-
El pugó groc de la canya de sucre localitzat a Espanya
Nicolás Pérez Hidalgo (Universitat de Lleó)
Aquest pugó, anomenat Sipha flava, és natiu d'Amèrica del Nord, encara que ha aconseguit expandir-se pel centre i sud del continent americà. En aquestes regions és conegut com "el pugó groc de la canya de sucre" i és una plaga important en el cultiu d'aquesta planta, on s'alimenta i actua com a vector de virus, minvant-ne la producció. Els investigadors -Carlos Hernández-Castellano, estudiant del Màster en Ecologia Terrestres de la UAB i investigador col·laborador del CREAF, i Nicolás Pérez Hidalgo, investigador de la Universitat de Lleó (ULE) consideren probable que l'espècie hagi arribat al continent europeu pel sud de la Península Ibèrica arran de l'expansió del cultiu de la canya de sucre en el nord d'Àfrica
"Aquest cultiu és pràcticament marginal en el continent europeu, per la qual cosa no s'espera que la Sipha flava es converteixi en una plaga de la canya de sucre en aquesta zona", ha assenyalat Hernández-Castellano. "Però sabem amb certesa que és un pugó que s'alimenta de diverses espècies de plantes d'una mateixa família, en aquest cas de les gramínies, i es desconeix fins a quin punt podria representar una amenaça per als extensos cultius d'aquest tipus que existeixen a Europa, per exemple d'arròs o blat de moro", ha continuat l'investigador de la UAB. "Per tant, seria necessari generar un mapa de la distribució d'aquesta espècie a Europa i avaluar la seva potencialitat com a plaga, aplicant el principi de precaució", ha reblat.
A més de la nova espècie per al continent europeu, els investigadors han descobert el primer cas de tota Euràsia i nord d'Àfrica d'un pugó alimentant-se d'una planta del gènere Hyparrhenia (també de la família de les gramínies) i han aportat les primeres evidències que Sipha flava és atès per formigues -comunament les formigues i els pugons estableixen relacions mutualistes, on les formigues ofereixen protecció a canvi de substàncies ensucrades que els pugons excreten-.
Aquest descobriment, diuen els investigadors, posa de manifest la creixent amenaça de les espècies invasores, un fenomen en auge causat per la globalització i que no només genera problemes agrícoles, sinó que s'alça com la segona causa de pèrdua de biodiversitat en tot el món, només rere la destrucció d'hàbitat. Per tant, assenyalen, encara que la troballa suposi un increment del coneixement de la diversitat d'aquest gènere de pugons -a data d'avui se'n coneixien 10 espècies a Europa i només 3 a la Península Ibèrica-, el missatge d'alerta és clar.
La descoberta es va fer durant una campanya de mostreig per estudiar la xarxa tròfica dels insectes d'un cultiu orgànic de cítrics. El treball es va realitzar en el context del Projecte Fauna Ibèrica, que pretén catalogar i conèixer la distribució de tota la diversitat animal de la Península per garantir la seva conservació. Per dur a terme la seva recerca, els investigadors han comptat amb l'assessorament dels experts Josep Piñol i Xavier Espadaler, professors del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB i investigadors del CREAF.
