Les sitges eren forats que es feien a terra per conservar els aliments, i especialment els cereals, i també com a abocament de deixalles, i per tant constitueixen una font d'informació molt important, ja que permeten conèixer el tipus d'alimentació i agricultura de l'època. En el cas concret de les restes que, des de l'any 1982, s'han anat trobant a la ciutadella, el seu estudi ens dóna informació directa de quins eren els costums dels primers calafellencs.
Així mateix, la descoberta d'aquest gra de raïm també permet determinar la importància d'aquest fruit en la societat de l'època ibèrica, quan es consumia com a fruita fresca o seca i també es cultivava per a elaborar vi.
La ciutadella ibèrica de Calafell és el primer jaciment arqueològic de la Península Ibèrica totalment reconstruït, cosa que permet als seus visitants conèixer exactament com era aquest poblat en la seva època originària. Es tracta d'un assentament pertanyent a la tribu ibèrica dels Cossetans, i que es troba situat al damunt d'un petit turó, a uns 300 metres de l'actual línia de costa, la qual, antigament, arribava al mateix peu del turó.
Les primeres excavacions a la ciutadella de Calafell es van dur a terme als anys 80, i a partir de finals dels 90 es van començar a aplicar estudis de noves disciplines a les restes trobades. Entre d'altres, actualment s'hi fan estudis de carpologia, ciència dedicada a analitzar les restes llavors i fruits que es conserven en els jaciments arqueològics. Amb la carpologia es poden conèixer dades en relació a l'agricultura, l'alimentació i, en general, sobre l'explotació dels recursos vegetals per part de les cultures del passat.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics