Divendres, 27 d'Octubre de 2017

Usuaris de la línia R15 accepten amb resignació el transbord en bus per obres al túnel de l'Argentera

La construcció de la infraestructura, oberta l'any 1890, va suposar un 'boom' de gent en aquest petit poble del Baix Camp

07 d'Agost de 2017, per ACN
  • Cues d'usuaris de l'R15 fent el transbord a Reus obligats per les obres al túnel de l'Argentera

    ACN

 Els usuaris de la línia R15, de Riba-roja d'Ebre a Barcelona, encaixen amb resignació i bona acceptació el transbord amb autobús per les obres que s'han començat a executar al túnel de l'Argentera. Renfe ofereix un servei alternatiu amb una flota de 26 autocars per connectar Reus i Marçà-Falset, el tram afectat pels treballs. Els autobusos cobreixen els 30 quilòmetres que separen aquestes dues estacions -i també els sis pobles amb estació que hi ha entre les dues capitals de comarca. El servei per carretera, operatiu fa just una setmana, funciona sense incidències ni retards. Els usuaris no hi veuen massa incomoditat i accepten amb bona cara i sense crítiques el recorregut en autobús. Alguns n'estaven al corrent i d'altres reconeixen que ho han sabut al mateix moment. Al poble de l'Argentera (Baix Camp) aplaudeixen les obres de millora d'un túnel històric.

Puntualment a dos quarts d'onze del matí de divendres gairebé 200 passatgers del tren de mitja distància que cobreix Barcelona i Madrid, passant per la línia de Reus i Riba-roja, s'han vist obligats a baixar a l'estació de Reus. Uns informadors de Renfe rebien el moviment atrafegat d'usuaris i els dirigien cap a l'exterior, on els esperaven tres autobusos. S'han omplert en un tres i no res.

Dels sis serveis en direcció nord, de Riba-roja a Barcelona, i dels sis en sentit sud, aquest comboi a mig matí provinent de Barcelona és el que transporta més passatgers, ja que el seu destí final és Madrid, amb una quarantena de parades en el recorregut. Dels autobusos que Renfe habilita pels viatgers afectats, uns van directes a Marçà on els espera el tren, mentre un minibus fa ruta per pobles.

Un dels viatgers, en Ramon, es dirigia a Marçà. Coneix molt bé la línia i les obres, esperades al territori. Per això, accepta de bon grat el servei per carretera. També hi ha molts usuaris que es desplacen a la capital espanyola i s'han assabentat del transbord per megafonia. "Casi que el perdo perquè estava adormit, però per mi no hi ha problema d'anar en bus", deia un jove que anava a Madrid.

Obres de futur en un túnel històric 

Operaris i maquinària ja es troben dins del túnel i han començat les primeres actuacions. Es renovarà una tercera part de la superestructura de via del túnel. Per això es durà a terme la substitució i rehabilitació del carril i les travesses. Les obres de modernització del túnel permetran suprimir l'actual limitació temporal de velocitat (LTV) existent en aquest punt de la línia ferroviària.

A la zona encara es recorda el 'boom' de gent que va suposar la construcció d'aquesta infraestructura, obra de l'arquitecte Eduard Maristany, inaugurada l'any 1890. Amb els seus 4.044 metres, i una boca est que dóna a l'Argentera (Baix Camp) i l'oest a Pradell de la Teixeta (Priorat), és el túnel no urbà de la xarxa d'ample convencional més llarg de Catalunya i el tercer de l'Estat.

Considerada una de les infraestructures ferroviàries i d'enginyeria civil més destacades de Catalunya, el túnel va representar per a l'Argentera una gran obra que va moure masses i va reactivar l'economia del poble. "A l'època en deien els treballs del carril, i cellers i golfes estaven plenes de gent, va ser una oportunitat per a comerços i botigues", explica l'alcalde a l'ACN.

La construcció del túnel, junt amb l'explotació de la mina de galena argentífera, han esdevingut els dos 'booms' dels últims temps en aquest petit poble del Baix Camp, d'uns 150 habitants. Un dels grans reptes del projecte va ser la unió dels extrems de les galeries del túnel, que li van valdre a l'arquitecte el títol de "marquès de l'Argentera", concedit pel rei Alfons XIII l'any 1918.

COMENTARIS (0)