És la fi del món

Disponible al catàleg de la plataforma catalana 'Filmin', la sèrie francesa 'El colapso' és una de les sèries més comentades en l'actualitat. En part, perquè el que tracta ens aboca a reflexionar sobre el futur que ens espera si no canviem segons quins hàbits i deixem de greixar la màquinaria del sistema, però també per la seva indiscutible qualitat i una posada en escena d'allò més encertada. Exposada en vuit capítols de 20 minuts cadascun (que es devoren un rere l'altre), i rodada en pla seqüència, poques produccions recents poden presumir de la mateixa tensió narrativa i visual. 

Cap importància té què és el que fa trontollar i col·lapsar el sistema. Allò que se'ns mostra és el que passa després, les conseqüències de les mentides, de l'opacitat de líders i empreses que manen al mercat i de la fragilitat de les nostres vides. Si bé hi ha una mínima relació entre alguns dels episodis que la formen, a 'El colapso' assistim a vuit històries independents per subratllar la bogeria que es desferma un cop tot ha saltat pels aires. Especialments colpidor són els capítols ambientats en una benzinera i en residència d'avis, perquè són capaços de plantejar i reflectir com es pot passar de la tensa calma al caos absolut en un instant. 

Cal apuntar que en un context com l'actual, encara afectat per la pandèmia, el que veiem a la pantalla pren una rellevància particular, potser perquè ens fa preguntar-nos pel futur més immediat. Igualment 'El colapso' pot intepretar-se com un exercici per reflexionar sobre la civilització, òbviament, però també sobre l'individu i la seva capacitat de reacció en situacions límit. Si ens centrem únicament en els aspectes tècnics de la producció, i més enllà del virtuosisme dels plans seqüència, s'ha de subratllar l'ús de l'espai i el realisme que s'és capaç de transmetre. No s'aprofundeix en les motivacions emocionals dels personatges, sinó que se'ls segueix sense treva i s'ofereix un retrat visceral, que apel·la directament l'instint de l'espectador. 

Rere 'El colapso' hi ha el col·lectiu Les parasites, format per exalumnes d'un prestigiós centre acadèmic audiovisual de París. Abans de la sèrie, van finançar algunes de les seves creacions (que es poden recuperar a 'Youtube') a través de projectes de micromecenatge.