Una necessitat il·legal (2): l'actuació de l'administració enfront de plataformes socials i el sector privat

En una entrega anterior d'aquesta sèrie de reportatges, Reusdigital.cat donava a conèixer el testimoni de dues famílies ocupes que asseguren que aquesta ha estat la seva única alternativa. Però, aquest fenomen el conformen molts altres actors i veus que defensen, solucionen o desemparen la situació d'aquestes persones. Hi ha diferents posicionaments entorn aquest fet, i tots ells vàlids, que fan que es conformin diferents discursos al voltant d'un mateix succés, com és l'ocupació per necessitat. Les veus principals que aquí es recullen són l'Ajuntament de Reus, concretament des de la regidoria de Benestar Social, els Mossos d'Esquadra, els organismes socials, com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) en aquest cas, i el sector privat, representat pel president dels Promotors Immobiliaris de Tarragona, Diego Reyes.

L’actuació dels Mossos d’Esquadra

Tant la família del barri Fortuny com la Patrícia García i l’Erik Meraz confirmen que al principi d’ocupar la seva llar van rebre la visita d’algun dels cossos policials. En el cas de la Patrícia, explica que van acudir els Mossos d’Esquadra, que havien rebut un avís per part dels veïns. “Em van preguntar quan de temps portava al pis i em van dir que si no fos perquè tenia al meu càrrec al meu fill, em podrien haver detingut i hagués anat als calabossos”, assegura.

Hi ha moltes quimeres al voltant del fenomen de l’ocupació i una més és la que envolta a l’actuació dels Mossos d’Esquadra en aquests casos, quan en realitat, tot depèn del propietari de l’habitatge. Tal com confirmen fonts de la policia catalana, “nosaltres, per jurisprudència, necessitem la denúncia del propietari i també el testimoni dels veïns conforme aquest pis s’acaba d’ocupar”. Si el propietari no denúncia ràpidament l’ocupació, des del cos policial no es pot fer res. I quan diuen ràpid, es refereixen a un període de 24 a 48 hores màxim des de l’ocupació.  En cas que la denúncia es faci en aquest període de temps i es compti amb els testimonis dels veïns “es fa una detenció per ocupació il·legal i s’informa al jutjat”, expliquen les fonts dels Mossos. 

El que aquí es planteja és que molts dels habitatges que s’ocupen són propietat de bancs i en aquest casos, segons les fonts policials, “el 0% de les vegades tenim la denúncia dins del marge de temps necessari”. Així doncs, l’actuació dels Mossos en aquesta situació es basa en “realitzar les diligències pertinents, informar al jutjat i posar-nos en contacte amb el propietari del domicili perquè interposi la denúncia”.  Arribats a aquest punt, el paper dels Mossos queda delegat al poder judicial fins que “el jutge decreti que aquestes persones estan ocupant de forma il·legal i ordeni que se’ls faci fora”. En el moment en què el jutge decreta que s’ha de fer el desnonament, els Mossos acompanyen a la comitiva judicial per si hi ha algun accident. 

El paper de l'administració front l'acció de plataformes socials

Una problemàtica social d'aquestes característiques busca les seves solucions en l'administració pública però quan aquesta no ofereix cap remei, una altra alternativa que està adquirint una força imperant en aquesta lluita, són les organitzacions socials, entre les quals destaca la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Es tracta d'un organisme creat pels mateixos ciutadans i persones que s'han vist en situacions de desnonament, ocupació, i, en general, amb la necessitat d'un habitatge.

Tot i que la regidora de Benestar Social de l'Ajuntament de Reus, Montserrat Vilella, insisteix en el fet que "actualment s'ha estabilitzat el creixement dels casos d'ocupació", assistir a una de les assemblees que setmanalment fa la PAH al centre cívic Ponent de Reus no ho demostra. Aproximadament una vintena de persones presents a l'assemblea exposen els seus problemes: no poder pagar el lloguer, no poder pagar la hipoteca, enfrontar-se a un desnonament... Però, sens dubte, el que més crida l'atenció és la queixa col·lectiva respecte a les poques ajudes i solucions que l'administració pública ofereix. Precisament, tot el contrari.

"Com a formació política al capdavant del govern donem valor a la propietat privada i, per tant, la respectem", diu categòricament la regidora de Benestar Social. Però, està per davant defensar la propietat privada enfront de situacions de veritable necessitat? Les mesures de l'Ajuntament de Reus s'han centrat en fomentar el civisme entre el veïnatge, però no en ajudar directament a les famílies ocupes. Un exemple és el programa que es va establir l'any 2014 amb el qual "es feia un treball d'informació i col·laboració amb els veïns", com apunta la regidora, i l'objectiu era "evitar les situacions que comporten problemes conflictius i informar als veïns de quins són els drets i la forma de protegir els habitatges". Amb tot, és molt comú que les ocupacions es relacionin directament amb problemes i conflictivitat.

