-
El regidor Daniel Rubio, en una coberta d'un equipament amb plaques solars
Cedida
Va ser el passat mes de març quan es va donar a conèixer l'anomenada Associació Comunitat Energètica del polígon Agro-Reus, impulsada des del consistori de la capital del Baix Camp i empreses privades. El seu és un projecte que opta a rebre finançament dels fons europeus Next generation, i que "aposta per l’autoconsum i la generació d’energia elèctrica d’origen renovable, i respectuosa amb el medi ambient", segons es va exposar a la presentació de l'entitat.
Pel que fa al funcionament, la comunitat aprofita les cobertes d’edificis públics i privats per a la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques, amb les quals es podrà subministrar energia als espais municipals i a les companyies instal·lades a l'esmentat polígon. En essència, segons va apuntar llavors el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Reus, Daniel Rubio, el fet de sumar-se a la comunitat pot comportar "la possibilitat de disposar d’energia a costos assumibles".
Les empreses (municipals o privades) han de cedir les seves teulades per una dècada, i hauran de finançar les instal·lacions fotovoltaiques que s’hi instal·lin. En el moment en què l’excedent de l’energia generada es comercialitzi, rebran el benefici que correspongui "de manera que amb això i amb l’estalvi en consum propi, recuperaran la inversió i tindran una rendibilitat raonable", comenta Rubio a Reusdigital.cat.
Quant a la comercialització dels excedents de producció, aquesta es farà a través de la companyia municipal Reus Energia. L'empresa s'ha concebut i constituït en l'actual mandat polític, amb Rubio al capdavant, i va iniciar la seva activitat comercialitzadora el mes d'octubre de l'any passat.
Bàsicament, ho va fer tot dissenyant i executant projectes d’instal·lacions de generació d’energia elèctrica sobre les cobertes d'alguns equipaments municipals, com el centre formatiu i empresarial Mas Carandell, o col·legis de la ciutat. En aquesta línia, la memòria econòmica de Reus Energia es planteja els primers anys de l'empresa com els del "desplegament" de la seva activitat "comercialitzadora i generadora", amb la finalitat de "gaudir d’energia més barata" i, a la llarga, "disposar de recursos econòmics per ampliar encara més la capacitat de generació".
"Sí, és un projecte que es pot replicar arreu", fa constar Rubio a aquest mitjà, tot mostrant-se ambiciós quan albira l'horitzó. "A Reus no ens podem aquí, amb la comunitat energètica de l'Agro-Reus, perquè al terme hi tenim fins a 16 polígons", subratlla, el que podria suposar la creació d'associacions similars a l'existent, o fins i tot d'un ens que actués de paraigua de totes. "Ara per ara l'empresa (Reus Energia) tot just ha iniciat la seva trajectòria, però en uns anys no tan sols serà una comercialitzadora; també podria tenir la capacitat de fer inversions per a l'autoconsum residencial i empresarial", avança.
Per atraure noves empreses a la comunitat, Rubio apunta a la possibilitat d'establir "incentius" fiscals, com una bonificació de l'IBI. "L'administració local no disposa de tantes cobertes com voldríem. Si volem tenir més capacitat de generar energia, és evident que necessitem la complicitat del sector privat", admet. I en aquest sentit, és clar quan alerta que "si l'empresariat no veu un benefici econòmic en el nostre projecte, difícilment farà el pas". El regidor de Medi Ambient assenyala igualment a les altes instàncies: "El xip ha canviat i, en general, les empreses tenen una gran consciència mediambiental. Però parlem de tecnologies cares. La Generalitat, l'estat i la Unió Europea hi han de creure i han d'incentivar les energies renovables", raona.
I és que, per a Rubio, projectes com el de comunitat energètica de l'Agro-Reus "poden contribuir a la viabilitat d'una empresa". En el context actual, "ja hi ha companyies que tenen autèntics problemes per mantenir la producció a causa de l'encariment dels preus", analitza. "La sostenibilitat, per tant, pot ser clau. Si poden autoabastir-se, deixaran de dependre de la variabilitat del mercat", manifesta.
L'experiència de Reus Energia i de l'Associació Comunitat Energètica del polígon Agro-Reus ha despertat l'interès d'altres. Rubio indica que ja els han contactat de Palma, o de Vitòria, i que el cas que s'impulsa des de la capital del Baix Camp ha estat objecte d'anàlisi en jornades especialitzades i esdeveniments similars. "Se'ns pregunta pels passos que s'han seguit per desenvolupar la comunitat, i el paper de l'empresa municipal com a promotor de projectes", precisa.
Ara per ara, a la comunitat hi ha les empreses Reus Serveis Municipals i Redessa, a les quals s'ha sumat Reus Transport. També hi figuren tres companyies ubicades al polígon: Ascensores Omega Tarraco; Serveis i Administracions Masergrup i Setier. Rubio exposa que "ja n'hi ha més, d'interessades" i d'altres "a punt d'entrar a l'organització". De fet, s'està redactant un document intern per establir i regular-ne el funcionament. Els seus integrants resten pendents que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic resolgui la sol·licitud de subvenció per optar als Next generation. Gaudir d'aquest finançament "seria un gran impuls" per a la comunitat, diu Rubio, líder d'un projecte que necessita una inversió de 4.411.532,28 euros, dels quals 3.626.264,92 són subvencionables. L’ajut sol·licitat, doncs, correspon al 55% del cost del projecte (1.994.445,70 euros).
Pel que fa al funcionament, la comunitat aprofita les cobertes d’edificis públics i privats per a la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques, amb les quals es podrà subministrar energia als espais municipals i a les companyies instal·lades a l'esmentat polígon. En essència, segons va apuntar llavors el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Reus, Daniel Rubio, el fet de sumar-se a la comunitat pot comportar "la possibilitat de disposar d’energia a costos assumibles".
Les empreses (municipals o privades) han de cedir les seves teulades per una dècada, i hauran de finançar les instal·lacions fotovoltaiques que s’hi instal·lin. En el moment en què l’excedent de l’energia generada es comercialitzi, rebran el benefici que correspongui "de manera que amb això i amb l’estalvi en consum propi, recuperaran la inversió i tindran una rendibilitat raonable", comenta Rubio a Reusdigital.cat.
El factor Reus Energia
Quant a la comercialització dels excedents de producció, aquesta es farà a través de la companyia municipal Reus Energia. L'empresa s'ha concebut i constituït en l'actual mandat polític, amb Rubio al capdavant, i va iniciar la seva activitat comercialitzadora el mes d'octubre de l'any passat.
Bàsicament, ho va fer tot dissenyant i executant projectes d’instal·lacions de generació d’energia elèctrica sobre les cobertes d'alguns equipaments municipals, com el centre formatiu i empresarial Mas Carandell, o col·legis de la ciutat. En aquesta línia, la memòria econòmica de Reus Energia es planteja els primers anys de l'empresa com els del "desplegament" de la seva activitat "comercialitzadora i generadora", amb la finalitat de "gaudir d’energia més barata" i, a la llarga, "disposar de recursos econòmics per ampliar encara més la capacitat de generació".
"Sí, és un projecte que es pot replicar arreu", fa constar Rubio a aquest mitjà, tot mostrant-se ambiciós quan albira l'horitzó. "A Reus no ens podem aquí, amb la comunitat energètica de l'Agro-Reus, perquè al terme hi tenim fins a 16 polígons", subratlla, el que podria suposar la creació d'associacions similars a l'existent, o fins i tot d'un ens que actués de paraigua de totes. "Ara per ara l'empresa (Reus Energia) tot just ha iniciat la seva trajectòria, però en uns anys no tan sols serà una comercialitzadora; també podria tenir la capacitat de fer inversions per a l'autoconsum residencial i empresarial", avança.
Mesures fiscals
Per atraure noves empreses a la comunitat, Rubio apunta a la possibilitat d'establir "incentius" fiscals, com una bonificació de l'IBI. "L'administració local no disposa de tantes cobertes com voldríem. Si volem tenir més capacitat de generar energia, és evident que necessitem la complicitat del sector privat", admet. I en aquest sentit, és clar quan alerta que "si l'empresariat no veu un benefici econòmic en el nostre projecte, difícilment farà el pas". El regidor de Medi Ambient assenyala igualment a les altes instàncies: "El xip ha canviat i, en general, les empreses tenen una gran consciència mediambiental. Però parlem de tecnologies cares. La Generalitat, l'estat i la Unió Europea hi han de creure i han d'incentivar les energies renovables", raona.
Noves incorporacions a la comunitat
L'experiència de Reus Energia i de l'Associació Comunitat Energètica del polígon Agro-Reus ha despertat l'interès d'altres. Rubio indica que ja els han contactat de Palma, o de Vitòria, i que el cas que s'impulsa des de la capital del Baix Camp ha estat objecte d'anàlisi en jornades especialitzades i esdeveniments similars. "Se'ns pregunta pels passos que s'han seguit per desenvolupar la comunitat, i el paper de l'empresa municipal com a promotor de projectes", precisa.
Ara per ara, a la comunitat hi ha les empreses Reus Serveis Municipals i Redessa, a les quals s'ha sumat Reus Transport. També hi figuren tres companyies ubicades al polígon: Ascensores Omega Tarraco; Serveis i Administracions Masergrup i Setier. Rubio exposa que "ja n'hi ha més, d'interessades" i d'altres "a punt d'entrar a l'organització". De fet, s'està redactant un document intern per establir i regular-ne el funcionament. Els seus integrants resten pendents que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic resolgui la sol·licitud de subvenció per optar als Next generation. Gaudir d'aquest finançament "seria un gran impuls" per a la comunitat, diu Rubio, líder d'un projecte que necessita una inversió de 4.411.532,28 euros, dels quals 3.626.264,92 són subvencionables. L’ajut sol·licitat, doncs, correspon al 55% del cost del projecte (1.994.445,70 euros).
