Aquests dies estan carregats de tristor, de solitud i, malauradament, de dol. I aquestes ratlles no se n’aparten. Afectada per Alzheimer, aquest passat divendres, a la matinada ha mort, a Barcelona, a causa del COVID-19, una de les germanes de Xavier Amorós Solà, l’Eulàlia.
Nascuda a Reus el 1925 va acabar el batxillerat l’any 1942 i havent fet la carrera de Pedagogia, va exercir com a tal durant dos cursos a l’Escola Maria Cortina de Reus. En aquests moments s’afegeix a la primera edició que es fa dels maquis de la poesia reusenca, unes trobades excursionistes en què es llegien poemes i se n’incentivava la creació, que es va dur a terme a la Font Grossa del Pinetell, al riu Brugent (el 15 d’abril del 1945).
Després va anar a Barcelona a estudiar Filosofia i Lletres, on va conèixer i establir amistat amb Albert Manent, Antoni Comas i Joaquim Molas, així com, especialment, amb Joan Triadú. Va ser aleshores quan el seu activisme va prendre volada. És en aquests moments quan, amb Miquel Porter, organitza reunions clandestines als claustres per parlar de la situació que patia el català i, per això mateix, s’involucra l’any 1949 en els primers projectes escrits en llengua catalana que es van establir des de la mateixa Universitat de Barcelona on estudiava: projectes de vindicació de la literatura i de la llengua catalanes.
Així, en trobem poemes a la revista clandestina ‘Curial’ –un projecte de Joan Ferran Cabestany, Antoni Comas i Pujol, Albert Manent i Segimon, Joaquim Molas i Miquel Porter– i també s’implica en la gestació d’una publicació que van tirar endavant els estudiants de Dret, sobretot, l’’Antologia poètica universitària’ –al costat de Joan Reventós, Josep M. Ainaud de Lasarte, Albert Manent, Enric Gispert, Francesc Casares i Jordi Cots, entre d’altres–, on també va incloure poemes propis. D’aquests darrers llibrets, la censura només en va permetre publicar cinc números: el sisè estava en curs d’edició quan els van retirar el permís de què fins aleshores havien gaudit.
Eulàlia Amorós i molts d’aquests companys de resistència activa davant de la dictadura que ens tenallava també van ser assidus a les trobades clandestines que es feien aleshores tant a casa de Josep Iglésies, al passatge Permanyer, com a la de Salvador Espriu.
La trobem, per tant, sempre fent-se lloc en un àmbit carregat d’homes; de ben segur que no devia ser fàcil tenir-hi presència, però ho va aconseguir. Per això Salvador Espriu li adreça una carta el 7 de maig del 1951, en què li encomana la tasca de “continuar la veu de les grans dones del nostre país: vostè ja té des d’ara aquesta obligació”.
Poc temps després, a Reus, sumida en una situació força similar en relació amb la mancança de dones, ens presenta propostes innovadores des de les pàgines d’una altra antologia, en aquest cas l’’Antologia de poetes reusencs’ que el doctor Bonaventura Vallespinosa, com a president de la Secció de Lletres del Centre de Lectura, va dirigir (1956-61).
Malgrat tot, l’atribolament del món laboral li estroncà la creació literària. I és que quan va acabar la carrera de Filosofia i Lletres, va començar a fer classes a les monges alemanyes i a l’escola Betània de Barcelona, i a les tardes, encara, després de casar-se, el 1957, feia d’ajudant del seu marit, Frederic de Mallol, que tenia un prestigiós despatx d’advocats, a la mateixa adreça on vivien: carrer del Bruc, 68.
Aquella veu que amb el pas del temps cada vegada s’ha anat esllanguint més (per la feina, per la malaltia...), s’ha apagat de manera definitiva. Podrem, però, recordar-ne per sempre més els seus versos; uns versos que ben sovint ens parlen d’esperança en un futur millor, aferrem-nos-hi. Heus-ne aquí una mostra:
PETITA VALL
I
Intensa veu
la del créixer aquesta herba
definint-se per l’aire,
tendresa verda,
trencant la terra
com l’alba trenca el dubte de la nit.
Intensa veu
la del saber-te, cor anhelant d’etern,
font d’aigua inquieta,
tan fidel a la terra
i tan oberta cap a aquest cel difícil.
Cor, en la lluita
de ser només anhel
i definint-te humà en l’esperança blava.
Antologia de la poesia reusenca (1961)
