-
Imatge d'arxiu
Cedida
La quarantena ens priva de fer moltes coses, com sortir a passejar, anar a la platja, a la muntanya, o seure en una terrassa, però, sobretot, la quarantena ens priva de moltes persones. I sentim la falta d'afecte, d'aquells que estimem i ens estimen, i que ara estan físicament massa lluny. És el cas, i només és un exemple d'aquestes múltiples formes d'estima, de les parelles que s'han vist obligades a deixar de veure's. O, al contrari, que s'han vist obligades a veure's tot el dia. Parlem amb tres persones joves que ens expliquen la seva experiència d'amor en temps de confinament.
Plantejar-se la relació
L'Andrea porta poc més de dos anys amb la seva parella. Precisament fa un parell de dies va escoltar la xerrada d'una psicòloga, en el marc d'un congrés de salut mental organitzat a través de les xarxes, en què parlava de com gestionar la situació actual en parella. "Una de les claus és la comunicació", recorda les paraules de l'experta, "hem d'aprofitar la distància per parlar d'una manera molt més emocional". Anima a apartar els pensaments negatius i aportar pensaments positius, com possibles plans de futur amb l'altra persona. "També pot ser un bon moment per plantejar-se la relació", assenyala, "veure en quin punt estar i cap a on volem anar", puntualitza.
Assegura que fins ara ho ha portat "bé" però, admet que aquesta tercera setmana ja se li està fent més dura. Explica que a ella, el que li funciona, és posar-se "rutines i responsabilitats" durant el dia, per tal de "fer-lo el més semblant possible" a un dia normal. El seu nòvio ha de sortir de casa per anar a treballar, cosa que els dificulta parlar durant el matí i per això solen conversar a la tarda o a la nit. "A més a més, cada 2-3 dies fem videotrucada", indica l'Andrea. "Hem d'estar separats perquè és el que toca, hem de ser responsables, però ens trobem molt a faltar", confessa.
L'Alba ja fa gairebé quatre anys que surt amb un noi. Ell també continua treballant, tot i l'emergència sanitària, ja que la seva empresa no ha tancat. Ella treballava en una escola i, com des del primer dia es van suspendre les activitats educatives, ara s'està tot el dia a casa fent feina de la universitat, explica. "Acostumem a parlar per Whatsapp cada dia, sobretot quan ell acaba la jornada laboral" i, afegeix, "a vegades fem Skype per veure'ns una mica". El que més li preocupa a l'Alba, admet ella mateixa, no és la seva relació, sinó que algú de les seves respectives famílies es contagi. "Ell té persones de risc a casa seva, per això des del primer dia que van recomanar quedar-nos a casa ja ens vam deixar de veure", recorda l'Alba.
Reconeix que la situació se li fa "una mica difícil" perquè estaven "acostumats" a veure's cada setmana, però ella està convençuda que "quan tot això acabi, tot seguirà igual" i, fins i tot, "valorarem més les petites coses que fins ara potser passaven més desapercebudes".
Organitzar-se per vèncer la monotonia
El cas del Gerard i l'Eric és completament oposat al de l'Andrea i l'Alba. Ells són parella des de fa dos anys i mig i viuen junts en un pis, amb la companyia d'un gos. El Gerard afirma que la situació "no ha suposat un gran canvi", ja que ell ja fa mesos que treballa principalment des de casa. El seu secret és "tenir una rutina per separat i una altra conjunta", assenyalen, "és la millor manera per no estressar-se".
El Gerard està completament d'acord amb l'Andrea; la comunicació és vital, "però no només amb la parella, sinó amb les persones en general", reivindica. Recorda que quan van anar a viure junts, molt abans del confinament, ja es van asseure per parlar els plans que cadascú faria. "Vam decidir com ens organitzaríem per no arribar a una monotonia asfixiant", expliquen. El Gerard considera que el fet de passar moments del dia sols "va molt bé" perquè així sempre tenen coses a explicar-se. Per exemple, un fa el dinar i l'altre el sopar, un dia va un a passejar el gos i un altre dia va l'altre... "També ens agrada fer coses junts", remarquen, i expliquen que s'han posat alguns "objectius diaris", com dibuixar una estona per "desconnectar de les pantalles" o fer esport.
Al final, la clau és intentar "pendre's de la millor manera la situació que estem vivint, posar la comunicació per davant de tot i fer activitats tant junts com separats", aconsellen els dos.
