Cambrils acollirà 8 tallers de conteteràpia a partir de febrer

“De la por a morir va nèixer el mestratge de narrar” deia Eduardo Galeano sobre l’art d’explicar contes llegendaris com Les Mil i una nits. De forma ben diferent a la mítica Sherezade, els temps actuals no enfronten quotidianament a adults i petits a la por a perdre la vida davant un dèspota sinó a multitud de problemes com les adiccions, el dol, la gelosia, la identitat sexual, l’egoisme,…, uns neguits contra els quals sovint ens manquen eines de resolució. Amb aquest objectiu ara fa 3 dècades el psicòleg murcià Lorenzo Hernández va desenvolupar una disciplina anomenada conteteràpia que vol aportar elements de resolució en aquest camp a través de l’ús dels contes anomenats meravellosos.

Una disciplina, la conteteràpia, que des del passat mes de setembre es pot seguir a la demarcació de Tarragona a través de formació específica a l’espai Mar de Vida de Cambrils. Unes sessions que el proper 10 i 11 de febrer se centraran en la prevenció de les adiccions amb la presència del mateix Hernández. Impulsada a les nostres contrades per Pilar de los Hielos i Isabel Fornos, la conteteràpia empra conceptes i mètodes de l’art popular, la psicologia o l’antropologia, entre d’altres camps per ajudar a resoldre diferents conflictes que viuen les persones emprant sempre el recurs dels contes. Com a formació, la conteteràpia s’articula al voltant de 8 tallers diferents i s’adreça, especialment, a col·lectius com els docents o els psicòlegs.  “El conte té la part sanadora, reparadora però també la preventiva” explica Fornos sobre el paper que poden jugar aquests elements narratius sobre les persones.

“El nen té tendència a identificar-se amb el protagonista i com que està en un estat de relax” - comenta De los Hielos- se n’adóna que “ha de lluitar contra dracs, tenir mil aventures,…” i alhora també “té ajudes com les fades o d’altres”. Segons De los Hielos, aquest procés aporta maduresa a l’oient i li mostra que es pot fer front a les adversitats perquè “l’heroi guanya passant per una sèrie de proves”. 

Prínceps, llops, fades,…En la conteteràpia, els símbols tenen un paper molt important i la narració no s’ha de llegir de forma literal. “Tenim tres centres: el mental, l’emocional i l’institiu” afirma De los Hielos, un motiu pel qual la història no s’adreça exclusivament al primer d’aquests centres. Aquesta situació fa que des de la conteteràpia es demani prudència a les crítiques que moviments com el feminisme fa a la literalitat d’alguns contes perquè prínceps blaus acaben salvant sempre a la protagonista. “Els anticontes estan vistos només des de la part mental” comenta De los Hielos qui assegura que “si fem la traducció des de la simbologia” es percep que moltes narracions d’aquest tipus “ni són masclistes ni monàrquiques sinó que darrere hi ha uns valors”. 

Contes per a nens però també per a adults, segons les dues impulsores del projecte. “Els contes es feien per dormir els nens i despertar els adults” crida l’atenció Fornos qui, segons explica, sempre s’ha mostrat interessada pel món de la simbologia i la part amagada de moltes històries.