-
L'estudi se centra en les varietats de raïm garnatxa i carinyena
Cedida
Una recerca encapçalada per l’investigador de la Universitat Rovira i Virgili Toni Sánchez-Ortiz ha analitzat les dues varietats de raïm més presents a la DOQ Priorat, la garnatxa negra i la carinyena, des del punt de vista de la seva resistència a les sequeres. La principal conclusió de l’estudi, segons informa la publicació especialitzada Vinetur.com, és que la garnatxa s’adapta més bé als episodis d’estrès hídric que la carinyena. L’estudi analitza la vulnerabilitat d’aquestes varietats davant el canvi climàtic i com el seu comportament afecta la qualitat del vi.
La garnatxa i la carinyena representen un 70% de les vinyes que es conreen a la Denominació d’Origen Qualificada Priorat i, segons la recerca publicada originalment a Plant Direct l’abril passat, tenen una resposta oposada davant els episodis derivats del canvi climàtic que acaba afectant la qualitat final del vi.
Mentre la garnatxa és més resistent al dèficit d’aigua, la carinyena necessita una reserva d’aigua al sòl més gran per sobreviure. Aquesta diferència de comportament l’ha analitzat l’enòleg i investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, Toni Sánchez-Ortiz.
Els resultats, segons Vinetur.com, poden servir com a factor de predicció per a d’altres zones menys vulnerables actualment, però que d’aquí a uns anys podrien patir episodis de sequera i situacions climàtiques sobtades, com ara els cops de calor. La recerca en què ha participat Sánchez ha analitzat la resposta fisiològica de les dues varietats prioratines durant dotze anyades climàticament diferents.
Segons sembla, quan plou molt a la primavera la vinya pateix més durant l’estiu. Els millors anys, segons Sánchez, són els de pluja moderada a la primavera. El problema més rellevant apareix quan plou molt durant els períodes de creixement de la planta i coincideix amb un estiu sec, cosa que comporta manca de reserva hídrica al sòl, com passa sovint al Priorat, on el terrer pedregós de llicorella implica poca retenció d’aigua.
Durant aquesta recerca es va analitzar la planta, el sòl, el clima i la composició del raïm, a més de la fermentació i el vi resultant. Garnatxa i carinyena es comporten de manera força diferent davant d’aquests factors. En els anys càlids, la garnatxa atura el metabolisme i activa la supervivència com a planta.
De manera contrària, la planta de la carinyena no respon tan bé als canvis externs i intenta mantenir la integritat del fruit, i com a conseqüència té menys capacitat d’adaptació. És per això que la carinyena vella s’ha mantingut només a determinades zones, mentre que el conreu de la garnatxa està més estès. Aquest és, segons informa Vinetur.com, el primer estudi d’aquestes característiques que s’ha fet al Priorat.
La garnatxa i la carinyena representen un 70% de les vinyes que es conreen a la Denominació d’Origen Qualificada Priorat i, segons la recerca publicada originalment a Plant Direct l’abril passat, tenen una resposta oposada davant els episodis derivats del canvi climàtic que acaba afectant la qualitat final del vi.
Mentre la garnatxa és més resistent al dèficit d’aigua, la carinyena necessita una reserva d’aigua al sòl més gran per sobreviure. Aquesta diferència de comportament l’ha analitzat l’enòleg i investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, Toni Sánchez-Ortiz.
Els resultats, segons Vinetur.com, poden servir com a factor de predicció per a d’altres zones menys vulnerables actualment, però que d’aquí a uns anys podrien patir episodis de sequera i situacions climàtiques sobtades, com ara els cops de calor. La recerca en què ha participat Sánchez ha analitzat la resposta fisiològica de les dues varietats prioratines durant dotze anyades climàticament diferents.
Segons sembla, quan plou molt a la primavera la vinya pateix més durant l’estiu. Els millors anys, segons Sánchez, són els de pluja moderada a la primavera. El problema més rellevant apareix quan plou molt durant els períodes de creixement de la planta i coincideix amb un estiu sec, cosa que comporta manca de reserva hídrica al sòl, com passa sovint al Priorat, on el terrer pedregós de llicorella implica poca retenció d’aigua.
Durant aquesta recerca es va analitzar la planta, el sòl, el clima i la composició del raïm, a més de la fermentació i el vi resultant. Garnatxa i carinyena es comporten de manera força diferent davant d’aquests factors. En els anys càlids, la garnatxa atura el metabolisme i activa la supervivència com a planta.
De manera contrària, la planta de la carinyena no respon tan bé als canvis externs i intenta mantenir la integritat del fruit, i com a conseqüència té menys capacitat d’adaptació. És per això que la carinyena vella s’ha mantingut només a determinades zones, mentre que el conreu de la garnatxa està més estès. Aquest és, segons informa Vinetur.com, el primer estudi d’aquestes característiques que s’ha fet al Priorat.
