-
L'edifici on havia d'instal·lar-se el CRAE als Pallaresos.
Josep M. Llauradó
Als Pallaresos, un dels municipis amb la renda mitjana més alta del Camp de Tarragona, aquesta ha estat de nou una setmana intensa. Fa mig any que al poble es parla de la possible arribada d'un Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE), que substituiria l'existent al barri del Serrallo, a Tarragona. "Des del primer moment", segons assegura l'alcalde Jordi Sans (PSC), l'Ajuntament s'hi va oposar, i durant els mesos següents es van succeir les mobilitzacions en contra, que van obtenir el suport de l'extrema dreta. Mentrestant, l'oposició alertava que s'estava "incitant a l'odi" contra els menors des de la mateixa institució.
La difusió de nou de la notícia -produïda al novembre- que l'Ajuntament dels Pallaresos havia frenat el CRAE amb la suspensió de llicències d'obres ha sacsejat un poble ja de per si dividit en aquesta qüestió. L'alcalde no amaga que una de les seves principals motivacions es troba en l'hemeroteca del mateix CRAE Voramar del Serrallo o d'altres centres de menors tutelats per la Generalitat, si bé reconeix que no té informació ni sobre el perfil dels nois i noies que hi resideixen, ni tampoc sobre si recentment han ocasionat algun fet delictiu. De fet, des del desallotjament d'un edifici ocupat al carrer Sant Andreu, no hi ha hagut més incidents destacables al Serrallo i el CRAE ha continuat funcionant amb normalitat.
Segons la Generalitat, els menors que s'haurien traslladat a un immoble de l'avinguda de Bofarull tenen entre 5 i 10 anys. L'administració autonòmica no ha pres encara cap decisió després de la suspensió de llicències, segons assegura el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, i mentrestant la queixa principal de molts veïns és el fet de no disposar d'informació concreta sobre com es gestionaria el CRAE.
"Són nois que mereixen una oportunitat per refer la seva vida", comenta Mónica, una veïna que, com la majoria, prefereix no facilitar el seu nom complet per tal d'evitar ser assenyalada. "Va córrer el rumor que vindrien uns nois molt conflictius del Serrallo", explica, i recorda que als Pallaresos els més petits "no tenen res a fer quan surten de classe", ja que a banda de ser un poble petit té un caràcter especialment residencial.
Sobre aquesta manca de serveis que apunta també l'equip de govern municipal, Xavi, un altre veí del poble, assegura que "els que diuen que falta activitat, és que ells tampoc no la fan". Es refereix a un perfil de veïns que tot i residir als Pallaresos solen desplaçar-se a Tarragona o a altres localitats per comprar, passar-hi el seu temps d'oci o relacionar-se.
"Els mateixos nois de l'institut també la lien, quan no hi havia un CRAE a la plaça de la Mina fèiem el que volíem", recorda aquest veí, descontent amb la postura del que diu forma part d'una "minoria" que viu en xalets als afores. "Entenc que la gent s'hagi gastat molts diners per tindre un xalet bonic, però aquests menors també tenen dret a vindre", conclou.
Encara entre els que no s'oposen radicalment al CRAE hi ha I.G., que vol conservar l'anonimat. "Si no els treuen del nucli conflictiu, tampoc podran desenvolupar-se com a persones", comenta aquesta veïna, que prefereix no opinar davant la manca d'informació de què disposa. "Estic més en contra de les pintades que ha fet gent del poble, que l'han embrutat", es queixa. Es refereix a unes pintades aparegudes tant a l'entrada de la carretera principal, com també al voltant de l'immoble de l'avinguda de Bofarull, també davant de la porta de la finca. Precisament la pintada se la mira amb resignació la propietària, que viu just davant i que explica que "tard o d'hora m'ho vendré". De fet, tenia tancat l'acord amb la Generalitat, fins que l'Ajuntament dels Pallaresos va dur a terme la maniobra d'aturar totes les llicències d'obres.
A ningú se li escapa, però, que tot plegat succeeix en ple any electoral. Els Pallaresos és un municipi que ha demostrat ser inestable políticament al llarg dels darrers mandats i l'aparició d'un element sobrevingut com aquest podria afeblir la posició del partit dominant, el PSC. "Considerem que els Pallaresos no és el lloc més idoni", afirma l'alcalde, que reconeix que, en cas de mantenir-se l'interès de la Generalitat en instal·lar-hi el centre, la suspensió de llicències es podria prorrogar més enllà de l'any fixat actualment. Preguntat sobre si abans de posicionar-se contra el centre el govern ha provat de conèixer de primera mà els menors que estava previst que haguessin d'acollir, Jordi Sans creu que no és la seva feina: "En tot cas hauria de ser l'alcalde de Tarragona qui ho hauria de fer, ja que el CRAE és al Serrallo".
