Els fets que es van amuntegar a l'entorn del 6 d'octubre de 1934 han pesat durant dècades sobre el catalanisme. La frustrada revolta encapçalada pel president Lluís Companys va deixar en evidència descarnada les fractures, les limitacions i les misèries, no només d'Esquerra Republicana, sinó de totes les forces catalanistes i de l'esquerra en general. La rendició i la detenció de Companys, la dissolució del Parlament, la suspensió parcial de la Generalitat i la repressió perpetrada contra tota la discrepància van retratar de manera cruel qui tenia la força en aquells moments i com estava disposat a exercir-la fins a la humiliació total de l'enemic.
Els fets del 6 d'octubre podrien ser ara aprofitats pels detractors del procés sobiranista. Si tinguessin una mica de cultura. Com que no en tenen gaire, aquella desfeta només serveix de tant en tant per atiar de nou les diferències entre el catalanisme més transgressor i el més prudent. Els uns i els altres tenen paraules més feridores per definir-se.
Els anys i les circumstàncies, gràcies als déus més tolerants, han canviat, però algunes actituds i alguns errors persisteixen. Agradi o no agradi, la força continua en mans de l'Estat, encara que no la pot descarar i exercir com els successors de Lerroux o Franco voldrien. El catalanisme, per contra, en té ara molta més, de força, i, sobretot, molta més unitat. Encara que sigui precària. El fantasma del 6 d'octubre hauria de servir per dissoldre el sectarisme i la divisió suïcides.
Vicent Sanchis és periodista i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull.
