Dilluns, 06 de Maig de 2024
Així ho han explicat representants de l'entitat durant una xerrada al Centre de Lectura
Mathew Barton, representant de Defenterra, explica l'estat del projecte de la pedrera d'Argentera
Josep Gallofré
"És una incoherència absoluta gastar-se milionades fent promoció turística del territori destacant-ne el paisatge i deixar després que es faci miques afavorint la pedrera d'Argentera". La cita, pronunciada davant d'una imatge projectada de les pàgines d'internet promogudes per la Diputació i el Consell Comarcal del Baix Camp on es veu la paradoxa d'una imatge idíl·lica en perill de desaparèixer "per mitjà de detonacions que duraran tres generacions", feta des de l'element patrimonial del Castell d'Escornalbou (a només un quilòmetre de distància de l'epicentre), pertany a un home que va pujar un turó i corre el perill de quedar-se sense muntanya, Matthew Barton.
Representant de Defenterra, l'entitat constituïda el 2009 i que des de fa anys lluita contra el projecte pilotat per l'empresa M&J Grúas a través de la seva filial LEMAR, ha aprofitat la xerrada al Centre de Lectura d'aquest dimarts per alertar sobre un projecte "que està més que viu. Nosaltres vam presentar un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a finals de 2014 contra la concessió del permís ambiental per part de la Generalitat i l'Ajuntament".
S'espera que la resolució es faci pública aquest estiu. Però aquesta és només un dels vessants de la polèmica. L'altra prové del fet que "l'empresa té tota la intenció de renovar el permís de Mines de la Generalitat" per tirar endavant amb la pedrera. El permís va caducar fa uns tres mesos perquè no s'havia construït dins del període establert la carretera d'accés al punt d'extracció.
Barton ha posat el focus sobre les administracions i també sobre l'empresa matriu de tot plegat, dedicada a la construcció d'obra civil "i que està sent investigada a Lleida per presumpte suborn al president de la Diputació". No és que ho posessin massa difícil. Al capdavall la primera pista es va desvetllar "quan en una Junta d'Accionistes es va preguntar a la direcció perquè en els comptes estaven contemplats com a suborn 500.000 euros. Els van respondre que perquè era un suborn, i el notari, no sabent què fer, ho va contemplar així a l'acta".
Amb aquests antecedents, no sembla estrany que Burton denunciés que "l'únic municipi de la zona que va acceptar fer una consulta popular per preguntar als seus veïns si estaven d'acord o no amb aquesta activitat va ser Colldejou. I es va perdre per quatre vots després que l'empresa de la pedrera pagués 25.000 euros pels actes de la Festa Major". De l'alcalde de l'Argentera no han aconseguit res. Ni urnes ni "explicacions sobre quins són els beneficis o el cànon que es pagaria a canvi del permís d'extracció". Un silenci que podrien trencar les detonacions previstes durant els 22 anys de vida d'una hipotètica llicència d'activitat destinada a fer-se amb roca granítica, destinada no pas a fer gran el territori, sinó a projectes internacionals com l'AVE del Marroc o d'Aràbia Saudí.
Afectacions mediambientals i turístiques
A Barton l'ha acompanyat Antoni Huerta, o dit d'una altra manera, el testimoni personal d'una parella amb dos fills cansats de les grans ciutats i que es van instal·lar a Vilanova d'Escornalbou només per veure com una de les cinc pedreres actives a la localitat es posava a 800 metres de casa seva. Un malson, "en un principi il·legal", que els ha portat anys d'aguantar detonacions, destrucció de l'entorn i haver d'aturar la conclusió lògica d'una activitat com aquesta quan ja no queda muntanya a petar: la construcció d'un abocador "on llançar merda que pot acabar filtrant-se als aqüífers de la zona".
L'afectació mediambiental és un del grans perills. Però no és l'únic. Ferran Vázquez ha exposat els aspectes econòmics d'una aposta per una activitat extractiva que acabaria sent la tomba de la incipient aposta dels empresaris locals pel turisme fonamentat en el paisatge. "El model basat en els serveis, com el de les cases de turisme rural, podria ser l'únic modus vivendi que quedaria als pobles de la zona per evitar el seu envelliment".
Sembla evident que hi ha lleis!
Cal que es compleixin les lleis i impulsar noves actuacions legals que evitin malmetre el territori si no hi ha actuacions clares que no perjudiquin el medi. Si hi ha beneficis cal que aportin diners per no perjudicar 'in eternum'.