A més del posicionament inicial contra el centre i la posterior suspensió de llicències, una de les accions que va dur a terme l'Ajuntament va ser promoure una enquesta ciutadana per conèixer l'opinió dels veïns sobre aquest afer. En total, hi van participar 675 persones empadronades de 4.930, de les quals 629 van votar "no", 45 "sí" i 1 "en blanc". Amb aquests resultats, Sans valora que només faria falta que la meitat dels que van votar "sí" al CRAE acollissin algun dels menors a casa seva i d'aquesta manera ja no caldria que existís el centre.
I és que tant l'alcalde com diversos veïns critiquen el "sistema empresarial" i el "lucre" que hi ha darrere dels CRAE. "Em disgusta la gestió que es porta en aquests centres, penso que això és un negoci com tot i ara han decidit apartar-los aquí, on no hi ha cap tipus d'infraestructura que ells puguin disfrutar", diu Matilde, veïna del poble. Hi està d'acord Óscar Alcañiz, un altre veí, que destaca que "els professionals estan molt mal pagats i no arriben a tot, des del meu punt de vista els menors estan desatesos".
Entre ells hi ha la por de l'increment de la inseguretat, en un entorn urbanístic -no només als Pallaresos, sinó també al Catllar, la Secuita o Perafort- en el que els robatoris a domicili són habituals, sobretot en segones residències. L'absència d'un cos policial prou dotat inquieta una part de la població, que fa anys que reclama un major desplegament dels Mossos d'Esquadra.
Sense informació concreta sobre els nois del CRAE, sense serveis per acollir-los, sense vigilància policial, i sense entendre exactament què motiva el trasllat des del Serrallo fins als Pallaresos, en alguns veïns ja comença a planar la sospita que tot plegat forma part d'una estratègia de la capital per "desfer-se d'allò que molesta", en plena façana marítima. "Aquí no hi ha infraestructures adequades, què faran aquí? Han d'anar a ciutats on tinguin més coses a fer, aquí els autobusos estan malament, n'hi ha un cada hora, i no tenim locals pel jovent, ni cines, hauran d'agafar el cotxe per a tot, a banda dels conflictes que porten", conclou Anna, una altra veïna.
La difusió de nou de la notícia -produïda al novembre- que l'Ajuntament dels Pallaresos havia frenat el CRAE amb la suspensió de llicències d'obres ha sacsejat un poble ja de per si dividit en aquesta qüestió. L'alcalde no amaga que una de les seves principals motivacions es troba en l'hemeroteca del mateix CRAE Voramar del Serrallo o d'altres centres de menors tutelats per la Generalitat, si bé reconeix que no té informació ni sobre el perfil dels nois i noies que hi resideixen, ni tampoc sobre si recentment han ocasionat algun fet delictiu. De fet, des del desallotjament d'un edifici ocupat al carrer Sant Andreu, no hi ha hagut més incidents destacables al Serrallo i el CRAE ha continuat funcionant amb normalitat.
Segons la Generalitat, els menors que s'haurien traslladat a un immoble de l'avinguda de Bofarull tenen entre 5 i 10 anys. L'administració autonòmica no ha pres encara cap decisió després de la suspensió de llicències, segons assegura el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, i mentrestant la queixa principal de molts veïns és el fet de no disposar d'informació concreta sobre com es gestionaria el CRAE.
"Són nois que mereixen una oportunitat per refer la seva vida", comenta Mónica, una veïna que, com la majoria, prefereix no facilitar el seu nom complet per tal d'evitar ser assenyalada. "Va córrer el rumor que vindrien uns nois molt conflictius del Serrallo", explica, i recorda que als Pallaresos els més petits "no tenen res a fer quan surten de classe", ja que a banda de ser un poble petit té un caràcter especialment residencial.
Sobre aquesta manca de serveis que apunta també l'equip de govern municipal, Xavi, un altre veí del poble, assegura que "els que diuen que falta activitat, és que ells tampoc no la fan". Es refereix a un perfil de veïns que tot i residir als Pallaresos solen desplaçar-se a Tarragona o a altres localitats per comprar, passar-hi el seu temps d'oci o relacionar-se.
