Dimecres, 14 de Juny de 2017

La Santa Seu dissol l'entitat privada que gestionava el santuari de Montblanc per topar amb la doctrina de l'Església

Seminari del Poble de Déu haurà d'abandonar l'espai on hi feia formació des de l'any 2008

09 de Juny de 2017, per ACN
  • El mossèn Pere Fibla, a l'interior del monestir

    El Punt Avui

La Santa Seu obliga a dissoldre l'associació privada de fidels que gestionaven el santuari de la Serra de Montblanc per topar amb la doctrina de l'Església. Els integrants del Seminari del Poble de Déu hauran d'abandonar l'espai on hi feien formació des del 2008, any en què van marxar les monges clarisses del santuari. L'entitat, amb presència en altres diòcesis catalanes, com l'Urgell o Vic, es va crear a l'empara de l'Arquebisbat de Barcelona, a qui li correspon prendre aquesta decisió de suprimir-la canònicament, per decret. El text, publicat al butlletí de l'Arquebisbat del mes d'abril, no revela els motius que han forçat aquesta decisió dràstica, si bé recull que és fruit d'una investigació iniciada l'any 2014. Segons ha pogut saber l'ACN, és per una raó "estrictament teològica", per determinades pràctiques gnòstiques que s'allunyen de l'Església. El capellà del santuari, i membre de l'entitat, lamenta que se'ls pugui titllar de sectaris.

Les raons definitives per a la supressió de l'associació són "estrictament d'ordre teològic". Segons fonts pròximes al cas, que ha avançat LaConcaDiari.cat i Ràdio Montblanc, la doctrina impartida dins l'associació es vigilava amb lupa des de fa tres anys. Aleshores es va elaborar un informe teològic, contrastat amb la Santa Seu, amb els "errors a corregir". Però els Bisbes de Catalunya han considerat que no es tenen "prou garanties", que l'entitat no gaudeix de la "necessària confiança" de l'Església per seguir portant a terme l'ensenyament de la doctrina catòlica i que, per tant, és "incompatible" amb l'Església.

Al santuari de la Serra de Montblanc hi convivia un grup mixt d'homes i dones, que no arribaria a la dotzena de membres. Regularment rebia l'estada de persones per fer-hi convivència i formació. Segons la investigació, la teologia de l'associació, estesa a altres indrets de Catalunya i l'Estat, contemplava la redempció del pecat original, amb accions i pràctiques -de caire sexual-, contràries a les directrius de l'Església. En relació a conclusions del decret, "existia el perill d'una derivació gnòstica de l'associació, amb alguns elements propers al corrent 'new age' i amb visions parcialment esotèriques de la fe catòlica". 

L'Església catalana entendria que la major part dels membres de l'associació "han actuat de bona fe", si bé resta pendent una investigació canònica, encomanada a la diòcesi de Vic, per esbrinar si algun membre hagués incorregut personalment en algun delicte canònic. Si es donés el cas i es descobrissin indicis fonamentals de responsabilitat penal de l'àmbit civil, es recorreria a les autoritats judicials. La institució es regulava a través d'un estatut propi on s'explicita que els membres interns posen en comú tots els béns materials. 

El retorn dels béns

Precisament en relació a l'administració dels béns, l'associació tampoc ho hauria fet de forma "prou acurada", si bé la liquidació sembla ser que es podrà reconduir de forma "ordenada". El decret de supressió de la institució també preveu que els immobles que gestionaven i que són propietat de les diferents diòcesis o parròquies hauran de ser retornats a les respectives diòcesis d'acord amb el criteri de cada bisbe. 

En aquest sentit, però, l'Arquebisbat de Tarragona respon que "mai ha cedit cap títol" de propietat a l'associació -si bé gestionaven, vivien i havien fet obres al santuari. També es dóna certa contradicció en què l'Arquebisbat de Tarragona, de moment, i a títol personal, avala que alguns antics membres segueixin al santuari i monestir de la Serra per tenir-ne cura "com a lloc de pregària, acolliment i evangelització" -però en tot cas, en queda prohibida la doctrina sota el paraigües de la dissolta associació, creada fa 48 anys, i que ha estat present a les diòcesis de Barcelona, Vic, Urgell, Lleida, Tarragona, Bilbao, Segorb-Castelló, Colònia (Alemanya) i Valledupar (Colòmbia). 

"No som cap secta"

El servei pastoral del santuari continuarà a càrrec del mossèn Pere Fibla qui també és rector, des de fa un any, de les parròquies de Solivella, Pira i Blancafort. "No som cap secta, és absolutament fals, si fos una secta jo no podria seguir sent capellà, ja m'haurien apartat", ha esgrimit. Mossèn Fibla insisteix que els Bisbes de Catalunya han avalat la formació feta tots aquests anys per la institució i dedueix que la decisió de suprimir-la es deu al fet que la seva tasca "ja no és necessària", si bé reconeix que la situació és "caòtica", "estranya" i alhora "difícil". 

En relació a la formació i pràctiques investigades, el capellà assegura que podien ser des de cuina a expressió corporal o dansa, i que en cap cas xocaven amb la religió. Reconeix que "era un centre de formació en convivència, d'acolliment i vida en família", que s'abastia de donatius. A tall d'exemple, recentment dues noies hi han passat un any de convivència. "Viviem junts, però no barrejats -homes i dones-, i tenim molts testimonis de persones que han estat aquí sobre quin tipus de vida portem", ha declarat. 

Fibla ha assegurat tenir el suport de l'arquebisbe de Tarragona i de les monges que hi vivien. "Volen que continuem aquí perquè en estimen molt". Està previst que els homes marxin a dormir a la parròquia de Solivella, deixant alliberades unes habitacions del centre d'acolliment que l'Església vol potenciar -només hi ha 3 o 4 habitacions disponibles, i unes poques més per reformar. Pel que fa a les dones, podran quedar-s'hi per custodiar el santuari. "Estem en un moment de canvi i diàleg, caldrà veure com queda tot plegat, és una realitat que no entenc", ha sentenciat. 

Sobre la institució

Aquesta institució va néixer com una associació privada de fidels laics i laiques que plantegen una forma de vida amb un cert gnosticisme que recordaria llunyanament la teologia dels càtars. Amb raó de mantenir aquesta forma d'entendre la comunitat, decideixen crear el seu propi seminari de formació de sacerdots integrats en aquesta associació. Aquesta situació afecta a una dotzena de capellans preparats i formats en aquesta associació. Ara la gestió del santuari de la Serra passarà ara a mans de la Fundació Santa Maria de Siurana, segons l'Arquebisbat.

COMENTARIS (0)

Reportatges