Tot i que cada vegada hi ha menys producció degut a la reducció de superfície conreable perquè els pagesos grans deixen l'ofici, la qualitat continua sent excel·lent. La patata de Prades, un 80 o 90% de la qual acaba venent-se amb el segell IGP, passa uns controls de qualitat que marquen, fins i tot, el calibre que ha de fer. Si hi ha alguna plaga perquè fa més calor, pot passar que hi hagi menys patates a la venda, però sempre d'excel·lent qualitat, assenyala el president de la IGP.
La qualitat de la patata de Prades
La qualitat de la patata de Prades ve donada pel clima i l'alçada de les terres on es cultiva, força arenosa. Aquí, se sembra al maig i no es cull fins al setembre. En canvi, en llocs on fa més calor, amb uns dos mesos ja poden tenir la collita feta. El fet d'estar tant de temps a terra, a més de la qualitat de l'aigua i el compte que tenim en sembrar-la i collir-la, dóna qualitat, ha assegurat Coll, que ha recordat que a Prades les patates es cullen a mà, igual que els tractaments d'emmagatzematge.
Tot plegat fa que, la mateixa varietat de patata –Kennebec- tingui a Prades més midó, que li dóna més consistència i la fa ser més ferma, segons Coll: si la poses a bullir, aquesta no es desfà com les altres.
Sortides al relleu generacional
L'alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, ha admès que la producció s'està mantenint des dels darrers anys però cada vegada els pagesos es fan més grans i fa falta el relleu del jovent que continuï amb la producció. Coll, que admet que fa patir el relleu generacional en la pagesia a Prades, explica que aquest és un problema generalitzat arreu però que, amb tot, cal fer una crida perquè els joves s'incorporin a l'activitat agrícola, especialment en un moment en què hi ha poca feina en la resta de sectors.
Per tot plegat, el consistori va buscar sortides per poder mantenir la pagesia com un dels sectors econòmics del municipi. Una de les sortides va ser la poma d'alta muntanya. Hem fet una plantació experimental on estudiem quines varietats tenen més sortida o quines surten més bones sent cultivades a Prades, ha assenyalat. L'estudi ha estat fet en col·laboració amb l'IRTA, l'institut d'investigació agroalimentària del Govern.
A banda de les pomes, que enguany ja s'han començat a vendre en les parades de la Festa de la Patata, s'ha iniciat el cultiu del llúpol. Buscant cultius alternatius vam veure que aquí, espontàniament, creixia el llúpol, ha detallat Bargas: Vam investigar i vam descobrir que és una matèria primera molt apreciada per fer cervesa. Per tot plegat, l'any anterior ja es va iniciar una plantació experimental i enguany ja n'hi ha una altra. De cara l'any vinent, esperen que es pugui ampliar unes quantes hectàrees més. El llúpol es vendria a una distribuïdora de cervesa que asseguraria vendre tota la producció.
Per l'alcaldessa de Prades, aquesta seria una bona opció per mantenir la pagesia en un lloc destacat entre els sectors econòmics del poble. El cultiu de patata és molt feixuc i per un pagès gran resulta pesat; la plantació de llúpol és més agraïda, ha afirmat. Amb això, esperen que nous agricultors joves s'incorporin a la pagesia tradicional.
La Festa de la Patata
Només durant el dia d'avui, s'espera que a les parades de la Plaça Major del municipi es venguin gairebé 1.000 quilos de patates amb l'IGP de Prades. De fet, les patates han estat tot un reclam que ha atret diversos visitants –uns 300- que s'han desplaçat fins al municipi per participar en l'esmorzar popular a primera hora del matí i que també han presenciat el concurs de truita de patates que se celebra anualment a la Plaça Major.
