Tarragona: 150 anys de port modern, però més de 2.000 d'història

Fa poques setmanes vaig tenir la sort de poder assistir a l'acte central del 150è aniversari de la creació de la Junta d'obres del Port de Tarragona, que des del 1992 va passar a denominar-se Autoritat Portuària. Però evidentment, el Port de Tarragona fa molts més anys que existeix; és a partir de la creació de la Junta d'obres, amb tot, que podem parlar d'un port modern que ha estat capaç de créixer vertiginosament fins a convertir-se en un dels més importants del Mediterrani i el segon de Catalunya.

Els primers segles del Port

El primer moll el podem datar al segle IIac, tot coincidint amb l'arribada dels romans al que avui en diem Tarragona, el 218ac. La importància de la Tàrraco romana fa que el seu port fos considerablement gran. Alguns estudis apunten que tindria unes 15 hectàrees dedicades al transport de productes agrícoles del Camp i de la vall del Francolí. També és sabut que hi arribaven vaixells amb ceràmiques i vidre, provinents d'Itàlia i del nord d'Àfrica.

Però la caiguda de l'imperi romà, així com la ocupació visigoda de Tarragona del 469dc, van fer que tant la ciutat com el port caiguessin en un llarg període d'abandonament. Tot i que durant la ocupació musulmana s'hi van construir bucs mercants, no va ser fins al segle XIII que el port va viure una certa revifada. Coincidint amb un fort creixement demogràfic, i amb la intensificació del comerç marítim amb els ports de Gènova, Mallorca i Marsella, el port tarragoní va sortir del semiabandonament que havia patit durant segles.

Poc més endavant, però, tornaria a caure en un declivi a partir dels segles XVI i XVII, on l'acció incontrolada del pirates berberiscos van portar el port i la ciutat a un nou període de crisi. De fet, durant l'Edat Mitjana, Tarragona va viure d'esquena al mar. La preocupació de la ciutat era la construcció de la Catedral, i el port no entrava dins de les prioritats dels seus dirigents. Aquestes circumstàncies les va saber aprofitar perfectament el port de Salou, que va arribar a ser el segon port de Catalunya durant la segona meitat del segle XVII, gràcies a la frenètica activitat mercantil i comercial que generava Reus.

L'èxit de la nostra ciutat en la fabricació i exportació d'aiguardent va fer famosa la popular la dita de 'Reus, París i Londres'. Així doncs, no és per casualitat que el primer camí modern de la demarcació va ser el de Reus a Salou, amb l'objectiu de poder transportar mercaderies fins a la costa en menys de tres hores. Tossuts com som, aquest anar i venir de carros entre Reus i Salou va engrescar els reusencs de 1785 a pensar en la possibilitat de fer un canal navegable des del port de Salou per fer arribar el mar a Reus. Però les disputes polítiques i el gran cost de l'obra en van endarrerir l'inici de les obres fins l'any 1806, en què es van començar a fer els primers moviments de terra entre Mas Calvó i Salou.

No obstant això, i per desgràcia, l'esclat de la guerra del francès va provocar que els diners de la Junta del canal es desviessin cap a finalitats bèl·liques. Tot i així, i segons explica l'historiador local Josep Risueño, les noves autoritats franceses encara es van plantejar al 1811 la possibilitat de dur endavant les obres del canal. Però quan Catalunya va tornar a caure sota sobirania espanyola es va abandonar definitivament el projecte.

L'inici del nou port de Tarragona

Per la seva banda, Tarragona començava a apostar pel seu port després de segles d'abandonament. El nomenament de la ciutat com a cap de Corregiment, gràcies al decret de Nova Planta de Felip V (1715), així com l'abolició de la Comuna del Camp, van facilitar que el consistori es plantegés la renovació del seu port medieval. La Comuna del Camp era una institució administrativa que es va posicionar clarament contra Felip V, i que considerava Salou el port natural del Camp.

Així doncs, i amb el suport de la corona espanyola, el 1789 van arribar els primers projectes de Ruiz de Apodaca (1790) i de Juan Smith (1801), que van permetre unes millores del port per tal d'alleugerir el de Barcelona, ja molt saturat en aquell temps, i alhora permetre comercialitzar la gran quantitat de mercaderies que generava el territori. Aquestes obres van comportar gravàmens extra a tots els pobles del Camp. 

Va arribar el segle XIX i Reus va continuar defensant el port de Salou i la construcció del canal entre Reus i Salou, com hem dit anteriorment. Però l'aposta de les autoritats va ser per Tarragona; d'aquí que intentessin compensar d'alguna manera el greuge cap a la nostra ciutat. El rei Carles IV va proposar demanar un estudi per veure la viabilitat d'un canal navegable entre Tarragona i Reus el 1801, però finalment tan sols es va aconseguir el compromís de construir, el 1827, una nova carretera entre les dues ciutats. La nova carretera va ser batejada amb el nom d'Amàlia, en honor a la tercera esposa de Ferran VII, i es va pagar amb els arbitris que generava el port de Tarragona. La carretera tenia un traçat clarament rectilini i avui és sota del que coneixem com la T-11.

De la creació de la Junta d'obres del Port de Tarragona (1869) fins ara

El liberalisme i el progrés semblaven haver arribat a Espanya, amb la revolució de Prim de 1868. Fruit d'aquell moment d'esperança modernitzadora, es van crear les juntes d'obres dels principals ports de l'estat amb l'objectiu de poder recaptar arbitris i tenir liquidat per fer front a les obres que necessitaven aquestes importants infraestructures. Les primeres que es va plantejar la nova Junta d'obres del Port de Tarragona van ser la construcció del contramoll i del dic de l'oest.

A tal efecte, la Junta va poder disposar de 500 penats del presidi de la ciutat a canvi de fer-se càrrec de la seva manutenció. Però també se li van concedir favors, com per exemple, obtenir el 50% dels terrens guanyats al mar que passarien a ser de la seva propietat. Tot i tenir capacitat recaptatòria, en la memòria de la Junta de 1870/ 1871, s'hi detecta una greu preocupació per una falta de recursos econòmics que no es va solucionar fins el 1881, any en què finalment es van acabar les primeres obres projectades.

Durant tot el segle XIX, el Port va viure constantment en obres d'ampliació i, ja més cap aquí, va prendre més importància l'equipament de les infraestructures construïdes, la millora dels serveis i la pavimentació dels molls. Va ser a partir dels anys 60 del segle passat, però, quan el tràfic portuari va créixer notablement amb la instal·lació dels polígons petroquímics en l'entorn de Tarragona. Això va fer necessària la construcció dels nous pantalans, per a la càrrega i descàrrega de productes petrolífers, i de noves vies d'accés com l'Eix transversal.

De cara al futur, el port de Tarragona té dos grans projectes: la ZAL, zona d'activitats logístiques, de 100 hectàrees d'extensió i que comptarà amb accés directe ferroviari pel moviment de contenidors; i la nova Dàrsena de creuers, a més llarg termini. i que està previst que tingui una capacitat per operar tres grans creuers de manera simultània.