"Els mateixos nois de l'institut també la lien, quan no hi havia un CRAE a la plaça de la Mina fèiem el que volíem", recorda aquest veí, descontent amb la postura del que diu forma part d'una "minoria" que viu en xalets als afores. "Entenc que la gent s'hagi gastat molts diners per tindre un xalet bonic, però aquests menors també tenen dret a vindre", conclou.
Pintades a l'exterior de la finca
Encara entre els que no s'oposen radicalment al CRAE hi ha I.G., que vol conservar l'anonimat. "Si no els treuen del nucli conflictiu, tampoc podran desenvolupar-se com a persones", comenta aquesta veïna, que prefereix no opinar davant la manca d'informació de què disposa. "Estic més en contra de les pintades que ha fet gent del poble, que l'han embrutat", es queixa. Es refereix a unes pintades aparegudes tant a l'entrada de la carretera principal, com també al voltant de l'immoble de l'avinguda de Bofarull, també davant de la porta de la finca. Precisament la pintada se la mira amb resignació la propietària, que viu just davant i que explica que "tard o d'hora m'ho vendré". De fet, tenia tancat l'acord amb la Generalitat, fins que l'Ajuntament dels Pallaresos va dur a terme la maniobra d'aturar totes les llicències d'obres.
Alguns veïns dels Pallaresos van pintar diferents carrers amb el lema contrari al CRAE, com per exemple al voltant de l'edifici que l'havia d'acollir. Foto: Josep M. Llauradó
A ningú se li escapa, però, que tot plegat succeeix en ple any electoral. Els Pallaresos és un municipi que ha demostrat ser inestable políticament al llarg dels darrers mandats i l'aparició d'un element sobrevingut com aquest podria afeblir la posició del partit dominant, el PSC. "Considerem que els Pallaresos no és el lloc més idoni", afirma l'alcalde, que reconeix que, en cas de mantenir-se l'interès de la Generalitat en instal·lar-hi el centre, la suspensió de llicències es podria prorrogar més enllà de l'any fixat actualment. Preguntat sobre si abans de posicionar-se contra el centre el govern ha provat de conèixer de primera mà els menors que estava previst que haguessin d'acollir, Jordi Sans creu que no és la seva feina: "En tot cas hauria de ser l'alcalde de Tarragona qui ho hauria de fer, ja que el CRAE és al Serrallo".
629 vots en contra del CRAE
A més del posicionament inicial contra el centre i la posterior suspensió de llicències, una de les accions que va dur a terme l'Ajuntament va ser promoure una enquesta ciutadana per conèixer l'opinió dels veïns sobre aquest afer. En total, hi van participar 675 persones empadronades de 4.930, de les quals 629 van votar "no", 45 "sí" i 1 "en blanc". Amb aquests resultats, Sans valora que només faria falta que la meitat dels que van votar "sí" al CRAE acollissin algun dels menors a casa seva i d'aquesta manera ja no caldria que existís el centre.
I és que tant l'alcalde com diversos veïns critiquen el "sistema empresarial" i el "lucre" que hi ha darrere dels CRAE. "Em disgusta la gestió que es porta en aquests centres, penso que això és un negoci com tot i ara han decidit apartar-los aquí, on no hi ha cap tipus d'infraestructura que ells puguin disfrutar", diu Matilde, veïna del poble. Hi està d'acord Óscar Alcañiz, un altre veí, que destaca que "els professionals estan molt mal pagats i no arriben a tot, des del meu punt de vista els menors estan desatesos".
Imatge d'un vehicle policial als Pallaresos. Foto: Josep M. Llauradó
Entre ells hi ha la por de l'increment de la inseguretat, en un entorn urbanístic -no només als Pallaresos, sinó també al Catllar, la Secuita o Perafort- en el que els robatoris a domicili són habituals, sobretot en segones residències. L'absència d'un cos policial prou dotat inquieta una part de la població, que fa anys que reclama un major desplegament dels Mossos d'Esquadra.
Sense informació concreta sobre els nois del CRAE, sense serveis per acollir-los, sense vigilància policial, i sense entendre exactament què motiva el trasllat des del Serrallo fins als Pallaresos, en alguns veïns ja comença a planar la sospita que tot plegat forma part d'una estratègia de la capital per "desfer-se d'allò que molesta", en plena façana marítima. "Aquí no hi ha infraestructures adequades, què faran aquí? Han d'anar a ciutats on tinguin més coses a fer, aquí els autobusos estan malament, n'hi ha un cada hora, i no tenim locals pel jovent, ni cines, hauran d'agafar el cotxe per a tot, a banda dels conflictes que porten", conclou Anna, una altra veïna.
Etiquetes:
