-
Estel Romeu
El sector turístic de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre ha fet este divendres el balanç del gruix del 2022, al qual han qualificat "d'espectacular". Segons les dades de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT), entre gener i finals de setembre la demarcació ha registrat 17,5 milions de pernoctacions, un 7,6% menys que el 2019, l'últim any abans de la pandèmia.
D'aquestes, la Costa Daurada n'ha rebut 16,2 milions (-9,1%), mentre que les Terres de l'Ebre n'han tingut 1,3 milions (+16,5%). Berta Cabré, presidenta de la FEHT, ha assegurat que són "bones xifres", tenint en compte que a més a principis d'any encara hi havia algunes restriccions per la covid. Cabré ha explicat que ha estat "un any positiu per la recuperació ràpida del sector". La presidenta ha concretat que tota la planta hotelera i de càmpings ha reobert i ha destacat que la covid no ha fet tancar definitivament cap establiment, fet que al seu parer demostra "la resistència" de les empreses. Unes companyies que tot i les bones xifres d'ocupació no han tingut tants beneficis com abans
La raó és "l'augment dels costos de l'energia i els subministraments", combinats amb "una contenció dels preus de venda" motivats en bona part perquè els establiments han hagut de respectar els preus pactats amb els turoperadors a principis d'any. "Hem tingut un marge comercial reduït", ha lamentat la presidenta. Aquest aspecte preocupa el sector, ja que temen que de cara el futur "les famílies tindran menys estalvis per viatjar i fer vacances". De cara l'any vinent, el sector creu que l'increment de preus també dificultarà arribar a acords amb els turoperadors. Una altra preocupació és la guerra a Ucraïna, que farà que el 2023 pràcticament no hi hagi turistes de l'Europa de l'est.
De tota manera, Cabré ha remarcat que el turisme continua sent "la locomotora socioeconòmica" de la demarcació. "La destinació i els allotjaments agraden, els clients repeteixen, i s'han fet millores en la destinació tant per la part pública com la privada", ha indicat. Així, ha recordat que les empreses han invertit més de 70 milions durant la pandèmia en millorar les seves instal·lacions.
Més enllà de les xifres globals, per tipus d'allotjament els hotels són els que han acusat més la davallada, amb un 10,1% menys de pernoctacions respecte el 2019. Tot i això, amb 8,4 milions continuen sent la tipologia més demandada pels turistes, seguits dels càmpings, amb 7 milions (-5%). Els apartaments van registrar quasi 2 milions d'estades (-5,5%). L'estada mitjana també ha disminuït, amb una baixada de 3,93 nits de mitjana a 3,69. En aquest àmbit, els hotels i els apartaments redueixen el temps d'acollida de visitants, mentre que els càmpings pugen lleugerament fins a les 4,45 nits. Pel que fa a la procedència, el mercat estatal ha crescut durant la pandèmia i ha proporcionat 10,2 milions de pernoctacions. El seu pes global ha crescut des del 50,4% del 2019 al 58,2% d'enguany.
Per a Cabré, de cara als propers anys el repte és consolidar-lo i aconseguir que els turistes d'arreu de l'estat apostin per les destinacions de proximitat. En canvi, els mercats internacionals han tingut un comportament més erràtic. Dels principals, tan sols l'irlandès ha crescut (+15%). El principal descens ha estat el mercat rus, a causa de la guerra, que ha passat de la tercera posició a la desena i ha passat de generar 1,3 milions de pernoctacions a tan sols 28.000 (-97,7%).
Més enllà d'aquest cas extraordinari, el Regne Unit i Alemanya han estat els que més han caigut. El britànic ho ha fet un 18,8%, en part per la incertesa de les mesures anticovid de principis d'any, ja que és un públic que preveu amb molta anticipació les seves vacances. L'alemany, en canvi, ha baixat un 14,7%, però Cabré ha dit que confia que es recuperarà.
D'aquestes, la Costa Daurada n'ha rebut 16,2 milions (-9,1%), mentre que les Terres de l'Ebre n'han tingut 1,3 milions (+16,5%). Berta Cabré, presidenta de la FEHT, ha assegurat que són "bones xifres", tenint en compte que a més a principis d'any encara hi havia algunes restriccions per la covid. Cabré ha explicat que ha estat "un any positiu per la recuperació ràpida del sector". La presidenta ha concretat que tota la planta hotelera i de càmpings ha reobert i ha destacat que la covid no ha fet tancar definitivament cap establiment, fet que al seu parer demostra "la resistència" de les empreses. Unes companyies que tot i les bones xifres d'ocupació no han tingut tants beneficis com abans
La raó és "l'augment dels costos de l'energia i els subministraments", combinats amb "una contenció dels preus de venda" motivats en bona part perquè els establiments han hagut de respectar els preus pactats amb els turoperadors a principis d'any. "Hem tingut un marge comercial reduït", ha lamentat la presidenta. Aquest aspecte preocupa el sector, ja que temen que de cara el futur "les famílies tindran menys estalvis per viatjar i fer vacances". De cara l'any vinent, el sector creu que l'increment de preus també dificultarà arribar a acords amb els turoperadors. Una altra preocupació és la guerra a Ucraïna, que farà que el 2023 pràcticament no hi hagi turistes de l'Europa de l'est.
Berta Cabré i Meritxell Roigé, en la presentació de les dades. Foto: Eloi Tost
De tota manera, Cabré ha remarcat que el turisme continua sent "la locomotora socioeconòmica" de la demarcació. "La destinació i els allotjaments agraden, els clients repeteixen, i s'han fet millores en la destinació tant per la part pública com la privada", ha indicat. Així, ha recordat que les empreses han invertit més de 70 milions durant la pandèmia en millorar les seves instal·lacions.
Xifres
Més enllà de les xifres globals, per tipus d'allotjament els hotels són els que han acusat més la davallada, amb un 10,1% menys de pernoctacions respecte el 2019. Tot i això, amb 8,4 milions continuen sent la tipologia més demandada pels turistes, seguits dels càmpings, amb 7 milions (-5%). Els apartaments van registrar quasi 2 milions d'estades (-5,5%). L'estada mitjana també ha disminuït, amb una baixada de 3,93 nits de mitjana a 3,69. En aquest àmbit, els hotels i els apartaments redueixen el temps d'acollida de visitants, mentre que els càmpings pugen lleugerament fins a les 4,45 nits. Pel que fa a la procedència, el mercat estatal ha crescut durant la pandèmia i ha proporcionat 10,2 milions de pernoctacions. El seu pes global ha crescut des del 50,4% del 2019 al 58,2% d'enguany.
Per a Cabré, de cara als propers anys el repte és consolidar-lo i aconseguir que els turistes d'arreu de l'estat apostin per les destinacions de proximitat. En canvi, els mercats internacionals han tingut un comportament més erràtic. Dels principals, tan sols l'irlandès ha crescut (+15%). El principal descens ha estat el mercat rus, a causa de la guerra, que ha passat de la tercera posició a la desena i ha passat de generar 1,3 milions de pernoctacions a tan sols 28.000 (-97,7%).
Més enllà d'aquest cas extraordinari, el Regne Unit i Alemanya han estat els que més han caigut. El britànic ho ha fet un 18,8%, en part per la incertesa de les mesures anticovid de principis d'any, ja que és un públic que preveu amb molta anticipació les seves vacances. L'alemany, en canvi, ha baixat un 14,7%, però Cabré ha dit que confia que es recuperarà.
Etiquetes:
