Els alumnes es reuneixen al voltant d'una taula i el professor els planteja una situació vital determinada. Com pots agafar un taxi a la Xina? Què has de saber per demanar menjar a un restaurant? Com cal comprar en una botiga? Són algunes de les respostes que s'aprenen a l'escola de xinès Shū Xiāng, situada al raval de Jesús, 3, primer pis, i l'únic espai de formació integral d'aquesta llengua a Reus. "M'interessa que els alumnes aprenguin a comunicar-se i després ja parlarem de gramàtica", assegura la propietària i professora de l'escola, Esther Pérez, una amant del món de la Xina i experta en la seva llengua. Cal trencar tabús. Sí, el xinès és una llengua difícil, però no impossible: "Jo he passat pel procés d'aprenentatge i sé com enfocar el seu ensenyament per un català", comenta Pérez. La seva oferta de cursos i horaris es pot consultar en aquest enllaç i està oberta a tot tipus de nivell i de públic.
La reusenca Esther Pérez té un currículum interessant i treballat a la seva esquena. Després d'obtenir una doble llicenciatura en Ciències Polítiques i Àsia Oriental, Pérez es va traslladar a viure a la Xina durant 3 anys. Els dos primers li van servir per perfeccionar l'idioma i conèixer la cultura a la universitat, mentre que durant el tercer va treballar com a responsable de l'Oficina Comercial que International House Barcelona va obrir a Beijing. Ensenyava castellà als xinesos. Un dia, segons explica, es va adonar que li anava això de fer aprendre una llengua que sembla poc accessible i es va plantejar obrir una escola de xinès. Ho va fer, però, a Reus, ja de tornada.
L'escola de xinès Shū Xiāng va obrir portes l'any 2013 i tot just ara a l'octubre afronta el seu quart curs lectiu. "Aquí el nivell d'exigència és alt, no és un esplai o un centre cívic on vas a agafar idea. No obstant, les portes estan obertes a qualsevol persona, hagi fet ja o no una introducció a la llengua", comenta Pérez. Els resultats es veuen any darrera any. Els alumnes que porten un parell de cursos ja han realitzat els exàmens de nivell A2 i tots han tret excel·lents o notables alts. I una de les claus per entendre-ho és el mètode d’ensenyament.
Pràctiques comunicatives
"A International House Barcelona vaig fer un curs per aprendre a ensenyar llengües i tot i que estava dirigit al castellà, també es pot aplicar a qualsevol altra idioma", comenta la propietària de l'escola de xinès. "Per mi, la llengua és comunicació i la gramàtica s'ha d'ensenyar de forma indirecta", continua. Així que la tradicional distribució dels alumnes en una classe es trenca en aquesta escola: tots es reuneixen al voltant d'una taula i simulen situacions reals, per saber què cal dir i com cal actuar. Per exemple, "has de saber que si vas a una botiga has de regatejar o quan vas a un restaurant no hi ha primer, segon o tercer plat", explica Pérez.
Amb aquest sistema d'aprenentatge, més pràctic, la gramàtica s'introdueix amb posterioritat i s'aconsegueix ensenyar també la cultura, el mode de vida dels xinesos. A la vegada, per Pérez, és primordial que l'alumne comenci a conèixer des de ben aviat els caràcters de la llengua: "hi ha moltes paraules que es pronuncien igual però signifiquen diferent, d'aquí la importància de diferenciar-les i saber com s'escriuen". De fet, és curiós que molts xinesos no saben com es diu una altra persona fins que no veuen el nom escrit, ja que en pronunciar-se no el saben distingir.
A diferència dels xinesos que venen a estudiar aquí -normalment a la Universitat Rovira i Virgili- i donen classes particulars, Pérez té un pla d'estudis detallat per a l'alumne, i a més, ha viscut en primera persona el procés d'aprenentatge de la llengua. "Sé quins són els aspectes més difícils i els puc estalviar a l'alumne", ressalta. També incideix en el fet que els alumnes catalans poden comptar amb persones natives en l'escola. Són els xinesos que estan aprenent castellà i català.
Oportunitats econòmiques amb Barcelona World
Des d'un punt de vista professional, l'escola també pot resultar una molt bona opció, especialment, si el grup Melco acaba entrant en el projecte Barcelona World. "Si aquesta empresa acaba venint, la Costa Daurada s'omplirà de xinesos. Fins ara no vénen perquè a ells no els interessa la platja, però els encanta comprar, la cultura i el joc", afirma la professora de xinès, qui creu que en un any es poden tenir les nocions bàsiques per comunicar-se amb un turista del país asiàtic.
I com es coneixen les necessitats dels turistes xinesos o el seu punt de vista vital? "Aprenent la seva cultura", contesta Pérez. D'experiències en té moltes al país més poblat del món. Hi ha conceptes que són universals, com pot ser l'amor entre pares i fills, però d'altres que són específics, com l'amistat. "Quan comences a tenir amics xinesos te n'adones que hi ha un component d'interès. Al principi copsa una mica però quan aprofundeixes te n'adones que a Europa vivim en una bombolla de benestar i que a la Xina no hi ha aquesta xarxa, necessites el component d'interès per sobreviure", relata Pérez.
Segons aquesta experta en el país asiàtic, cal trencar amb el tòpic que a la Xina hi ha moltes desigualtats. "Existeixen, però ningú parla que 500 milions de persones han sortit de la pobresa i poden menjar tres àpats al dia. Hi ha hagut diferents velocitats a l'hora d'implantar el capitalisme, perquè hi hagi estabilitat. S'ha començat per la costa i ara s'està anant cap al centre, i per això, hi ha moltes zones riques i d'altres no tant", explica. Si a això li afegeixes que el règim polític és autoritari i poc transparent, afloren els casos de corrupció i les injustícies. "Però de casos de corrupció també hi ha Espanya", adverteix Esther Pérez.
Si voleu aprendre més sobre la Xina, la seva llengua, cultura, societat o política, l'escola Shū Xiāng us obre les portes.
