-
Els investigadors Antonio Lázaro, David Girbau i Martí Boada, amb el dispositiu que han desenvolupat.
Cedida
La tecnologia NFC (sigles en anglès de comunicació de camp proper) que incorporen la majoria de telèfons intel·ligents és un sistema d’identificació per radiofreqüència que permet una comunicació ràpida entre dispositius de curt abast i que s’utilitza sobretot com a sistema de pagament a través del telèfon mòbil.
Un equip d’investigadors del departament d’enginyeria electrònica, elèctrica i automàtica de la Universitat Rovira i Virgili ha volgut aprofitar l’auge d’aquesta tecnologia per desenvolupar un dispositiu de baix cost i sense bateria, capaç de mesurar la humitat del terra, la temperatura i la humitat relativa, mostrar-la en una aplicació per a telèfons intel·ligents i enviar aquestes dades al núvol.
El sistema funciona de tal manera que entre el sensor i el telèfon intel·ligent s’estableix una relació d’intercanvi: d’una banda, el sensor porta incorporat un xip que capta l’energia del mòbil a través d’una petita antena, emmagatzema aquesta energia i això li permet mesurar els diferents paràmetres físics i fer uns càlculs mitjançant un microprocessador que porta incorporat. Les dades resultants es transfereixen al mòbil, el qual les envia al núvol a través de la seva connexió a internet (3G, 4G o Wi-Fi). Aquesta transacció de dades es fa en menys d’un segon i sense necessitat de bateria, la qual cosa el converteix en una solució ràpida, més econòmica i més ecològica que els dispositius actuals, basats en altres tecnologies com el Wi-Fi o Bluetooth.
El dispositiu, que s’insereix a terra, pot resultar útil per a hivernacles i cultius, ja que permet registrar en tot moment el seu estat. A més, pot fer abaratir costos: com que no porta bateria, no cal carregar-lo i té una vida útil molt llarga. L’única limitació és la distància, perquè el telèfon mòbil s’ha d’aproximar al dispositiu.
Els investigadors que hi ha darrere d’aquesta recerca són David Girbau, Martí Boada, Antonio Lázaro i Ramon Villarino. Es tracta de la primera aplicació que s’ha fet amb un sensor d’aquestes característiques. Ara, un cop s’ha comprovat que la tecnologia és viable per alimentar diversos tipus de circuits que incorporin microprocessador i sensors amb un cert consum, s’obren les portes a noves aplicacions, per exemple en el sector alimentari, per comprovar l’estat dels aliments a través de les variacions del color, o en l’àmbit de la salut.
Els investigadors també destaquen que aquest treball permet pensar en estratègies col·laboratives, basades en l’acció d’acostar el telèfon a un sensor —que pot mesurar paràmetres molt diversos— que poden fer moltes persones distribuïdes en l’espai o el temps, amb capacitat d’enviar les dades al núvol.