La regidora no fa referència a cap iniciativa que impliqui a les famílies que es troben en risc de perdre el seu habitatge o que ja s'han vist en la tessitura d'ocupar un pis. L'únic que apunta és que cada situació ha d'estudiar-se individualment, a través de Serveis Socials. Del testimoni de Vilella es desprèn que l'Ajuntament no pot fer costat directament als ocupes, però en canvi, sí que es pot actuar per acabar amb la desinformació i els prejudicis de molts veïns respecte aquesta problemàtica. En aquest sentit, organismes com la PAH lluiten contra aquesta desinformació i donen les eines necessàries per aclarir i solucionar la desconeixença de la ciutadania en matèria d'habitatge i subministraments.

Això és el que manifesten Jordi Gateu i Sandra Casanovas, dos membres de la PAH. "Donem el 100% de suport a les famílies en vulnerabilitat, que no reben cap ajuda social i no tenen cap ingrés", explica la Sandra referint-se a l'actuació de la plataforma respecte a les famílies que es veuen en la necessitat d'haver d'ocupar un habitatge, o com ho prefereixen denominar "alliberar un habitatge". La plataforma, com les famílies que han donat el seu testimoni, està en contra de l'ocupació d'habitatges de propietaris particulars, i asseguren que l'alliberament d'un pis ha de ser l'última opció, però una opció vàlida quan una família es veu al carrer.

Des de la PAH, actualment, s'està lluitant molt pel tema dels subministraments. Sandra Casanovas apunta que la intenció és aconseguir que a Reus s'aprovi una mesura per concedir "comptadors solidaris i comptadors socials". La membre de la PAH explica que els comptadors solidaris estan destinats a famílies ocupes i els comptadors socials a aquelles a les que s'ha concedit un lloguer social. Tot i això, Sandra Casanovas recrimina que "a Reus no volen dur a terme aquesta mesura". "A la ciutat tenim el nostre parc habitacional i ha de ser l'Ajuntament qui gestioni com cedir aquests habitatges", sentencia rotundament.

El sector immobliari, contra les mesures de l'administració pública

El que sí que s'ha aprovat tant des de l'Ajuntament de Reus com del de Tarragona és una mesura per tal d'instar als bancs a cedir els pisos buits que tenen en propietat seva. A l'Ajuntament de Reus, "la mesura es va aprovar en un acord en ple", com explica la regidora de Benestar Social, que a més apunta que actualment el procediment es troba "en el moment de les multes coercitives", després d'haver passat per la comunicació amb els bancs i un expedient declaratiu per identificar els pisos buits de més de 2 anys. Montserrat Vilella apunta que "hi ha bancs que responen molt bé i d'altres que no tant", de manera que, en el segon cas, les entitats bancàries que no han donat resposta o han respost amb una negativa, s'enfrontaran a les consegüents sancions.

Tot i això, hi ha sectors que no es troben gaire segurs de l'efectivitat de la mesura i d'altres que es posicionen en contra. És el cas del president dels Promotors Immobiliaris de Tarragona, Diego Reyes, qui defensa que "no se li pot carregar la responsabilitat de l'ajuda social a l'empresa privada o a l'agent privat" i sosté que "el fet que hagi d'haver-hi habitatges socials és una responsabilitat de l'administració". D'aquesta manera, Diego Reyes no empara aquesta mesura perquè pensa que l'administració no hauria de responsabilitzar als bancs, com a empreses privades, perquè cedeixin les seves propietats, sinó que hauria de ser la mateixa administració la que s'encarregués d'aquesta ajuda social.

Hi ha una solució?

Pels principals actors del fenomen, les famílies ocupes, la solució al problema és clara: que els aprovin un lloguer social que els permeti l'accés a un habitatge digne, amb tots els seus subministraments donats d'alta per viure sense la por de si un dia tindran aigua i llum i a l'altre no. No obstant això, la regidora de Benestar Social de l'Ajuntament de Reus, Montserrat Vilella, justifica el paper de l'administració en matèria d'habitatge referint-se a la lentitud dels procediments que es duen a terme. Vilella assegura que la mesura que s'ha pres respecte a les entitats bancàries perquè cedeixin els seus habitatges buits és un procés llarg i costós, el resultat del qual, avui dia, es tradueix en l'atorgament de només 60 habitatges de lloguer social.

Aquesta tardança dels procediments administratius es veu reflectida en les mateixes famílies ocupes. Per una banda, la família reusenca porta ja 4 anys ocupant la seva llar, però en cap moment han aconseguit el desitjat lloguer social. El mateix passa amb la família de Torreforta, que després d'un any tampoc ha rebut cap proposta. "Viure il·legalment, a un domicili que no és teu, i amb la inseguretat de què et tallin els subministrament, no és viure", protesta la Patrícia García.

Per motius com aquest, la PAH duu a terme accions "contra bancs, contra l'Ajuntament, grans tenidors i contra empreses que estafen a la gent", tal com explica el membre de la plataforma, Jordi Gateu. L'objectiu és fer pressió perquè a través de petites accions, com seria l'aportació dels comptadors socials i solidaris, s'avanci en solucions per la problemàtica de l'habitatge. Així doncs, les respostes no són abundants, ni molt menys instantànies, i les famílies veuen com el temps passa i s'esgota, arriscant-se a un desnonament.