Cookie control
Dimarts, 12 de Novembre de 2019

Una nova aportació a l’estudi de la literatura popular catalana

La ‘Història de la literatura popular catalana’ ha comptat amb la participació de 16 investigadors

02 de Maig de 2019, per Enric Garcia Jardí
  • Carme Oriol i Emili Samper, durant la presentació del llibre

    Arxiu de Folklore

El llibre ‘Història de la literatura popular catalana’ (2017) mostra l’evolució que han experimentat els estudis de literatura popular catalana des del sorgiment del folklore com a disciplina, a mitjans del segle XIX, fins a l’actualitat. Amb una edició a cura dels filòlegs Carme Oriol i Emili Samper, l’obra proveeix el lector de documentació sobre la trajectòria d’aquesta branca del saber en tots els territoris de parla catalana.

Més enllà de noms mundialment coneguts i reconeguts, com els dels germans Grimm o Hans Christian Andersen, Samper defensa que per gaudir de literatura popular també es pot recórrer a autors catalans. A banda de reflexionar sobre el paper de folkloristes canònics com Antoni M. Alcover, Joan Amades i Enric Valor, la ‘Història de la literatura popular catalana’ recupera i reivindica la tasca d’altres folkloristes. En aquest sentit, Samper es mostra molt satisfet perquè el llibre fa visible el treball de nombroses dones folkloristes, com Maria del Pilar Maspons, Adelaida Ferrer o Joana Vidal. “En els darrers anys diversos investigadors han publicat treballs sobre el tema, però és la primera vegada que totes aquestes dones folkloristes apareixen, en conjunt, referenciades”, assegura.

L’obra es recolza en el concepte de ‘folk literature’ per incorporar totes aquelles expressions literàries que reflecteixen “les relacions que s’estableixen entre les persones”, des dels temps dels excursionistes i els escriptors romàntics fins als de la consideració de la literatura popular com una matèria acadèmica. Samper parla, en tot moment, d’un aiguabarreig d’autors, maneres de pensar i metodologies que dificulta el discurs lineal i que es troba en consonància amb el que succeeix a altres indrets del continent europeu. L’editor també destaca el folklore, en general, com un espai important de resistència cultural durant el franquisme: “Hi va haver una certa permissivitat, en aquest àmbit, perquè el règim entenia el folklore com una cosa inofensiva, que es veia de manera pejorativa, de persones sense cultura”. Això no obstant, Samper sosté que el règim de Franco va representar “un tall”: “Molts autors van morir i d’altres van haver d’exiliar-se. És evident que, malgrat tot, la situació política va acabar afectant el folklore”.

Samper subratlla la universitat com "un factor important" a l’hora de "sistematitzar l’estudi" de tots els aspectes relacionats amb la literatura popular i el folklore. El llibre, de fet, és el resultat de la col·laboració de fins a 16 investigadors (Martine Berthelot, Joan Borja, Vicent Vidal, August Bover, Josefina Roma, Jaume Guiscafrè, Cateria Valriu, Hèctor Moret, Artur Quintana, Josep Temporal, Isabel de la Parte, Carme Oriol, Montserrat Palau, Mònica Sales, Emili Samper i Laura Villalba), provinents de diverses universitats i centres d'estudi. La Universitat Rovira i Virgili (URV), coeditora de l'obra, ha estat precursora en l’estudi del folklore als Països Catalans, gràcies a l’impuls de l’escriptor i professor Jaume Vidal Alcover i a la tasca d’autors com Josep M. Pujol, i aposta, des de fa anys, per la presència del folklore i la literatura popular en el currículum acadèmic dels estudiants de Filologia catalana.

Del passat historiat al futur de la literatura popular. Samper fa notar que estem envoltats de folklore, encara que potser no en siguem conscients. “Potser no té gaire sentit que cantem una cançó per segar o batre, perquè ara aquest tipus de feines les fan les màquines, però els humans continuem explicant les coses que ens passen, per exemple, a partir de grafits, mems i acudits, alguns dels quals poden ser considerats com a folklore”, afirma. Tot i que els canals de comunicació hagin canviat i haguem avançat cap a una cultura molt més visual, el cert és que, al seu parer, continuem envoltats d’aquestes formes comunicatives que interessen els folkloristes. Samper parafraseja Josep M. Pujol per reforçar aquesta idea: “Mentre hi hagi dues persones al planeta que es comuniquin, hi haurà folklore”.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges