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme'
Cedida
L’exposició 'Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme' acaba el proper 17 de gener. Oberta al públic des del 16 de novembre del 2022, enceta les dues últimes setmanes amb un programa amb diverses activitats previstes.
La primera proposta és la xerrada 'Les Fosses properes. Del front a les muntanyes, a la ciutat ocupada', que anirà a càrrec de Salvador Palomar i Montserrat Flores i es farà a la sala Petita del Museu Salvador Vilaseca on es podrà veure també l’exposició 'On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya'. L'activitat es farà el dimarts dia 9 de gener, a les 6 de la tarda i té l'accés lliure.
La segona activitat serà la ruta històrica sobre els espais vinculats a la figura de Cipriano Martos al municipi de Reus. La proposta ha estat elaborada per l’empresa arqueològica ATICS SL, per encàrrec de la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un recorregut de 2,20 quilòmetres, que s’inicia a plaça Abat Oliva i acaba al Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca. Es farà el dissabte dia 13 de gener, a les 11 del matí. És d'accés gratuït amb reserva prèvia.
La tercera proposta serà l’ultim passi de la ruta La postguerra a Reus, l’activitat que Ans Educació ha dut terme durant el 2023 i que inclou també la visita comentada a l’exposició. El punt de trobada és la plaça de Catalunya. Es farà el dissabte 13 de gener, a les 6 de la tarda. L'activitat té un preu de 6 euros, i cal fer reserves a https://anseducacio.cat/rutes.
La quarta activitat serà al refugi de la Patacada que acollirà 'On-a II: refugi antiaeri de Reus', un projecte d’enregistrament en directe de composicions de l’artista Silvio Álvarez que de forma inèdita serà obert al públic. Es farà el dissabte 13 de gener, a les 6 de la tarda. L'accés és gratuït amb reserva prèvia.
La cinquena proposta ha estat preparada pel Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Carrutxa, que organitza la xerrada 'L’Entrada dels nacionals. Testimonis de l’ocupació franquista'. Salvador Palomar explicarà com va ser, ara fa 85 anys, l’entrada de l’exèrcit franquista a la ciutat de Reus. L’ocupació es va produir el 15 de gener de 1939, a les 12 del migdia, després de dos anys i set mesos de guerra i va suposar el final de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat. Es farà el dilluns dia 15 de gener, a les 7 de la tarda, al local de Carrutxa (Travessera Nou de Sant Josep, 10). L'accés és gratuït.
Finalment, com a acte de cloenda de l’exposició, el Museu Salvador Vilaseca acollirà '36+1'. Un espectacle basat en '36 poemes a partir del 36', del poeta Ricard Creus (Barcelona 1928 - Anglès 2021). Una visió íntima dels fets que es van produir a partir del 18 de juliol de 1936. Parlaran en primera persona del dia a dia de la guerra, de la postguerra i de la lluita silenciosa que va portar a la recuperació de les llibertats. Es farà el dimecres dia 17 de gener, a les 6 de la tarda, al Museu Salvador Vilaseca. L'accés és gratuït amb reserva prèvia.
'Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme' ha rebut més de 6000 persones. Paral·lelament, s’han generat tres exposicions vinculades: 'Feixisme, mai més', 'Riquesa fictícia i falsa prosperitat. Imatges d’economia de postguerra' i 'On són? 85 anys d'exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya'.
Amb guió i coordinació de Salvador Palomar, l’Institut Municipal Reus Cultura, ha editat el catàleg de l’exposició, que es pot adquirir a la botiga del Museu.
L'exposició ha comptat amb una àmplia participació de particulars en la localització de materials. També ha mostrat peces que formen part de les col·leccions del Museu, i imatges i documents audiovisuals procedents dels fons del Centre de la Imatge Mas Iglesias i de l’Arxiu Municipal.
'Després de la guerra' ha tingut el suport econòmic i tècnic de diferents administracions i organismes: l’Institut Municipal Reus Cultura, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, l’Arxiu Municipal i Carrutxa.
